Una intervenció total: les claus del 155

L'Estat podrà rellevar qualsevol càrrec i els funcionaris que no acatin seran denunciats

L'acord del consell de ministres per aplicar l'article 155 suposa una intervenció total de la Generalitat. El text és un calaix de sastre que atorga al govern de Mariano Rajoy poders per controlar totes les conselleries i crear els òrgans que cregui pertinents per desfer l’organització actual. A més, l’acord es reserva el dret d’autoreformar-se en qualsevol moment via el Senat, on té majoria absoluta el PP. És a dir, fins i tot seria possible ampliar el termini de sis mesos per a una convocatòria electoral d’eleccions anticipades. Aquestes són les principals claus de l’acord que publicarà el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) quan l’aprovi el ple extraordinari de la cambra alta previst per divendres.

Els vuit motius de la Moncloa per aplicar el 155

Cessament de Puigdemont

L’acord no especifica qui substituirà el president

El Senat autoritzarà el govern espanyol a cessar Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. A partir d’aquest moment serà el govern espanyol qui tindrà les competències per decidir quan dissol el Parlament i convoca eleccions anticipades a Catalunya. No és clar encara qui serà la persona al capdavant de la intervenció. S’havia especulat en la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i en el seu delegat a Barcelona, Enric Millo, però fonts de la Moncloa no s’han volgut mullar i diuen que també es pot crear un nou òrgan de govern o “autoritat ad hoc ”.

Destitució del Govern

Els ministeris prendran les regnes de les conselleries

A més de Puigdemont, es procedirà a cessar tots els consellers i seran els ministeris respectius de Madrid els que n’assumiran les competències. Cadascun també pot delegar en una persona la representació de la conselleria. Però les destitucions no es limiten als consellers, sinó també a tots els seus càrrecs de confiança: cap de gabinet, cap de premsa, etc. I dues clàusules més de l’acord estipulen que el govern espanyol pot decidir carregar-se qualsevol organisme públic o càrrec que cregui oportú.

Veto al Parlament

Les sessions de control es faran al Senat cada dos mesos

Segons fonts de la Moncloa, el govern espanyol “ha procurat” no tocar el poder legislatiu i, sobretot, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ja s’enfronta a una inhabilitació per desobediència en la causa oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ara bé, buida el Parlament de tots els poders. Qualsevol decisió que prengui podrà ser vetada pel govern espanyol en un termini de 30 dies i qualsevol resolució o declaració institucional dirigida a la nova autoritat que governarà Catalunya no tindrà validesa ni efecte. A més, el Parlament no tindrà poders ni per a una moció de censura ni per a una sessió d’investidura, ni tan sols per fer sessions de control. Aquest control al Govern -els ministres passaran a ser de facto la nova Generalitat de Catalunya- es farà només cada dos mesos i al Senat. És a dir, l’executiu de Rajoy no s’haurà d’enfrontar a la majoria independentista del Parlament. Cal tenir en compte que Rajoy ha esgrimit com a argument per aplicar el 155 que Junts pel Sí i la CUP no permeten a l’oposició al Parlament expressar-se.

Eleccions en sis mesos

Si s’exhaureix el termini, les eleccions serien a l’estiu

L’acord estableix un termini màxim de sis mesos per convocar eleccions anticipades. Mariano Rajoy s’ha compromès que sigui en el mínim temps possible sempre que “es recuperi la normalitat”. Com que el text té possibilitat de reformar-se en qualsevol moment al Senat, amb la majoria absoluta del PP, també es podria canviar aquest punt i allargar la convocatòria electoral. Si s’exhaureix el termini de sis mesos, ens n’aniríem a eleccions a principis de l’estiu vinent, a finals de juny.

Substitució dels Mossos

Trapero serà cessat i la Policia Nacional pot prendre’n el control

El ministeri de l’Interior prendrà immediatament el control dels Mossos d’Esquadra i la seva primera decisió segurament serà cessar Josep Lluís Trapero, el major de la policia catalana. En l’apartat de seguretat, l’acord és molt específic. Si els Mossos no obeïssin, Interior pot decidir substituir-los per forces de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, així com rellevar agents catalans o obrir-los un expedient disciplinari.

Intervenció de TV3

Madrid podrà rellevar Sanchis i controlar tota la informació

El govern espanyol també pot decidir en qualsevol moment fer els canvis que cregui convenients al capdavant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), inclosa la destitució del director de TV3, Vicent Sanchis. És més, pot substituir qualsevol persona de l’administració pública que cregui convenient. L’acord dona facultats al govern espanyol per “garantir la transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l’equilibri territorial; així com el coneixement i respecte dels valors i principis continguts en la Constitució i l’Estatut”.

Economia

Més intervenció: que cap diner públic vagi al Procés

La intervenció encara serà més gran. L’objectiu és “garantir” que cap diner públic -tant dels que provenen per via del finançament autonòmic com els que recapta la Generalitat via impostos autonòmics- es destini a “activitats o finalitats vinculades o relacionades amb el procés secessionista”. Es controlaran tant organismes com entitats del Govern i també subvencions a associacions i empreses privades.

Internet

Control ferri de les telecomunicacions i webs

També es pren el control de totes les telecomunicacions i serveis digitals de la Generalitat, en particular internet. És a dir, el control del CTTI, que ja ha estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil darrerament.

Funcionaris

Si no acaten s’enfrontaran a responsabilitats penals

Si els funcionaris o qualsevol cos de l’administració no acaten l’acord, seran denunciats a la fiscalia per incompliment del seu “deure de fidelitat” a la Constitució i l’Estatut i s’enfrontaran a responsabilitats penals. L’acord també els adverteix que l’incompliment “podria ser constitutiu de responsabilitat disciplinària” i que aquesta situació pot tenir conseqüències també “patrimonials i comptables”.

Més continguts de