El cas ERO: Clientelisme en estat pur

L’existència d’una xarxa de clientelisme afavoreix la seva permanència dels socialistes al poder

Les campanyes electorals a Andalusia sempre tenen un denominador comú: la necessitat d’acabar amb l’hegemonia socialista, que ja acumula 40 anys de poder. No crec que als països democràtics de la Unió Europea hi hagi una regió on no s’hagi produït mai l’alternança política. La situació d’Andalusia és un anacronisme, fins i tot per als mateixos socialistes, que són conscients que l’ocupació de tots els ressorts del poder en aquesta comunitat autònoma ha derivat en l’existència d’una xarxa de clientelisme que afavoreix la seva permanència en el poder. Una altra cosa és que en públic ho reconeguin i admetin la necessitat de portar a terme una regeneració profunda d’un sistema que, sorprenentment, encara que cada vegada amb menys força, ha tingut suport a les urnes, malgrat els escàndols polítics.

El millor exemple d’aquesta atapeïda teranyina d’interessos comuns és el cas dels ERO, un dels màxims exponents de corrupció de la història democràtica d’Espanya pel volum de diners distribuïts irregularment: més de 120 milions d’euros per a parents, amics i polítics socialistes. Un sistema ideat pel govern del PSOE, que ha obligat a seure al banc dels acusats dos expresidents, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, per aconseguir la pau social a Andalusia. A més de diversos consellers dels successius governs socialistes: Gaspar Zarrías, José Antonio Veiés, Antonio Fernández i Magdalena Álvarez.

Comprar voluntats

Els ERO són l’exemple de com des d’una administració pública, en aquest cas la Junta d’Andalusia, es poden comprar voluntats utilitzant els diners dels contribuents. Es van atorgar subvencions saltant-se tots els procediments legalment establerts de publicitat i lliure concurrència. Això va permetre repartir diners públics entre amics, familiars i simpatitzants, esquivant tots els controls.

Les dades són demolidores: hi ha almenys vuit clans familiars amb 18 parents entre els prejubilats sense dret i receptors directes de subvencions, 85 militants socialistes i 17 amics declarats dels polítics. En total, 120 persones o empreses de l’entorn del govern.

Els andalusos són conscients d’aquesta situació de clientelisme, com així ho demostra una enquesta de GAD3 publicada recentment pel diari Abc : nou de cada deu andalusos veuen enxufisme a la Junta d’Andalusia.

L’empremta catalana en la campanya

La irrupció del desafiament independentista de Catalunya com un dels temes principals de la campanya a Andalusia és, sobretot, una qüestió d’estratègia. Si hi ha alguna cosa que divideix ara les dues grans formacions polítiques (el PP i el PSOE) és la manera d’abordar el Procés, el principal problema que té avui Espanya. Si Susana Díaz secunda la postura complaent del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb els independentistes, el PP té la seva millor carta, la de la fermesa enfront de la feblesa del PSOE, per atacar el vot socialista, captiu del clientelisme.

Més continguts de