El ball de cadires ressitua l’espai unionista
Per Nadal hi va haver molts anuncis de nous fitxatges que s’havien preparat a foc lent
BarcelonaQuan es va saber el fitxatge de Rubén Viñuales, regidor de Ciutadans, pel PSC, la seva companya de partit Lorena Roldán li va enviar un missatge per felicitar-lo. El que no li va dir és que ella també havia decidit abandonar la formació taronja per començar un altre projecte com a número dos a les files del PP. L’endemà mateix es feia pública la notícia, només quatre dies abans que els conservadors també incorporessin al projecte la mà dreta de Manuel Valls, Eva Parera. Fitxatges d’última hora que van sacsejar l’espai constitucionalista en plenes festes de Nadal, però que feia setmanes que es gestaven. Aprofitant la convocatòria del 14-F -ara ajornada al 30 de maig-, l’unionisme ha assistit a diversos canvis de cadires que l’han portat a ressituar-se.
El partit que més ha apostat pels independents en aquestes eleccions és el PP d’Alejandro Fernández, que, cedint el segon i tercer llocs de la llista per Barcelona, busca demostrar que el “reagrupament” del constitucionalisme es pot fer sota les seves sigles, tal com li va encarregar el president del partit, Pablo Casado, quan van fracassar les negociacions per formar una coalició amb Cs. El líder dels populars catalans coneix Roldán des que eren regidors a Tarragona. El pas al PP de la fins fa poc candidata de Cs es va anar forjant en nombroses i discretes reunions, que mantenien tant a la capital del Tarragonès com a Madrid -Roldán era senadora-. També va ser Fernández qui li va proposar unir-se al partit. De fet, Roldán admet que encara no coneix Casado personalment: només han intercanviat missatges. “L’Alejandro m’explica que vol un projecte més transversal, intentar fer aquesta suma constitucionalista, i decideixo fer el pas”. Tot i que arriba a les files conservadores després que Casado fitxés el bufet d’advocats que presideix Albert Rivera, ho desvincula de l’exlíder taronja: “No l’hi vaig comentar. És una decisió personal. Ell em va desitjar sort”.
La suma de BpelCanvi
En paral·lel, el PP mantenia contactes des de l’estiu amb Barcelona pel Canvi (BpelCanvi), el partit de Manuel Valls. Després de constatar la bona sintonia entre els grups municipals a Barcelona, les converses es van intensificar al desembre. La nit de Nadal Fernández ofereix a Eva Parera el tercer lloc per Barcelona, i ella accepta. “El mateix 24 em veig amb Valls per traslladar-l’hi”, recorda la regidora, que apunta que l’ex primer ministre francès, que s’ha desvinculat de les eleccions, va optar per donar llibertat al seu equip per prendre el camí que volguessin. De fet, també dos assessors del partit, Albert Guivernau i Carlos Rivadulla, s’han sumat a les llistes del PP. Fonts conservadores expliquen que l’acord va més enllà de les eleccions i també preveu sinergies amb BpelCanvi, per exemple a l’ajuntament de la capital catalana.
Cs va respondre al fitxatge de Roldán amb la incorporació d’Anna Grau, líder de Societat Civil Catalana (SCC) a Madrid. “Acció-reacció”, apunta una font. L’oferta a Grau va arribar un cop el president de l’entitat unionista, Fernando Sánchez Costa, va declinar ocupar el tercer lloc de la candidatura taronja. Amb tot, Grau no és un fitxatge independent: és afiliada de Cs des del 2019 i havia treballat com a assessora de la consellera de Cultura a la Comunitat de Madrid, Marta Rivera.
El comiat de Roldán ha estat el més sonat al partit, però també Viñuales era un històric de Cs, molt conegut entre les bases. Després de vuit anys a la formació, el regidor serà ara el número dos per Tarragona amb el PSC. Tal com explica a l’ARA, va ser Francesc Miró, secretari socialista a la Diputació de Tarragona, qui el va posar en contacte amb el partit. La seva, recorda, tampoc va ser una incorporació espontània. Abans de rebre una oferta es va reunir amb Joaquín Fernández, mà dreta del ministre Salvador Illa; després amb Miquel Iceta i, finalment, el 12 de desembre, amb el mateix candidat a presidir la Generalitat. “Després vaig saber que havien preguntat a molta gent per mi”, apunta Viñuales, que es mostra entusiasmat amb el projecte. El 22 de desembre va acceptar l’oferiment, diu, i posa en relleu el suport “moral” dels seus companys del grup municipal de Cs: “Ho van entendre”.
Amb ell no es tanquen els jocs de cadires a l’espai unionista. L’exdiputat del PP al Congrés Antonio Gallego ocuparà el segon lloc de la llista de Vox per Barcelona. Gallego era vicesecretari d’organització del PP des del 2018, però no tenia sintonia amb l’actual cúpula i fa un any que va donar-se de baixa del partit. “No ens va explicar els motius”, afirmen des del PP, que recorden que no participava en les reunions de la direcció. Aquest cop va ser el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, qui li va fer l’oferta formal d’entrar al partit, però no era la primera vegada que Vox el sondejava. Fa dos anys, segons fonts consultades, Santiago Abascal li havia proposat fer el pas, però Gallego ho va rebutjar. Ara, després de dues setmanes frenètiques d’anuncis abans de presentar les llistes definitives, s’obre la incògnita de si, amb l’ajornament electoral, els partits encara podrien fer alguns fitxatges més.
