Acabar amb el 155 i caminar cap a la República: les claus del discurs de Quim Torra

El candidat de JxCat reivindica Carles Puigdemont com a president legítim

El discurs del candidat de JxCat, Quim Torra, ha estat farcit de referències a l'1 d'octubre i la República, però també al diàleg amb l'estat espanyol i les institucions europees. En un to tranquil i serè, al llarg de poc més de cinquanta minuts ha relatat les prioritats del seu pla de govern, que en un primer moment passa per la "restitució" i la recuperació de les institucions per aconseguir l'aixecament de l'article 155. Tampoc hi han faltat les al·lusions als presos i als exiliats, especialment el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que dijous el va designar successor perquè busqués la confiança del Parlament.

Puigdemont

El candidat de JxCat ha començat el discurs fent referència al president Carles Puigdemont, definit com a president "legítim" de Catalunya. "Jo avui no hauria de ser aquí. Jo no hauria d'estar fent aquest discurs d'investidura ni hauria de demanar-los la confiança del Govern. Qui hauria de ser aquí és el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, així com haurien de ser aquí els presos i els exiliats, lliures i amb nosaltres". 

També ha recordat que en més d'una ocasió el Parlament ha aprovat en propostes de resolució que és Puigdemont qui reuneix la majoria per ser investit. "És ell qui compta amb el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra [...]. Insistirem, persistirem i l'investirem", ha promès.

Així, doncs, per què ha acceptat Torra ser presidenciable? El candidat s'ha explicat: "He acceptat la responsabilitat de tirar endavant la investidura perquè el moment exigeix tota l’actitud de servei al país. He acceptat per la situació de provisionalitat que vivim, que només pot acabar amb la llibertat dels presos, els exiliats i l’acceptació de la voluntat democràtica dels catalans". A més, ha considerat que la "millor manera" de defensar els interessos dels que pateixen la repressió és tenir un nou Govern que aixequi l'article 155.

República i procés constituent

Una de les claus del discurs de Torra a diferència del de Jordi Turull, investigat per rebel·lió i actualment empresonat, ha sigut les referències a un full de ruta nítidament republicà i de seguiment del mandat de l'1 d'octubre i el 21 de desembre. Ara bé, tampoc ha assenyalat explícitament la desobediència al marc constitucional com el camí a seguir –tal com demana la CUP–. "Fer Govern és la millor manera d'aprofitar el fil republicà que arrenca amb el referèndum de l'1 d’octubre, passa per la declaració d'independència del 27 d'octubre i que es revalida el 21 de desembre. Cal un Govern que expressi la voluntat de continuar el mandat de la República. Comencem una etapa de transició, que assenyala un marc provisional, en què caldrà un Govern fort i un país fortíssim per encarar junts els reptes que se'ns presenten", ha expressat.

Una de les tasques del futur Govern en el marc de les polítiques republicanes, ha explicat, serà l'impuls d'un procés constituent. Sense especificar si seria impulsat oficialment pel Govern o des de la societat civil, Torra ha promès un "gran debat nacional sobre el futur del país", capaç d'"involucrar-hi tota la ciutadania i aconseguir grans consensos nacionals".

"[El procés constituent] Serà de baix a dalt i ha d'acabar amb un projecte de Constitució de la República Catalana. ¿A qui pot fer por que el nostre país es construeixi sobre la màxima radicalitat democràtica possible?", s'ha preguntat.

Torra ha situat dos grans moments al llarg del mandat, marcat per la "provisionalitat": el judici contra la cúpula del referèndum de l'1 d'octubre i les eleccions municipals del 2019. En el primer cas, ha assegurat que serà una fita que "posarà a prova" tot el país, les institucions i la ciutadania. "Hem d'estar a l'altura del moment. El sacrifici de tants companys no pot ser en va". I ha seguit: "El segon gran moment de la legislatura [després del judici contra l'1 d'octubre] seran les eleccions municipals, una nova oportunitat per reforçar la sobirania i comptar amb els municipis per fer República".

Record a Sànchez i Turull

A banda de Puigdemont, Torra també ha recordat com JxCat ha arribat a presentar fins a dos candidats més a la investidura. Ha remarcat que després que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional aturessin preventivament el 30 de gener la investidura de Puigdemont, un jutge del Tribunal Suprem també ha impedit la investidura de Jordi Sànchez –no li ha donat permís per sortir de la presó– i ha empresonat Jordi Turull entre la primera i la segona volta de la investidura. "S'imaginen que això passi a Noruega o al Regne Unit?", s'ha preguntat.

