El ball de xifres del debat electoral de Barcelona

BarcelonaLes enganxades entre els candidats de totes les formacions polítiques han sigut una tònica habitual en el debat sobre les eleccions municipals. Sovint, els retrets s'han basat en balls de xifres sobre les qüestions clau de la campanya: habitatge, seguretat, turisme i el Procés.

Qui ha fet què?

Colau i Artadi s'atribueixen la moratòria turística i l'empresa elèctrica pública

En diversos moments del debat, l'alcaldessa, Ada Colau, s'ha enganxat amb la candidata de JxCat per l'autoria de projectes a cavall del mandat dels comuns i de l'exalcalde Xavier Trias, amb CiU. Es tracta de la moratòria de pisos turístics i l'empresa pública d'energia.

La moratòria dels pisos turístics la va dictar Trias l'any 2014, amb el compromís d'elaborar un pla de regulació dels pisos turístics que no va acabar aprovant. Va ser el govern d'Ada Colau qui va donar llum verda al pla especial urbanístic d'allotjament turístics, el Peuat, després de dictar una segona moratòria. En aquest cas, per als hotels. Artadi també ha atribuït al govern de CiU l'autoria de les eines informàtiques que l'equip de Colau ha fet servir per detectar apartaments il·legals.

Artadi i Colau han tingut una polèmica similar en el cas de l'empresa pública d'energia. L'alcaldessa ha posat en valor que s'hagi creat en el seu mandat, mentre que la candidata de JxCat ha reblat que va ser Trias qui la va impulsar. Com amb la moratòria, Trias va engegar la creació d'un operador elèctric de capital públic i Colau és qui ha acabat materialitzant el projecte: Barcelona Energia.

La fuga d'empreses

Manuel Valls acusa Artadi d'expulsar 4.000 empreses

L'exministre francès Manuel Valls ha afirmat que la número dos de JxCat, Elsa Artadi, quan era consellera de la Presidència va "expulsar" 4.000 empreses de Catalunya. L'octubre del 2017, Artadi no ocupava cap conselleria del Govern, sinó que era directora general interdepartamental. Valls ha agafat la xifra aproximada que ofereix el Col·legi de Registradors d’Espanya, que comptabilitza que un total de 4.422 companyies van fixar la seu social fora de Catalunya entre l’octubre del 2017 i el juny del 2018. Tanmateix, un informe elaborat per la Generalitat de Catalunya va rebaixar la xifra a 3.700. El període que va incloure el departament d’Empresa i Coneixement anava de l’octubre del 2017 al juliol del 2018.

El ball de xifres de l'habitatge

Artadi i Collboni acusen Colau d'haver fet només 800 dels 8.000 pisos promesos

El ball de xifres a l'hora de fer balanç en la carpeta d'habitatge ha sigut una constant del mandat. L'anunci que va fer l'ara alcaldessa Ada Colau en l'última campanya electoral va ser construir 4.000 pisos nous i recuperar-ne 4.000 de ja construïts. La candidata de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, i el del PSC, Jaume Collboni, l'han acusat avui d'haver-ne fet només 800 de 8.000. Els 800 fan referència només a pisos de nova construcció, ja que el govern municipal ha entregat les claus de 834 habitatges i assegura que, en total, n'hi ha uns 4.600 en algun punt del procés de construcció. També n'havien de mobilitzar 4.000 i, en aquest capítol, segons les xifres del govern, se n'han aconseguit uns 2.000, entre els comprats i els recuperats. Segons les últimes xifres presentades pels comuns, aquest mandat s'han lliurat 2.600 claus, entre obra nova, compres i rotació del parc públic.

Artadi també ha acusat Colau d'haver defensat que a Barcelona hi havia 80.000 pisos buits i haver-ne trobat molts menys. L'estimació era, però, un càlcul de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2011. Posteriorment, una càlcul del govern de Xavier Trias els va situar en uns 31.000 i el cens que ha fet el govern de Colau ara apunta que són uns 10.000.

La mesa del Congrés

Maragall ha assegurat que el pacte mostrava de nou el "bloc del 155"

El candidat republicà, Ernest Maragall, ha assegurat que en la constitució de la mesa del Congrés s'ha vist, de nou, el "bloc del 155", quan l'entesa, en aquest cas, era del PSOE amb Podem i no amb el PP i Ciutadans. Els nou integrants de l'òrgan de govern de la cambra s'han aprovat amb els suports dels diputats del PSOE, Podem, el PNB, Coalició Canària i els regionalistes càntabres.

La desigualtat

ERC afirma que continua creixent, però s'ha estancat

El candidat republicà, Ernest Maragall, ha assegurat que hi ha una desigualtat "creixent" a la ciutat de Barcelona, mentre que l'alcaldessa, Ada Colau, li ha contestat que ara mateix no. El que és cert és que, segons les dades de renda familiar disponible del 2017, el creixement de les desigualtats s'ha estancat. El 2014 la renda familiar disponible dels veïns de Pedralbes multiplicava per 7,25 la dels de Ciutat Meridiana, i el 2017 la diferència, tot i ser flagrant, s'ha escurçat: la renda en aquest barri de les Corts és 6,4 vegades superior a la de la zona més humil de Nou Barris. Actualment, més de la meitat dels residents a Barcelona viuen en barris de renda mitjana.