Partits polítics
Política 15/10/2021

Les claus del congrés més plàcid del PSOE de Sánchez

El president espanyol reforça el fil govern-PSOE amb un nou cicle electoral a l'horitzó

5 min
El líder socialista, Pedro Sánchez, presideix la foto de família amb 'barons' i ministres del PSOE, a la Fira de València

ValènciaPedro Sánchez culmina la quadratura del cercle aquest cap de setmana amb el 40è congrés del PSOE a València, del qual ha de sortir una nova direcció i l'ideari renovat, després d'una remodelació inèdita del govern espanyol i amb l'horitzó del cicle electoral que començarà el 2023. Serà un conclave plàcid per al president espanyol si es compara amb el del 2017, en què va defenestrar l'oposició liderada per l'andalusa Susana Díaz, a qui havia vençut un mes abans a les primàries. El líder del PSOE afronta el congrés amb esperit d'"unitat", tal com ha manifestat aquest dijous en una entrevista a La Sexta, cosa que podrà reflectir reunint en una mateixa taula els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González. Això sí, tornarà a aparèixer la remor interna que reclama més ambició en el projecte federal i l'aposta republicana.

Nova direcció

Adriana Lastra i Santos Cerdán, pesos pesants de la cúpula

Diumenge el miler de delegats del congrés votaran una nova direcció, encapçalada per Sánchez com a secretari general. A la cita s'hi arriba amb força pistes de la remodelació de l'executiva. Adriana Lastra, alliberada del càrrec de portaveu al Congrés de Diputats, es mantindrà com a vice secretària general i farà tàndem amb Santos Cerdán, que després de la sortida de José Luis Ábalos de l'aparell del partit al juliol ja va assumir les regnes de la secretaria d'organització. Cristina Narbona repetirà com a presidenta del partit, però la nova direcció també suposarà canvis. Per exemple, el delegat del govern espanyol a Castella-la Manxa, Javier Izquierdo, serà el nou responsable d'acció electoral, unes funcions que exercia fins ara Francisco Salazar, un dels membres del pinyol de Sánchez a la Moncloa abans de la remodelació del govern espanyol.

També està confirmada l'entrada de Llanos Castellanos a la cúpula com a responsable de justícia i relacions institucionals. Serà una persona clau de l'organigrama perquè compaginarà aquest càrrec amb el de directora adjunta del gabinet de la Presidència del govern espanyol, encapçalat per Óscar López, un home de partit que ha rellevat Iván Redondo –independent– com a estrateg a la Moncloa. El procés orgànic d'aquest cap de setmana, de fet, configurarà una connexió més estreta entre l'executiu i la formació, malmesa els últims anys pel poder de Redondo.

Entre les novetats que han avançat alguns mitjans també hi ha la incorporació del líder andalús, Juan Espadas –rival de Díaz a la federació–, com a president del consell de política federal, i el fins ara responsable d'aquesta tasca, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, s'encarregaria de l'àrea de política autonòmica. Caldrà veure si es donarà entrada a algun ministre i com queda la representació del PSC a la cúpula del partit. Els canvis al PSOE i al govern espanyol són una mostra de saba nova en posicions d'alta responsabilitat que marquen una nova etapa a la formació, que ha escollit el lema Avancem per a aquest 40è congrés.

Monarquia o república

Les federacions demanen contundència contra Joan Carles I

Si en la votació de la nova cúpula no s'espera una gran discrepància interna –el 2017 un 30% van votar en blanc–, la principal dosi de crítica recaurà en l'ideari. El debat sobre monarquia o república tornarà a aflorar i el més probable és que la direcció procuri salvar les esmenes a porta tancada dissabte perquè no arribin a plenari. Aquesta vegada, però, el descrèdit de la institució monàrquica s'ha agreujat amb la fugida de Joan Carles I arran dels seus escàndols.

Amb previsió, dijous Sánchez va llançar un missatge en l'entrevista a La Sexta: "Crec que sí. Seria convenient que l'emèrit digués quina és la seva opinió sobre aquests fets", va dir preguntat per si Joan Carles I hauria de donar explicacions a la ciutadania en cas de tornar a Espanya. Així, feia un pas més sobre el que planteja la ponència: "Aprofundir en la transparència i rendició de comptes de totes les institucions de l'Estat, incloent-hi la Casa del Rei, cosa que coincideix amb la voluntat manifestada pel cap de l'Estat".

