Feu-me cas, que sóc candidat!

BarcelonaTemps d'eleccions, un cop més. La crisi s'afegeix a les penúries econòmiques que sempre han arrossegat les agrupacions locals dels pobles més petits. I això obliga a esprémer el cervell més que mai per captar l'atenció dels votants en temps, també, de desafecció.

A Tarragona, el candidat del PP a l'alcaldia, Alejandro Fernández Álvarez, ha estat notícia aquest dies per un suposat plagi de la cançó "Alejandro" de Lady Gaga. Sony Music l'ha denunciat per fer servir el tema músical en aquest vídeo.

El friquisme s'imposa. En tots els comicis sempre hi ha hagut candidatures extravagants, especialment en les eleccions generals, que és on hi ha més llistes. Amb idees i col·lectius molt minoritaris que, sovint, han aprofitat el sistema per anar, justament, contra el sistema. El PGB (Partido de la Gente del Bar), n'és un dels pioners. La Cori, del friquisme n'ha fet bandera, com ha quedat palès en les últimes campanyes electorals, aquesta i aquesta.

Però el friquisme ja no és una exclusiva dels partits petits. Com més s'assenta la democràcia, paradoxalment, més afloren mètodes superficials que gairebé banalitzen els valors "suprems" de la política. Les campanyes han abandonat els espots bucòlics innocents dels temps de la transició. Entre l'originalitat, la frivolitat i l'atac directe a l'adversari, l'estratègia publicitària inspirada en les campanyes nord-americanes ha copat la política.

En les últimes eleccions al Parlament, una diputada respectable com Montse Nebrera va ser víctima de les noves exigències del màrqueting polític. Es presentava amb una candidatura pròpia al marge del PP i necessitava cridar l'atenció. Resultat: aquest vídeo.

Una còpia de l'estratègia que Ciutadans va fer servir el 2006, i que li va donar esplèndids resultats. El candidat va posar despullat al cartell electoral. El 2010, les persones es "rebelen" i surten despullades al carrer seguint Albert Rivera.

L'altre vídeo polèmic de les últimes eleccions al Parlament va ser el de les Joventuts Socialistes expressant el seu suport a Montilla.

Les joventuts dels partits han estat tradicionalment les més agosarades, sempre amb acció coordinada amb les direccions, que han utilitzat les bases joves per dir allò que no podien.

Per agosarada, Sara Valencia, candidata de Plataforma per Catalunya a l'Espluga de Francolí per a aquestes municipals. Només té 21 anys i així explica per què s'ha afiliat a la plataforma xenòfoba. Algunes respostes són tan etèries que podrien colar en una campanya d'ICV. D'altres, clarament, no.

De campanyes agosarades n'hi ha hagut per tots els gustos. N'hem recollit 10 de ben simbòliques.

La història de la democràcia, en 10 campanyes

1. La independència, versió Barri Sèsam (Parlament 2003). Els candidats d'ERC apareixen en forma de putxinel·lis.

2. El vídeo "casolà" d'ICV (municipals Barcelona 2003). Els candidats més representatius, encapçalats per Imma Mayol, es graven a ells mateixos en vídeo.

3. El NoDo (generals 2004). La campanya anti-PP sempre ha funcionat a ERC. El recurs d'aquell any va ser un informatiu franquista per esperonar el tiquet entre Carod i Puigcercós. Era poc després de l'expulsió del vicepresident del Govern per la reunió amb ETA.

4. El Pasapalabra de les Joventuts Socialistes. Campanya a favor d'Educació per a la Ciutadania, on es ridiculitza el PP per estar-hi en contra. Les Nuevas Generaciones del PP van respondre amb aquest altre vídeo.

5. Polònia, abans de Polònia (eleccions municipals Barcelona 2003). ERC parodia Aznar i Fernández Díaz, tot i que no els anomenen explícitament.

6. Acció, reacció: curioses coincidències. No hi ha vídeo, però les similituds són curioses. Pujol es presenta a les eleccions al Parlament amb el lema "Bona feina". Un any després, una campanya institucional de la Generalitat pregona: "La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur". Quin va ser el lema del PSC per les eleccions següents?: "El futur és nostre". Casualitat?

7. Els dòbermans del PSOE (eleccions generals 1996). Els socialistes, amb tots els sondejos en contra, comparen el PP amb una Espanya grisa, fosca i incerta, amb dòbermans inclosos.

8. Els dòbermans del PP (eleccions europees 1997). El PP torna a utilitzar els dòbermans anys després, aquest cop en contra del PSOE.

9. El DVD de David Madí (eleccions al Parlament 2006). ConfidencialCAT va arribar encartat un diumenge amb els diaris. Objectiu: que el tripartit no sumés i que CiU pogués assolir el poder.

10. Si tu no hi vas, ells tornen (eleccions generals 2008). José Zaragoza la va clavar i, espantant un cop més el fantasma del PP, va obtenir els millors resultats del PSC a Catalunya i va ser clau per la victòria de Zapatero.