L’opció d’un estat independent cau del 44% al 36% en dos mesos

BarcelonaEn només dos mesos, els partidaris que les comunitats autònomes puguin esdevenir estats independents han caigut gairebé vuit punts. Segons l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, basat en 2.500 entrevistes realitzades entre el desembre i el gener, un 36,4% dels catalans donen suport a aquesta opció. Una xifra que se situa lluny del 44% del novembre, en el baròmetre previ a les eleccions del 21 de desembre. L’enquesta postelectoral del CIS reflecteix, a més, que en els últims comicis al Parlament un 28,2% dels indecisos van dubtar entre votar Junts per Catalunya o Esquerra.

El descens del nombre de catalans partidaris de la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un estat independent també és significatiu en relació al 41,4% que es registrava fa dos anys i mig, i segueix la mateixa tendència que el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, que situa l’opció independentista al voltant del 40%. Tanmateix, és la més avalada pels enquestats, seguida dels que opten per dotar la Generalitat de més competències, un 25,9%, elecció predilecta per als votants de Catalunya en Comú-Podem i del PSC. Sumades ambdues respostes, un 62,3% de la gent demanen més autonomia, ja sigui assolint la independència o no. Segons les dades, només un 16% dels votants dels comuns marquen com a preferida l’opció que Catalunya tingui la possibilitat d’esdevenir un estat independent, per bé que el partit públicament defensa la celebració d’un referèndum. Una de les alternatives que més han crescut en els últims mesos és la de mantenir intacta la comunitat autònoma actual: el novembre del 2017 només un 12,4% donaven suport a deixar intacte l’ statu quo i, després dels comicis, aquesta xifra creix fins al 23,8%. Els que van fer confiança al PSC i a Cs són els que majoritàriament es decanten per conservar l’ statu quo. I, entre els votants del PP, pràcticament la meitat prefereixen un estat centralitzat sense autonomies.

Compartint electorat

Malgrat que gairebé tots els sondejos que es van publicar abans del 21-D situaven ERC per davant de JxCat, l’efecte Puigdemont va fer volar els pronòstics pels aires. El CIS certifica que una de les explicacions del sorpasso és la gran quantitat d’indecisos entre les principals formacions independentistes. Un de cada cinc votants el 21-D va dubtar fins a última hora i, d’aquests, el 28% ho van fer entre JxCat i ERC. I encara és més significatiu que el 68% dels ciutadans que van fer confiança a JxCat van pensar a votar ERC i que un 61% dels que van optar pels republicans van sospesar agafar la papereta de la llista del president. Més baixes són les disjuntives entre altres partits del camp sobiranista: un 6,1% va dubtar entre ERC i els comuns; un 5,5%, entre els republicans i la CUP; i un 3,7%, entre els anticapitalistes i JxCat. Al bloc del 155, un 10% van dubtar entre el PSC i Cs i un 4,6% es van debatre entre els d’Inés Arrimadas i el Partit Popular.

Junqueras, l’únic que aprova

El baròmetre del CIS també avalua els principals líders polítics, i l’únic que supera la marca del 5 és el cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras (5,2), que va ser a la presó tota la campanya. El segueix Carles Puigdemont (4,45), exiliat a Brussel·les, des d’on va poder participar per videoconferència en alguns actes de la seva candidatura. Per sobre del 4 també apareixen el líder dels comuns, Xavier Domènech (4,3), i Carles Riera, de la CUP (4,05). Més enrere queden els líders del PSC, Ciutadans i el PP: Miquel Iceta, amb un 3,7, Inés Arrimadas, amb un 3,6, i Xavier García Albiol, amb un 1,55.

Enquesta postelectoral del CIS a Catalunya