Publicitat
Publicitat

SONDEIG

Un 77% dels catalans estan a favor d'apujar els impostos als que tenen més ingressos i patrimoni

Només un 16% dels catalans són contraris a la Hisenda pròpia

Un dels elements que més ha tensat l’estabilitat del Govern i del grup de Junts pel Sí fins ara ha estat el debat fiscal, en el marc del fallit projecte pressupostari del 2016, sobre si calia augmentar la pressió impositiva a les rendes més altes. Així, mentre el vicepresident català i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, elaborava un estudi que simulava diversos escenaris tributaris en què un augment de l’IRPF als més rics hauria permès rebaixar-lo en els trams baixos, diverses veus de la llavors CDC recelaven d’aquesta possibilitat, fins al punt que l’executiu no va incloure cap modificació en el text original, a l’espera d’abordar el debat en una tramitació parlamentària que no va tenir lloc arran del veto de la resta de grups, inclosa la CUP. Els cupaires, precisament, posaven com una de les condicions per validar els comptes l’increment de la pressió fiscal a les rendes més elevades. El meló es tornarà a obrir els propers mesos, en el debat dels pressupostos del 2017 -que el Govern vol lligar a la qüestió de confiança-, però ara els partits ja tenen una eina per analitzar quines són les prioritats dels catalans i els respectius electorats en aquest camp i en d’altres: un sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) a partir de 1.200 enquestes presencials fetes els mesos d’abril i maig, i a la qual ha tingut accés l’ARA.

Fiscalitat progressiva

El votant de Junts pel Sí defensa clarament la reforma tributària

Una de les qüestions de més actualitat que aborda l’enquesta fa referència a si els catalans creuen “que la Generalitat ha d’incrementar els impostos a la gent que disposa de més ingressos o patrimoni”. Una pregunta a la qual una clara majoria respon afirmativament: un 76,7% hi està a favor mentre que només un 18,7% s’hi oposa. Els més entusiastes amb la idea, com era d’esperar, són els votants de Catalunya Sí que es Pot i la CUP, ja que quasi un 90% ho defensen, però la xifra també és sorprenentment alta entre l’electorat de qui té la paella pel mànec per impulsar-ho, Junts pel Sí. Un 84,9% dels que els van donar suport el 27-S defensen la mesura, més i tot que els que van optar pel PSC (81,6%). Fins i tot l’avala el votant de C’s (58,6%) i només està dividit qui va confiar en el PP. La formulació de la pregunta, a més, fa referència als ingressos i el patrimoni, per tant, es pot referir tant a l’IRPF com a l’impost al patrimoni, o fins i tot al de successions, tributs sobre els quals el Govern pot legislar.

Gestió de la salut pública

Entrada vetada als gestors privats amb ànim de lucre

Un altre dels punts calents de l’executiu és el relleu al capdavant del departament de Salut i els canvis de prioritats del nou titular, Toni Comín, respecte al seu antecessor, Boi Ruiz. El conseller nomenat a proposta d’ERC ha fet de la desprivatització dels hospitals públics una bandera que la CUP també enarbora com a condició per donar suport al Govern. Un objectiu, de fet, que també és compartit per una majoria clara de catalans, segons l’enquesta, que assenyala que un 58,1% està en desacord o molt en desacord a deixar que operadors privats amb ànim de lucre participin en l’assistència sanitària que presta el Servei Català de Salut. Només el 28% hi dóna suport. En aquest cas, a més, el quòrum és total i tots els electorats ho rebutgen. Els votants de tots els partits també defensen clarament (un 82,8%) que els sensepapers tinguin accés a la sanitat pública i gratuïta en condicions d’igualtat. També ho volen els del PP i C’s, forces que propugnen i voten el contrari.

Per contra, en altres camps no hi ha tant de rebuig pel que fa a la col·laboració privada. Així, el 75,3% defensa que el Govern estimuli la participació del sector privat en el finançament de les activitats de recerca a les universitats i als centres de recerca, una iniciativa que secunda també el 73% de l’electorat de la CUP.

Hisenda pròpia

Rebuig a la relació econòmica i fiscal amb l’estat espanyol

Més enllà de l’estret i variable marge entre favorables i contraris a la independència que evidencien les enquestes -tema que no aborden-, la percepció dels greuges fiscals de Catalunya respecte a l’Estat és encara elevada. Així, un 60,1% creu que la quantitat de recursos que es recapten i que no tornen és excessiva, una realitat que només nega el 21,6% dels enquestats -per electorats, ho rebutja només el del PP, i el de C’s està dividit-. Un percentatge encara més elevat, un 64,2%, defensa que les administracions catalanes recaptin i gestionin tots els impostos que paguen els contribuents i empreses catalanes, un 12,6% no es pronuncia i només un 16,3% hi està en contra. Ara bé, quin efecte tindria això? Un elevat 73,5% dels enquestats creuen que, si Catalunya tingués més recursos i competències, hi hauria més feina. Una afirmació que ni tan sols refuten els votants del PP -estan dividits- i de C’s -favorables als beneficis de més autonomia fiscal i política-.

També hi ha poc dubte del caràcter recentralitzador de l’Estat, una realitat que reconeixen dos terços dels catalans, de manera transversal, i que un 62,9% considera “perjudicial per als ciutadans de Catalunya”. Entre els votants de C’s i PP, els que creuen perjudicial la recentralització dupliquen els que la veuen beneficiosa. Igualment, un 63,8% d’enquestats afirmen que les decisions del govern espanyol perjudiquen les infraestructures catalanes.

La veu del poble

Més continguts de

La veu del poble
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT