"El sistema de finançament autonòmic no està dedicat a putejar Catalunya"

MadridL'economista Ángel de la Fuente, l'encarregat de preparar unes balances fiscals per encàrrec del ministeri d'Hisenda –el que anomenen comptes públics regionalitzats–, ha negat que el sistema de finançament autonòmic tingui un "biaix anticatalà o antimadrileny". Ni pels recursos que rep la Generalitat ni per la xifra del dèficit fiscal. Per això, conclou que el model no "puteja" Catalunya. Ha atribuït aquesta posició a una operació de "màrqueting" de diversos partits catalans que ha fet forat en "bona part de la societat catalana".

A la presentació a Madrid de 'La cuestión catalana II. Balanzas fiscales y tratamiento fiscal de Cataluña', editat per l'Institut d'Estudis Econòmics, De la Fuente ha defensat que el sistema té problemes que cal corregir, però no pas perquè castigui de manera injusta i premeditada determinades comunitats. Segons ha dit, en un diàleg amb el també economista Guillem López Casasnovas, el problema és "l'excés de desigualtat, l'arbitrarietat i l'opacitat". No obstan això, ha assegurat que els seus càlculs diuen que, en finançament homogeni per habitant ajustat, els catalans estan "molt a prop de la mitjana" i que el dèficit fiscal, que ell xifra en un 5,24% del PIB de mitjana els últims anys, "és el que toca per nivell de renda".

Segons diu, si demà els catalans es "despertessin" ciutadans de Baviera, la seva situació seria "igual o una mica pitjor", en referència a l'exemple alemany que s'acostuma a citar com a model més equilibrat.

En el debat a Madrid, López Casasnovas ha assegurat que és "escèptic" davant el fet que es pugui "mantenir un encaix amb les coordenades actuals", i ha suggerit la correcció del model actual. Entre altres greuges, ha citat la manca "d'actuació compensatòria" en el terreny de les infraestructures, amb un nivell d'inversions inferior al que correspondria pel pes de l'economia catalana.

Costos de transició a un estat propi

Tots dos han parlat de l'escenari d'una eventual independència catalana. Casasnovas ha assegurat que "ningú dubta de la viabilitat econòmica" d'un estat català, si bé ha afirmat que hi ha costos de transició innegables. De la Fuente, molt més pessimista, ha pronosticat que una Catalunya independent duraria entre "24 i 26 hores" a l'euro si queda exclosa del paraigua del Banc Central Europeu. En canvi, Casasnovas creu que no tindria problemes per mantenir la moneda única. Per uns i altres, els costos tenen un impacte més o menys important en funció de l'horitzó temporal que es tingui en compte.

Sobre quin percentatge del deute públic estatal s'haurien de quedar els catalans, si la ruptura és pactada, l'ha situat entre un "12 i un 20%". Casasnovas ha alertat, però, que a la Generalitat ja li va bé que de moment sigui el govern del Regne d'Espanya qui emeti ara mateix deute.