"Aquesta excepcionalitat afecta de manera directa i profunda tot el que es pugui derivar de la legislatura. Ningú està tan dolgut com jo que hàgim arribat a aquesta investidura", ha dit sobre la seva candidatura, recordant "fins a quin punt s'han conculcat els drets dels diputats". Ara bé, s'ha mostrat convençut que aquestes vulneracions serien reparades quan els casos arribin a la justícia internacional.

És per això que Torra ha remarcat que el país viu en una "etapa d’excepcionalitat". "S’investiguen professors i mestres, humoristes o periodistes, i el dret universal de qualsevol poble a autodeterminar-se està criminalitzat. Res serà normal a casa nostra fins que no recuperarem les institucions, fins que no recuperarem la democràcia", ha assegurat.

Per aïllar els investigats de qualsevol conseqüència per l'actuació del nou Govern, ha dit: "El com i de quina manera ens proposem avançar cap a la construcció de la República és nomes responsabilitat nostra".

Diàleg

El candidat Torra ha emfatitzat que caminarà cap a la consecució de la República, però ha obert la porta al diàleg en tres àmbits: amb el govern espanyol, amb Europa i entre catalans. Per fer-ho ha començat citant el discurs d’investidura que el conseller Jordi Turull va fer just abans d'entrar a la presó. "Turull va dir: som gent d’entesa, que vol arribar a acords. El pacte i la paraula donada ho són tot en aquest país". Això sí, el diàleg amb l’Estat queda circumscrit al respecte pel dret de decidir, lluny del diàleg multilateral per aspectes concrets de la governabilitat autonòmica que vol Rajoy. Torra ha interpel·lat directament el president espanyol, a qui ha convidat a parlar de tu a tu per resoldre el conflicte polític. Així, ha reclamat el reconeixement d'un diàleg bilateral després de tants anys.

També s'ha referit al rei. Després de recordar-li que el 1990, quan va visitar el Parlament, va dir que "Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui" i que també va afirmar que "la democràcia expressa els seus projectes per mitjà de les urnes", li ha etzibat, en castellà: "Resulta, majestat, que hi ha presos polítics en aquest país, i hi ha exiliats. No es respecta la voluntat expressada de les urnes. Majestat, així no". 

Davant el xoc amb l’Estat, ha interpel·lat la Comissió Europea. Aquí Torra ha canviat d'idioma i s'ha expressat en anglès, dirigint-se al president europeu, Jean-Claude Juncker. Després d’agrair-li que, just aquesta setmana, optés pel diàleg, li ha demanat mediació: "La crisi catalana no pot seguir ni un segon més. La gent catalana, com a ciutadans europeus, es mereixen el suport i la mediació de la Comissió Europea", ha dit, i ha reblat sobre la presència de presos i exiliats: "No és acceptable a la UE, a la terra de drets humans i llibertat que esperem". Finalment, Torra ha demanat diàleg dins la societat catalana: "No es pot mantenir l’insult com a manera de referir-nos". Una demanda rebuda amb aplaudiments irònics per la bancada de Ciutadans, en al·lusió als tuits polèmics de fa anys recuperats arran del seu nomenament. 

Pla de govern

En contra del que és habitual en un discurs d’investidura, Torra no ha dedicat temps a detallar extensivament les prioritats del seu executiu en tots els àmbits. El candidat s’ha limitat a recordar que ja ho va fer Jordi Turull en el seu discurs, i a subratllar que la validesa del programa de Turull es mantenia. Això sí, ha destacat que el seu pla de govern tindrà quatre eixos: "La restauració democràtica de les institucions catalanes i el front comú contra la repressió; les polítiques de progrés per un país millor que permetin contrarestar l’intent de fracturar el país; una política de prosperitat econòmica; i la internacionalització del cas català".

La primera prioritat és la recuperació de les institucions del 155. Per això ha anunciat al Parlament una mesura que ja havia explicat Junts per Catalunya: crear un comissionat per avaluar els efectes de la intervenció de l'autogovern. En aquest sentit, una de les primeres decisions que prendrà l’executiu serà retirar la demanda contra els impulsors del 9-N al Tribunal de Comptes, ja que aprofitant el 155 el govern espanyol ha obligat la Generalitat a personar-se contra l'expresident Artur Mas i els seus exconsellers.

Quant a polítiques concretes, Torra ha parlat de la lluita contra la corrupció, del pacte nacional per la indústria i de les energies renovables. També ha fet especial èmfasi en les polítiques de gènere i contra la violència masclista, i de la renda garantida de ciutadania, una mesura que ha promès concretar en els seus primers passos de mandat. A escala internacional, l’executiu de Torra restablirà i ampliarà la xarxa de delegacions catalanes. "El que ens guiarà sempre són les necessitats del país i de tots els ciutadans que l’integren", ha promès. 

Més continguts de