La bombolla del lloguer divideix els partits en dos blocs

Les mesures s’enfoquen des del costat del propietari o de l’inquilí

Fa tot just una setmana unes 5.000 persones es van manifestar pels carrers de Barcelona per protestar contra els preus “abusius” del mercat de lloguer. No va ser una protesta aïllada: es va repetir en moltes ciutats espanyoles i del món. Un termòmetre que va deixar clar, a les portes de les eleccions generals, que la bombolla del lloguer és un problema creixent a Espanya que els partits no poden defugir. Però aquests estan dividits entre els que busquen la solució des del punt de vista del propietari de l’immoble i els que volen desinflar la bombolla amb mesures a favor de l’inquilí. Així, la polarització d’aquest debat -atiada per la pressió del sector immobiliari d’una banda i els moviments socials de l’altra- fa que encara siguem lluny de trobar-hi una solució immediata i duradora.

El preu dels lloguers a les zones urbanes s’ha disparat els últims anys a Espanya i això ofega les economies familiars. Segons la Cambra de la Propietat Urbana, a Barcelona, per exemple, els pisos ja se situen de mitjana en els 929 euros mensuals i s’han disparat un 36% només en els últims cinc anys. Si obrim encara una mica més el focus, l’últim informe del Banc d’Espanya, publicat aquesta mateixa setmana, corrobora el traspàs de la bombolla del mercat de compra al de lloguer. Mentre el preu de compra d’un pis a Barcelona ara tot just s’acosta al que valia abans de la crisi, en el cas dels lloguers aquest llindar es va superar fa tres anys. Ara arrendar un pis a la capital catalana costa un 25% més que quan va punxar la (primera) bombolla, el 2008. Durant la crisi, el lloguer no va caure tant com el preu de compra i, a més, es va recuperar abans i més de pressa. Actualment la demanda, tant autòctona com turística (legal i il·legal), ha disparat encara més els lloguers. El procés ha sigut tan ràpid que aquest augment fins i tot ha deixat obsolets els requisits per accedir a una ajuda, perquè la majoria de prestacions estan pensades per a pisos que no superin els 600 euros: un preu irreal en moltes grans ciutats.

Tot plegat, mentre els salaris van a un altre ritme. En aquest cas, la recuperació ha sigut pràcticament nul·la i tot just es comença a notar (com passa sempre en anys electorals), però a un ritme molt més modest, amb pujades que s’acosten al 2%.

Aquesta combinació de factors ha portat moltes famílies al límit. Segons les dades judicials, la primera meitat de l’any passat es van fer 44 desnonaments diaris a Catalunya: exactament els mateixos que en els pitjors moments de la crisi, el 2013. La tendència va empitjorar la segona meitat de l’any, i es va constatar que sis de cada deu desnonaments ja van ser per no poder pagar el lloguer. Un estudi recent de Càritas apunta que els barcelonins ja destinen més de la meitat del sou a pagar el pis, mentre que la mitjana europea és del 25%. Només a l’àrea metropolitana aquesta entitat hi ha detectat gairebé un milió de veïns en exclusió residencial.

Aquest rastre imparable de damnificats ha fet que les entitats a favor d’un habitatge digne també situïn el debat de l’habitatge al centre de la campanya. L’única mesura important adoptada aquest any han sigut els canvis que Pedro Sánchez va introduir a la Llei d’Arrendaments Urbans. Al març, el PSOE va allargar a cinc anys els contractes de lloguer però no en va limitar el preu ni va impulsar beneficis fiscals per als propietaris que lloguin a un cost raonable. Mesos abans, a Barcelona, l’Ajuntament i la Generalitat havien aprovat la norma del 30%, que obliga els grans constructors a destinar aquesta part de les obres a habitatge social.

Ara la batalla se centra en la manera d’aconseguir més sòl públic per fer habitatge assequible en ciutats que ja estan saturades. Aquí la pressió dels grans constructors per no perdre potència en el seu negoci xoca amb els moviments socials que arrosseguen milions de vots, tants com afectats per la bombolla del lloguer. Dos fronts en què els partits més radicals, tant de dreta com d’esquerra, tenen clar el seu lloc, mentre que les formacions que volen esgarrapar vots del centre intenten superar amb equilibris el debat per mirar d’acontentar les dues parts.

Crear més habitatge públic o protegir els arrendadors

PSOE

Pedro Sánchez no va accedir a donar les competències sobre el preu del lloguer als ajuntaments i això va fer que Podem acabés tombant la reforma dels socialistes al Congrés de Diputats. Tot i això, el PSOE perseguirà en una pròxima legislatura l’aprovació d’una llei de l’habitatge amb un “marcat caràcter social” i que destini part del sòl públic a augmentar l’oferta d’habitatge destinada al lloguer social.

PP

La mesura estrella dels populars consisteix en fomentar la creació d’assegurances per cobrir l’impagament dels lloguers o els danys que els inquilins puguin causar als habitatges. I és que les polítiques dels de Pablo Casado beneficien, principalment, els arrendadors. De fet, el PP fins i tot preveu incrementar la deducció fiscal als propietaris pels ingressos que obtinguin amb les rendes dels lloguers.

Cs

Mentre la resta de formacions debaten com augmentar el parc d’habitatge públic -a excepció del PP-, els de Rivera inclouen les mesures “antiocupació” com a element clau per resoldre l’atzucac de l’habitatge. Per ara, i mentre no fan públic el programa electoral, des de Cs s’alineen amb el PP pel que fa a l’empara dels propietaris i insten l’Estat a fer front al “caos autonòmic” de l’habitatge.

PODEM

Protegir les famílies en situació de vulnerabilitat i donar oportunitats als joves. Sobre aquestes dues idees treballaran des de Podem pel que fa a l’habitatge. La intenció dels de Pablo Iglesias és crear 50.000 habitatges de lloguer social cada any a través, entre d’altres, del traspàs obligatori d’habitatges buits propietat d’entitats financeres i fons voltor, prèviament recollits en un cens públic.

JxCAT

L’objectiu de JxCat: el traspàs de les competències a Catalunya. Davant la complexa qüestió de la regulació de l’habitatge, la llista que defensarà Laura Borràs reclamarà la cessió del 30% dels pisos buits de la Sareb a la Generalitat i als ajuntaments catalans. Com a mesura singular, JxCat proposarà que les casernes de la Guàrdia Civil en desús a Catalunya passin a ser habitatges socials.

ERC

En aquest cas, i en termes d’habitatge, són els republicans els que miren a Europa. Esquerra Republicana persegueix homologar els preus del lloguer dels països membres al conjunt de l’estat espanyol. A més, es mostra partidària que l’administració pública intervingui per evitar que es disparin els preus del lloguer. Com pensa fer-ho? Condicionant la pujada dels preus a la de l’IPC.