HORITZÓ ELECTORAL
Política 09/09/2015

Viver i Pi-Sunyer assegura que només caldria crear de zero una desena d'estructures d'estat

Junts pel Sí vol especificar a la llei de transitorietat jurídica el dret a seguir percebent les prestacions socials des del primer dia després de la independència

Roger Tugas
4 min
El president del Consell Assessor per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, que formen catorze savis de diversos àmbits acadèmics i socials.

BarcelonaEl qui va ser president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i comissionat per a la Transició Nacional del Govern i ara és número 71 a la llista de Junts pel Sí, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha assegurat aquest dimecres que la construcció de les estructures d'estat necessàries per a una Catalunya independent és "una feina a fer perfectament realitzable en el temps fixat" de 18 mesos fins a la proclamació de la secessió. En una roda de premsa celebrada per explicar les propostes de la candidatura sobiranista en aquest àmbit, Pi-Sunyer ha assegurat que són "relativament poques les estructures d'estat que s'han de crear de nou", ja que en general "es tracta de reforçar el que ja tenim, dotant-ho de més recursos, mitjans i competències".

En concret, ha apuntat que tan sols caldria crear-ne de nou una desena (com l'Agència de la Protecció Social, el Banc Central o el servei postal o de Correus). A més, "respecte a les estructures d'estat que cal fer de bell nou ja hi ha molta feina feta, no arribem amb un full en blanc, en redacció, legislació, reclutament del personal", bona part del qual arribaria a partir de l'oferiment a empleats de l'Estat que treballen a Catalunya perquè s'integressin a l'administració catalana respectant-los les condicions laborals.

Així mateix, Pi-Sunyer ha assenyalat que "l'estructura clau és l'Agència Catalana de la Protecció Social, que garantirà el cobrament des del primer dia de les prestacions a què es tingui dret". "Volem especificar [a la llei de transitorietat jurídica] el dret a seguir percebent les prestacions socials", ha avançat igualment.

D'altra banda, en àmbits com els de la salut, l'ensenyament, la dependència, les relacions laborals, les migracions o la cultura, el nou estat haurà de realitzar funcions noves, com l'assumpció de les competències en medicaments o en beques i ajudes per a l'educació. "El que haurem de fer és essencialment reforçar organismes que ja existeixen, en molts casos simples reformes dels decrets d'organització", ha afirmat.

Pel que fa a l'àmbit de la governança, Pi-Sunyer ha destacat tres buits clars: en política exterior o de la Unió Europea, en el poder judicial i en seguretat. En el primer pas, "l'objectiu és assegurar el reconeixement internacional i mantenir-se a la UE" i, per fer-ho, "caldria crear una conselleria d'exteriors sota el dret vigent en l'actualitat, desplegar les delegacions a l'exterior i preparar el pas d'aquestes [delegacions] a una xarxa diplomàtica i consular, preparar el servei exterior a Catalunya i reforçar la representació permanent de la Generalitat davant de la Unió Europea". Tot i això, el cap de llista, Raül Romeva, ha apuntat que el fet de tenir exèrcit o no (així com el model de relacions laborals) es decidirà més tard, durant el procés constituent, perquè "fer un debat quan no pots implementar el resultat del debat no té sentit". I ho farà, ha afegit, després d'una anàlisi i un debat públic en què es posin sobre la taula les necessitats de defensa actuals de Catalunya.

Al seu torn, la degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona i número 72 de la llista de Junts pel Sí, Elisenda Paluzie, ha cridat a recollir "els millors models i pràctiques del món" en hisendes públiques, que ha situat a Suècia i Austràlia. Així, ha instat a millorar el funcionament de la Hisenda estatal actual, unificant el cadastre i el registre de la propietat o amb una millor gestió informàtica. "El més important és recaptar, allò que és bàsic és disposar del programa informàtic que permeti la recaptació dels impostos", ha apuntat.

A banda, Junts pel Sí proposa crear un "banc públic de desenvolupament al servei de l'economia productiva, que financi inversions" a partir de la conversió de l'Institut Català de Finances, el qual "ja ha preparat tota la seva estructura per complir amb aquests requeriments del Banc Central Europeu, però no té la fitxa bancària perquè no l'hi dóna el Banc d'Espanya". "No s'ha de confondre amb el Banc Central de Catalunya, equivalent al que tots els països europeus han de tenir, integrat dins el sistema europeu del BCE", ha alertat l'economista.

Així mateix, caldria reforçar l'Agència Catalana de la Competència, crear organismes reguladors de la competència, assumir la gestió de la xarxa ferroviària i gestionar-la en un sol ens –l'Institut Ferroviari de Catalunya–, impulsar un model de gestió individualitzada aeroportuari des de la propietat pública o crear un fons català de garantia agrària que gestioni els fons europeus i que defensi els interessos de l'agricultura catalana. Pel que fa a la Seguretat Social catalana, ha afirmat que "les pensions estan molt més garantides en una Catalunya independent", ja que l'atur català acostuma a ser inferior al de l'Estat i hi ha una estructura demografia més rejovenida.

Finalment, Romeva ha resumit que les estructures d'estat són viables: "No només ho volem fer, sinó que ho podem fer i sabem com fer-ho". "Dubto molt que trobéssim un país que ha fet el pas a estat amb la feina tan ben feta com la que nosaltres posem a disposició de la ciutadania", ha insistit, i ha posat en valor el programa de Junts pel Sí, "que ha de garantir que en un futur la ciutadania tindrà l'empara i les garanties d'un estat de dret", les quals "ara no hi són, en el marc de l'estat espanyol". "El que fem és respondre a una demanda de la ciutadania, no tenim el marc legal ni els recursos per fer tot allò que cal fer", ha conclòs.

stats