El cas Nóos entra a la recta final

Palma.El jutge José Castro va dictar ahir una interlocutòria amb què encara la recta final de la instrucció del cas Nóos. D'una banda, reclama a l'exsecretari de l'Instituto Nóos, Miguel Tejeiro, que aporti les actes i tota la documentació de les assemblees de l'entitat i certifiqui qui hi assistia i on es feien. De l'altra, cita l'assessor jurídic de la Casa Reial i comte de Fontao, José Manuel Romero, el dirigent del PP Esteban González Pons i 35 persones més -totes com a testimonis excepte dues, que estan imputades-. Hauran de declarar entre els dies 18 i 21 d'aquest mes, alguns a Madrid i d'altres a Barcelona.

Amb la petició de les actes i la informació de les assemblees de l'Instituto Nóos es busca, sobretot, aclarir la participació que hi van tenir la dona d'Iñaki Urdangarin, la infanta Cristina, i el secretari de les infantes, Carlos García Revenga. Per això el jutge especifica que Tejeiro haurà d'acreditar qui va assistir a cada assemblea i on es van fer i haurà d'aportar tota la informació que hi faci referència. Castro ho ha reclamat atenent una petició del col·lectiu ultradretà Manos Limpias, que busca definir el paper de Cristina de Borbó i es planteja tornar a demanar que la imputin. El jutge també té dubtes sobre quin paper hi tenia la infanta i ho va demanar a Urdangarin el 23 de febrer, que va negar que n'hagués tingut cap.

El misteri de la firma de Revenga

La interlocutòria també ordena a Tejeiro que certifiqui qui va fer la signatura de Revenga en una de les actes perquè el secretari de les infantes va declarar que no la reconeixia, deixant entendre que era falsa. De fet, Revenga va assegurar que les actes les havia vist als diaris, que ni tan sols havia estat en cap assemblea i que fins i tot li van demanar que fes la sol·licitud d'entrada a l'Instituto Nóos el 25 de setembre del 2003, dos dies després de la data d'una acta en què l'havien nomenat com a tresorer de l'entitat.

El jutge també va citar ahir com a testimonis l'assessor reial José Manuel Romero i el polític Esteban González Pons, que hauran de declarar a Madrid el dia 18. Romero haurà d'explicar el seu paper "de mediació i assessorament" a Urdangarin en relació amb l'Instituto Nóos i la seva successora, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social (FDCIS). González Pons haurà de parlar del conveni que, quan era conseller del govern valencià, va signar amb Nóos per uns Jocs Europeus que no es van arribar a fer mai.

Castro ha citat 35 persones més, algunes també a Barcelona. N'hi ha de vinculades amb les donacions de la fundació municipal Madrid 16 a la FDCIS. N'hi ha d'altres de relacionades amb els tractes entre Nóos i les institucions. També hi ha extreballadors de la trama, alguns representants d'empreses que van contractar Urdangarin, i també Álex Sánchez-Mollinger, José María Treviño i Robert Cockx -l'últim com a imputat-, tots tres relacionats amb el presumpte pagament de 140.000 euros a Urdangarin en un compte suís.

Com també havia reclamat Manos Limpias, el jutge demana a La Caixa tota la informació del compte corrent que Urdangarin va enviar a Corinna zu Sayn-Wittgenstein quan el volia col·locar a la fundació Laureus. Però l'eclèctica interlocutòria també notifica que el duc de Palma ha impugnat els correus electrònics que el seu exsoci, Diego Torres, va lliurar. Urdangarin vol que es declarin nuls. A més, el jutge demana a l'Agència Tributària informes sobre els béns d'Urdangarin, Diego Torres i les seves societats i de dues empreses en què el gendre del rei va participar, Mixta África i Oliol.