Ciutadans recupera l'espantall d'ETA per defensar la policia a Altsasu

BarcelonaCiutadans està decidit a refundar-se i fins i tot podria acabar canviant de nom. Però tot i el canvi d'embolcall, l'essència continua essent la mateixa. Inés Arrimadas obrirà el nou curs polític amb un acte a Altsasu divendres que ve en defensa de la presència de la policia espanyola al País Basc i Navarra i recuperant l'espantall d'ETA davant els votants.

Ho ha explicat el portaveu estatal del partit, Edmundo Bal, en roda de premsa. "Hem triat Altsasu perquè el 2016 es van produir uns fets que contradiuen les tesis oficials del govern d'Espanya quan parlem de l'acostament de presos del País Basc, de prohibir els ongi etorri (homenatges públics als presos d'ETA) i de la llei de memòria històrica", ha explicat. Bal era encara advocat de l'Estat quan va tenir lloc la baralla de bar entre dos guàrdies civils i vuit joves, que el 2018 van ser condemnats a entre dos i 13 anys de presó per delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

"ETA es va rendir", ha dit Bal, "però queden quatre-cents assassinats sense resoldre, zulos i situacions com les que es van viure a Altsasu". El portaveu de Cs coneix els dos guàrdies civils del cas perquè, ha dit, com a advocat de l'Estat li va tocar autoritzar l'exercici d'accions penals. "Estic orgullós d'haver contribuït a fer que els autors siguin a la presó, i molt orgullós d'anar a reivindicar el paper que les forces i cossos de seguretat de l'Estat tenen a Euskadi", ha dit, i ha afegit que "molts van morir a mans d'ETA però no es van rendir, i gràcies a ells ETA ja no mata".

El 2018 -un moment d'esplendor per a Cs, que acabava de guanyar les eleccions a Catalunya i creixia a les enquestes- Albert Rivera va protagonitzar un acte a Altsasu en què es van viure moments de molta tensió. El llavors president de Ciutadans va aconseguir gràcies a un fort desplegament policial entrar a la plaça del poble per donar suport a la Guàrdia Civil i carregar contra el govern de Pedro Sánchez. Va advertir que el socialista intentaria indultar els líders del Procés i va anunciar una campanya per evitar-ho. Es podria considerar que la va perdre, però, ja que gairebé tres anys després els presos polítics catalans van rebre l'indult del govern espanyol amb Ciutadans en plena desfeta i Rivera fora de la política activa després de perdre 47 escons a les generals de novembre de 2019.

Fonts de la formació expliquen que la visita d'Arrimadas a Altsasu la va proposar el comitè autonòmic de Navarra i que també hi serà el líder del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa. És el primer acte d'un setembre en què previsiblement Cs també farà actes a Catalunya -Arrimadas podria ser a Barcelona en un acte per commemorar el 6 i 7 de setembre del 2017-. "Seguim amb els nostres temes bandera, això no canviarà mai", reivindica aquesta font taronja, que recalca la necessitat de "posar en valor els orígens i les essències de Cs". En paral·lel, l'11 de setembre la formació té previst col·locar carpes a Barcelona per repartir roses, ja que Cs sempre ha reivindicat que Sant Jordi hauria de ser la Diada catalana, ja que considera aquest dia menys polititzat. A l'octubre, l'unionisme també traurà pit amb diversos actes de les seves efemèrides sobre la tardor en què es va celebrar el referèndum: la manifestació a favor de la unitat d'Espanya del 8 d'octubre i el Dia de la Hispanitat.

Manifest contra Arrimadas

En paral·lel a l'agenda de l'executiva del partit, la crítica interna es manté viva. Una desena de càrrecs han llançat aquest dilluns un manifest crític amb la direcció i exigint la dimissió d'Arrimadas. Entre ells hi ha Mari Carmen Sánchez, vicealcaldessa d'Alacant; Susana Gaspar i Carlos Ortas, diputats de l'Aragó; Susana Fernández i Sergio García, portaveu i portaveu adjunt del grup parlamentari de Cs a Astúries, i Sara Fernández, vicealcaldessa de Saragossa.

Els crítics reclamen que davant la crisi interna es doni veu als afiliats i es convoqui una assemblea general extraordinària perquè decideixin "quina refundació volen". "El problema de Cs no és el logotip, ni el color, ni els afiliats, ni els que van dimitir de les seves responsabilitats executives ja fa gairebé tres anys", recalquen en l'escrit: "És les persones que el dirigeixen en els darrers anys, que prioritzen els seus interessos personals i econòmics", assenyalen.