El PSC assegura que sempre votarà a favor de l'oficialitat del català a la UE
Badia i Obiols atribueixen a "actituds electoralistes i partidistes" que no es pogués debatre al ple de l'Eurocambra
BarcelonaEls diputats del PSC al Parlament Europeu, Maria Badia i Raimon Obiols, han assegurat aquest dijous que sempre han votat i votaran a favor del reconeixement oficial del català a la Unió Europea, i han reclamat iniciatives conjuntes per aconseguir-ho. "Fins a la present legislatura, tots els diputats catalans al Parlament Europeu sempre hem liderat conjuntament iniciatives per aconseguir aquest objectiu, sense fer-ne un ús partidista", ha argumentat Badia en un comunicat del PSC. Aquest dimecres, l'Eurocambra no va admetre que es debatés l'oficialitat del català a la UE, aprofitant el ple sobre l'ingrés de Croàcia.
Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras van lamentar que “pressions d'última hora, molt possiblement dels dos grans partits espanyols”, el PP i el PSOE, hagin aconseguit que no es voti a la comissió d'Exteriors del Parlament una esmena que reclama incorporar el català com a llengua oficial a la UE.
En un comunicat conjunt, els tres eurodiputats indicaven que el veto havia arribat "justament" quan havien aconseguit reunir les signatures "per aconseguir que el vot fos nominal, fet que obliga a registrar públicament el sentit del vot de tots i cadascun dels diputats" de la comissió, on hi ha Raimon Obiols (PSC) i Alejo Vidal-Quadras (PP).
Sobre la votació d'aquest matí a la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, en al·lusió a una esmena presentada per diputats catalans d'altres grups, Badia i Obiols han lamentat "actituds electoralistes i partidistes".
Els serveis jurídics del Parlament Europeu han rebutjat la votació de l'esmena en comissió perquè no té una relació directa amb l'informe (que és sobre l'adhesió de Croàcia a la UE), ni és de la competència de la Comissió d'Afers Exteriors.
Per aquest motiu, Obiols ha alertat sobre la desinformació que ha aparegut al voltant d'aquest tema, i ha afirmat que "per avançar en el combat pel reconeixement del català”, cal “actuar units políticament, i fer-ho d'una manera jurídicament solvent".
