El ‘cervell’ de la Hisenda pròpia veu viable “pagar” un estat líder
BarcelonaL’onzè punt de l’últim esborrany debatut a la taula de forces polítiques i socials per a l’estat propi, que perfila el full de ruta del procés sobiranista, fixa la necessitat de prioritzar “la creació i la posada en funcionament de les estructures d’estat” per “culminar” el camí cap a un nou horitzó nacional. Completar la Hisenda pròpia en el trajecte cap al 27-S, avançar en la musculatura de la Seguretat Social i reforçar l’acció exterior figuren entre els deures prioritaris que s’ha marcat l’independentisme civil, així com els partits partidaris del sí, malgrat que aquesta setmana la CUP i ICV hagin evidenciat la distància que els separa de CiU i ERC. Fins ara en un discret segon pla, Joan Iglesias és el cap visible de la futura Hisenda catalana, i ahir va assegurar davant una munió d’empresaris, convocats per l’ANC, que els contribuents catalans poden “pagar” les despeses que requereix un “estat capdavanter”. En síntesi, bastir una administració tributària d’un eventual nou estat que sustenti “polítiques públiques avançades” és plenament viable perquè els catalans generen la riquesa suficient per pagar-les.
Davant d’un auditori inquiet -pel calendari de construcció de les estructures d’estat però també per com es recolliran les dades fiscals o es pagaran les pensions en un futur estat propi-, Iglesias va vertebrar un missatge tranquil·litzador i va esbossar el concepte a partir del qual creu que s’ha d’edificar el model d’administració tributària. “Una Hisenda que només amenaça és una Hisenda que fracassa”, va raonar el director del programa per a la definició d’un model d’administració tributària de Catalunya, partidari de convertir el contribuent en un “client” que entengui la pressió fiscal com un bé col·lectiu. Per Iglesias, el model català ha de reproduir el d’estats moderns, que apliquen el “paradigma de la confiança” per davant del “paradigma del control” per amenaçar l’infractor fiscal.
Consciència fiscal
El cap visible de la futura administració tributària -que acaba de publicar el llibre Una Hisenda a la catalana (Angle Editorial)- considera que la Generalitat ha de superar l’exemple espanyol, solvent des del punt de vista organitzatiu, però incapaç de combatre el frau fiscal amb solvència. Una lectura que remet al discurs teixit pel Govern aquesta setmana. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va afirmar dimarts que el repte de Catalunya és concebre una arquitectura tributària més “eficaç” que l’espanyola, ancorada en uns “nivells de frau fiscal insuportables”. Homs, però, no es va atrevir a garantir que la Hisenda pròpia estigui plenament operativa aquest any. Sense especificar tampoc detalls ni terminis, Iglesias va optar per cenyir-se a l’essència del projecte que lidera i va minimitzar els inconvenients de recaptació fiscal en el trànsit cap a l’estat propi. “La sobirania s’exerceix votant i pagant els impostos”, va sentenciar.
Per completar el missatge a l’empresariat, el diputat Pere Aragonès (ERC) es va mostrar “convençut” que la independència s’aconseguirà de “manera acordada” per necessitat, i Carme Forcadell (ANC) va instar la ciutadania a eixamplar la base social del sobiranisme.
Sánchez nega per a Catalunya el concert basc
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va rebutjar traslladar a Catalunya la fórmula del concert econòmic basc perquè, a parer seu, seria insolidari. Així ho va argumentar ahir el màxim dirigent socialista en declaracions a RAC1, on va respondre amb un taxatiu “no” a la possibilitat d’implantar a Catalunya el model basc en cas que el PSOE assumís el timó del govern espanyol. Sánchez va afirmar que un tracte fiscal singular d’aquestes característiques, semblant al del País Basc, no seria solidari amb la resta de l’Estat. Segons Sánchez, cal el “compromís” de la Generalitat per poder pagar la sanitat i l’educació a tot Espanya. Sánchez va raonar que el concert basc es fonamenta en drets històrics i forals, una singularitat que no reconeix per a Catalunya. El líder socialista va apostar per reformar el sistema de finançament perquè amb l’actual els catalans “no tenen garantits” els recursos suficients per finançar els serveis socials elementals.
