La cohesió urbana marca el debat tarragoní

TarragonaLa campanya de les municipals a Tarragona està marcada per un debat recurrent i una absència en les trobades entre candidats. El debat, el de la cohesió d’una ciutat molt complicada urbanísticament, amb un centre petit i barris dispersos a Llevant -prop del mar- i a Ponent -prop de les químiques-. L’absència, la de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que evita debatre, de moment, amb els seus rivals a les urnes. El socialista ja es va absentar del primer debat electoral, organitzat per l’Agència Catalana de Notícies, i ahir, en el que va convocar l’ARA a la Universitat Rovira i Virgili, no hi van ser ni ell ni el popular José Luis Martín. El cap de l’oposició, Rubén Viñuales (Ciutadans) va concentrar els atacs de la resta de candidats: el republicà Pau Ricomà, Dídac Nadal, de Junts per Tarragona, la cupaire Laia Estrada i Carla Aguilar d’En Comú Podem.

Els periodistes Antoni Bassas i Jordi Salvat van moderar el debat, un format que l’ARA també organitzarà a Lleida, el dia 16, i a Girona, el 22. L’acte es va estructurar en tres blocs: la ciutat i el seu creixement urbanístic -que va menjar-se gran part del temps a l’obrir-se moltes altres qüestions socials i econòmiques-, les persones i, finalment, els pactes.

La cohesió urbana de Tarragona va centrar la discussió. És un tema recurrent, i més en aquesta campanya, amb dues àrees en discòrdia: d’una banda, el projecte de la Budellera, un nou barri -ara paralitzat administrativament- que comportarà més de 4.000 habitatges a Llevant, amb un pla urbanístic polèmic. De l’altra, el projecte de fer 4.000 pisos a Ponent, una operació feta a mida per instal·lar a la zona un gran centre d’Ikea. Tot i que la multinacional sueca s’ha fet enrere, el pla tira endavant.

La CUP, els comuns i ERC van reivindicar la rehabilitació del parc d’habitatges existent abans de fer-ne de nous. En canvi, el candidat de Ciutadans va reclamar pisos nous perquè la gent no marxi a altres municipis. En el terme mig, Nadal, de Junts per Tarragona, va defensar que rehabilitació i obra nova no són excloents. Això sí, tots van coincidir que cal una radiografia precisa de la situació habitacional: no se sap exactament quants pisos buits hi ha a la ciutat, tot i que la xifra oscil·la entre els 12.000 i els 15.000.

“Som la ciutat de Catalunya amb més edificis ruïnosos”, va lamentar Ricomà (ERC), que va qualificar la situació d’emergència. “Hi ha molts solars buits i equipaments sense manteniment que cal tenir en compte abans de fer-ne més”, va afegir la representant dels comuns, Aguilar. Nadal (JxCat) va posar el focus en les vies de comunicació per cohesionar la ciutat: va reivindicar “que la gent dels barris pugui anar a peu al centre” i la importància del riu Francolí com una eina de relligament urbà. Nadal, advocat especialitzat en urbanisme, va presumir de coneixements proposant taules de coordinació amb múltiples experts -la URV té l’única càtedra en habitatge de Catalunya- per abordar el problema.

La participació ciutadana

L’àmbit centrat en les persones va obrir molt el debat. Els partits van resumir les seves polítiques per als ciutadans al parlar d’una Tarragona més pensada per a la gent. ¿Com s’articula això en fets concrets? Les formacions d’esquerres van parlar de participació ciutadana: ERC proposa consells de districte per donar veu a la gent. La CUP, empoderament a través d’assemblees de barri i la cultura al carrer. Nadal, neòfit en la política local -tot i ser fill de l’històric alcalde Joan Miquel Nadal-, va parlar d’apostar per la ciutat “més que per projectes polítics”. Viñuales, per la seva banda, va demanar que, abans de posar sobre la taula tantes propostes, pensessin en l’endeutament, del 109%.

El capítol de pactes, amb el PSC absent, es va aparcar. El debat en general va ser plàcid, amb moltes coincidències i pocs moments de tensió entre candidats. Les receptes són diferents, però el diagnòstic és el mateix: Tarragona ha de ser una ciutat cohesionada.