Eleccions municipals
Política 13/08/2022

Colau espera ser la principal beneficiada de la candidatura de Trias

L'alcaldessa creu que l'exalcalde pot restar suports tant a Maragall com a Collboni

4 min
Xavier Trias i Ada Colau en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa batalla de Barcelona del pròxim 28 de maig, dia de les eleccions municipals, està pendent d'una incògnita que pot afectar tot el mapa polític: el retorn de l'exalcalde per CiU Xavier Trias, que optaria a ser el candidat de Junts després de la retirada d'Elsa Artadi. Resulta francament complicat preveure quin resultat pot treure Trias i quines possibilitats reals té d'aconseguir de nou l'alcaldia, però el que és evident és que la seva presència alteraria la campanya i introduiria un major grau d'incertesa als pronòstics. Curiosament, qui espera amb candeletes que Trias faci el pas no són només els seus partidaris a Junts (el sector moderat més pròxim als valors que encarnava l'antiga Convergència) sinó també la seva arxienemiga i contendent el 2015 Ada Colau. Vegem-ne els motius.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'entorn de Colau considera que la candidatura de Trias els beneficia bàsicament per dos motius. El primer és que els permet plantejar una campanya en clau de model de ciutat, és a dir, més ideològic, contraposant el seu projecte al de l'exalcalde. I, en segon lloc, perquè estan convençuts que Trias pot restar vots als dos principals contrincants de Colau: Ernest Maragall (ERC) i Jaume Collboni. Per tant, no es tracta tant que Trias sigui una amenaça per a Colau com que li pot servir per aconseguir el seu objectiu, que és quedar primera i no segona com el 2019, i dissenyar una campanya amb un antagonista reconeixible. A la sala de màquines dels comuns creuen que una polarització Colau-Maragall no funcionaria perquè no representen dos models de ciutat oposats, com tampoc es pot plantejar una campanya anti-PSC quan Collboni és el seu soci de govern. En canvi, un Colau contra Trias sí que funciona i pot servir tant per galvanitzar el seu electorat (cal barrar el pas als convergents!) com per desgastar els seus rivals més directes.

Els estrategs de Barcelona en Comú parteixen de la base que a Colau li interessa la polarització, és a dir, una campanya de Colau sí Colau no. I de fet els estudis d'opinió demostren que la ciutat està polaritzada al voltant de la figura de l'alcaldessa. Això és el que explica que l'últim baròmetre municipal reculli resultats aparentment contradictoris com que els comuns encapçalen la intenció de vot mentre alhora Colau obté la pitjor nota del seu mandat (4,1). La hipòtesi amb la qual treballen els seus assessors és que així com l'alcaldessa concentrarà tot el vot pro Colau, el vot anti-Colau està més dispers i no hi ha cap candidat que representi en ell mateix una alternativa clara.

La contradicció del PSC

Fins ara la política municipal vivia en una aparent contradicció. I és que el candidat preferit de les elits anticolauistes (un cop digerit el fracàs de Manuel Valls) era precisament el soci de l'alcaldessa, el socialista Jaume Collboni. Això explica que el PSC faci equilibris interns per captar una part d'aquest vot més recalcitrantment anti-Colau. Tot i això, l'aparició de Trias en escena canvia el panorama perquè ara sí que hi hauria un candidat anti-Colau pur i que a més no seria un independentista abrandat com ho era la puigdemontista Elsa Artadi. És per aquest motiu que a Junts estan convençuts que Trias és la millor carta que tenen per fer forat a la capital catalana després dels mals resultats d'Artadi el 2019. Perquè així com Artadi va intentar en el seu dia polaritzar amb Colau sense èxit, ara amb Trias sí que ho aconseguirien, entre altres coses perquè l'alcaldessa també hi jugaria. Una campanya ideològica amb els comuns a una banda i Junts a l'altra és un win-win per a tots dos: per a Colau i per a Trias.

Colau i Jaume Collboni.
Ernest Maragall en una imatge d'arxiu.

En aquest escenari, l'objectiu de Colau no seria tant créixer com retenir el seu electorat i esperar que l'alternativa es dilueixi entre Maragall, Collboni i Trias. Com més protagonisme tingui Trias, més problemes per a Maragall i Collboni per aspirar a la primera plaça. La clau és que Trias pot aspirar a reunir dues classes de vot anti-Colau: el social i de classe (molt nombrós a la part alta de la ciutat) i el purament independentista, que acusa l'alcaldessa de ser una col·laboracionista amb Espanya. Dos electorats molt allunyats entre si, però units per la fòbia a l'alcaldessa.

Si es confirma la candidatura de Trias i els primers sondejos reflecteixen una pujada de les expectatives de Junts en detriment del PSC (i ERC), una primera víctima podria ser Jaume Collboni, ja que els socialistes s'han marcat com a objectiu estratègic absolut recuperar l'alcaldia de la ciutat. De moment Collboni sembla no tenir alternativa, però recordem que el darrer baròmetre el situava bastant per sota dels dos grans candidats: Colau i Maragall. Si baixa més, no es pot descartar un dels cops d'efecte propis del PSC per forçar un canvi de candidat que no es pugui relacionar amb Colau i pugui competir amb Trias pels sectors més conservadors de l'electorat.

Pel que fa a ERC, la bona notícia és que Ernest Maragall continua mantenint una bona valoració i s'ha mantingut al llarg de tota la legislatura en un frec a frec amb Colau a les enquestes, fins al punt que arribem a la recta final del mandat amb un empat tècnic molt semblant al que es va donar a les eleccions del 2019. Caldrà veure, però, si una part de l'electorat independentista pot abandonar el vot útil a ERC i optar per Trias. Si això passa, les possibilitats de Colau de quedar primera i, per tant, tenir la paella pel mànec a l'hora de negociar el futur equip de govern, s'hauran multiplicat.

stats