ELECCIONS MUNICIPALS

Transparència, mandats, sous... Què entén l'esquerra per nova política i en què no es posa d'acord (encara)?

Els més de 500 participants a les jornades sobre el codi ètic de Guanyem han constatat moltes coincidències, però no hi ha hagut consens en el salari màxim dels regidors o en la limitació de legislatures, entre altres aspectes

Més de 500 persones han participat aquest divendres i dissabte en les jornades convocades per Guanyem, ICV, EUiA, Trobada Popular Municipalista (espai impulsat per la CUP), Podem, Procés Constituent i Partit X al Centre Cívic La Sedeta per debatre com hauria de ser el codi ètic que assumís una eventual candidatura unitària de l'esquerra alternativa a l'Ajuntament de Barcelona. Les set formacions han subratllat la seva voluntat de confluència, tot i que encara no hi ha un ple acord en tots els aspectes que s'han posat sobre la taula i, de fet, la intenció tampoc no era resoldre totes les arestes en aquests dos dies. Fins al dia 17, qui vulgui podrà fer aportacions per internet i, a partir de llavors, cada organització debatrà internament el resultat del procés, intentaran acordar punts en comú i, finalment, el dia 15 de novembre es demanarà a la ciutadania que validi el codi ètic resultant amb una metodologia que encara no s'ha determinat.

Durant tres hores, 12 grups han debatut aquest dissabte els diversos punts del document de bases discutit prèviament per les formacions convocants de la jornada. Quins han estat els punts d'acord i de desacord que s'han posat de manifest durant el matí? Quins són els fonaments clars de la nova política i quines arestes caldrà llimar les properes setmanes?

1. Democratització de la representació política, fiscalització i rendició de comptes

– Existeix consens en el fet que els càrrecs electes i de lliure designació i els gerents i directius del sector públic metropolità hauran de facilitar les declaracions de la renda, així com totes les dades sobre l'evolució dels seus ingressos, béns i patrimoni durant el període en què han ostentat el càrrec, tot i que hi ha dubtes sobre fins a quin punt caldria que aquest exercici de transparència afectés els seus familiars.

– Aquests mateixos càrrecs hauran de fer públiques les seves agendes i fer visible amb qui es reuneixen, hauran d'anar acompanyats quan es trobin amb grups de pressió, l'ordre del dia i les actes seran públiques, i hauran de dedicar temps a atendre entitats i ciutadans.

– Aquests càrrecs hauran de retre comptes periòdicament de les seves actuacions en assemblees obertes, en espais sectorials i per internet.

– Aquests càrrecs es podran censurar i revocar per mala gestió o per incomplir de forma flagrant i no justificada el programa, tot i que cal acabar de determinar qui ho controla, qui decideix que se censura algú –la mateixa candidatura o la ciutadania– i a partir de quin punt es considera que s'ha incomplert el programa.

– La candidatura permetrà participar a la ciutadania del debat i les decisions entorn dels grans temes de ciutat. Cal encara decidir com.

– Els càrrecs electes, eventuals i tècnics de la candidatura no podran treballar durant cinc anys en empreses del seu àmbit ni durant deu anys en consells d'administració, ni tampoc en empreses beneficiàries de contractes i subvencions seves, tot i que sí que podran retornar a la feina anterior al càrrec institucional.

2. Finançament, transparència i gestió de les despeses

– La candidatura aposta per una limitació dràstica de la despesa de les campanyes electorals, tot i que encara no ha definit un topall, i per crear un òrgan de control comunitari i obert d'aquestes despeses.

– La candidatura renuncia als crèdits bancaris i a les donacions de particulars que puguin condicionar-la, tot i que una minoria s'obre a demanar petits crèdits o a fer-ho en la banca ètica.

– La candidatura es compromet a publicar de forma clara i accessible les seves despeses i els seus ingressos, tot i que no se sap com fer arribar la informació més enllà d'internet.

– La candidatura aposta per finançar-se sobretot a través de campanyes de micromecenatge per a cadascuna de les accions i necessitats concretes, tot i que debatrà si vetar possibles aportacions de determinades empreses i de partits i estudiarà si crea quotes o altres vies de finançament.

– El debat més important en aquest punt és sobre si els ingressos que generi la candidatura es repartiran d'alguna manera entre els partits que li donin suport –per finançar el seu funcionament ordinari– o si, per contra, s'utilitzaran per a altres finalitats com ajudar els moviments socials –com reclama, per exemple, la Trobada Popular Municipalista i, amb ella, la CUP.

– La candidatura es compromet a prioritzar que els seus ingressos es gestionin en la banca ètica i que els seus recursos es gastin en l'economia cooperativa i solidària.

3. Professionalització de la política i supressió de privilegis

– Hi ha consens entorn de la necessitat de limitar els mandats, però no fins a quin punt. Així, alguns defensen que els regidors només ho poden ser una legislatura –com els diputats de la CUP– i d'altres han apostat perquè ho puguin ser dues legislatures amb la possibilitat d'una tercera si l'assemblea ho avala –com defensa Pablo Iglesias per a Podem–. En tot cas, aquestes limitacions afectarien els càrrecs electes, però també els de lliure designació i els dirigents del sector públic, i caldria buscar mecanismes per assegurar el traspàs d'informació entre una legislatura i la següent.

– Així mateix, ¿el comptador de legislatures s'ha de posar ara a zero o els actuals regidors arribarien amb la motxilla de la seva activitat política prèvia amb els respectius partits? Aquest punt no s'ha tractat, tot i que és essencial, ja que l'actual líder d'ICV a l'Ajuntament, Ricard Gomà, cursa la seva tercera legislatura com a regidor, per exemple.

– Tothom defensa que els actuals polítics cobren massa i que el que cal és fixar un salari digne. Ara bé, amb quin topall? ¿Cal tenir en compte les càrregues familiars de cadascú o ha de ser genèric? Els diputats de la CUP amb fills, per exemple, cobren 2,5 cops el salari mínim –1.680 euros mensuals–, mentre que els eurodiputats de Podem perceben 3 cops el salari mínim –uns 1.900 euros mensuals–. Són xifres que s'han posat sobre la taula, però encara no hi ha acord. Altres defensen utilitzar el salari mitjà català –1.700 euros– i uns altres equiparar el sou al de tasques amb una responsabilitat semblant, com la de director d'institut –2.600 euros–. Cal debatre encara igualment si en aquestes quantitats cal incloure-hi o no unes dietes moderades per a despeses derivades de l'exercici del càrrec.

– Tots els càrrecs es comprometen a no duplicar funcions i a renunciar a regals o privilegis derivats de la seva condició o que puguin significar un tracte de favor. D'altra banda, els polítics condemnats per casos de corrupció o per mòbing sexual no podran formar part de les llistes.

– La candidatura es compromet a buscar fórmules perquè els càrrecs de l'administració puguin compaginar la vida familiar i política.

– Els càrrecs institucionals i de lliure designació, un cop acabi el seu mandat, hauran d'esperar un mínim de quatre anys abans de poder optar a un altre càrrec polític.

Més continguts de