PeriodistaLleida fa 40 anys que té un govern socialista, amb només una ja llunyana excepció d’un parell d’anys convergents. I per primera vegada en 12 anys, el candidat del PSC no és Àngel Ros, que s’ho mirarà des d’Andorra com a ambaixador d’Espanya. Els socialistes han conegut enquestes millors, però Fèlix Larrosa, cap de cartell per primera vegada, acaba el debat havent tornat amb aplom totes les pilotes que li han llançat i amb la combativa candidata de Ciutadans, Ángeles Ribes, a punt per cobrir-li les espatlles si calia, que no ha calgut perquè Larrosa també sap pujar a la xarxa. I malgrat aquest domini d’anys, Lleida és encara una capital a la recerca de marca. ¿Lleida capital de què? Per descomptat és el cap i casal de la primera potència agroalimentària del país, però amb això no n’hi ha prou per fer ciutat. “Hem d’acabar amb el cementiri de les persianes abaixades”, diu Palau, el candidat del PP que no sembla del PP perquè no li convé que l’hi recordin. Lleida pateix pel seu model de comerç. Mentre Catalunya discuteix sobre petit comerç i gran superfície, el repartidor d’Amazon va repartint paquets. I Lleida no compra a Lleida. Diu l’alcalde, i ningú no li replica, que Lleida perd 500 milions en vendes anuals que se’n van fora de la ciutat, moltes a les grans superfícies aragoneses. Miquel Pueyo demana a l’alcalde que mantingui oberta l’oficina única d’atenció als temporers. Lleida busca marca i direcció per ser la segona capital de Catalunya.