Part de la militància, però, demana anar més enllà. Hi ha algunes propostes que demanen una reforma de la carta magna per limitar la inviolabilitat i d'altres que volen obrir el meló del model d'estat. "Obrirem un debat seriós i profund en el si del PSOE i de la societat sobre el model d'elecció del cap de l'Estat, en pro de l'establiment de la república com a forma d'estat", diu una de les esmenes. "El PSOE es compromet a impulsar el debat sobre el model d'estat, en el qual es posicionarà clarament en defensa d'una república federal, veritable garant dels valors republicans", defensen des d'Eivissa. Les Joventuts Socialistes d'Espanya van encara més lluny i aposten per un "procés constituent" i un referèndum consultiu a través de l'article 92 de la Constitució sobre el model d'estat.

Catalunya

De la plurinacionalitat a l'Espanya "multinivell"

El PSOE arriba al congrés amb la qüestió catalana encarrilada a la taula de diàleg amb la Generalitat. La ponència passa de puntetes sobre aquesta qüestió –no entra en gaires concrecions– i el plantejament plurinacional que va sortir del conclave del 2017 queda ara reduït a una invocació de l'Espanya "multinivell". El PSC, amb tot, demana fer referència a la Declaració de Granada del 2013 i a la Declaració de Barcelona del 2017, que aposten per un projecte federal, i proposa així ampliar el text original, que parla de "l'agenda del retrobament" del govern espanyol, el diàleg i el "pacte dins la llei".

Des de Jaén, Còrdova i Esquerra Socialista, a més, s'ha presentat una esmena que destaca que els indults als líders del Procés han suposat "un pas important". "Amb tot, queda molt per fer per aixecar el mur que l'aplicació de duríssimes polítiques repressives ha alçat davant la negociació i la concertació. Tots els presos i encausats del Procés han de tornar a casa seva", afirma el text.

Equilibri territorial

El finançament autonòmic i la deslocalització d'institucions públiques

El congrés arrencarà aquest divendres amb un consell de política federal, que reuneix tots els barons autonòmics. Sánchez ha aconseguit controlar les discrepàncies d'alguns d'ells, com Emiliano García-Page (Castella-la Manxa), Javier Lambán (Aragó) i Guillermo Fernández Vara (Extremadura), habituals refractaris a l'acostament amb Catalunya. Un dels versos més o menys lliures del PSOE és el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que acull la celebració del 40è congrés de la formació i presidirà la mesa del conclave. Les intencions de la seva federació és aprofundir en la descentralització amb la deslocalització d'institucions públiques fora de Madrid, cosa que Sánchez ja ha manifestat els últims dies.

Els líders territorials es retroben a València a les portes que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, obri el debat del finançament autonòmic amb una proposta de criteri de població ajustada. Les comunitats autònomes presidides pel PSOE defensen models diferents, els uns i els altres de bracet de les presidides pel PP que s'alineen amb els seus interessos. És el cas de Puig amb l'andalús Juanma Moreno Bonilla, o García-Page amb comunitats de l'Espanya rural com Castella i Lleó i Aragó, per exemple.

Feminisme, toros i el passat colonial

Hi ha altres debats que també marcaran el 40è congrés, com el del feminisme. Al llarg de la legislatura, el PSOE i Unides Podem s'han enfrontat per l'autodeterminació de gènere, un debat que dins del socialisme es reflecteix en posicions discrepants. També sobre la prostitució, un tema en què el PSOE ha redoblat les últimes setmanes l'aposta per l'abolició, per bé que hi ha federacions que en les seves esmenes reclamen actuar amb més celeritat.

Algunes federacions també volen abordar la tauromàquia proposant l'eliminació de qualsevol espectacle amb toros i la prohibició als més joves de 16 anys d'assistir-hi, entre altres propostes. Mesos després de la crisi amb el Marroc i un litigi judicial obert per l'entrada del líder del Polisario, Brahim Ghali, a Espanya, no són poques les esmenes que subratllen la necessitat de permetre el poble saharaui a exercir el dret d'autodeterminació.

stats