BALANCES FISCALS

Les balances fiscals de l'Estat veuen discriminatori només un 10% del dèficit fiscal català

El ministeri d'Hisenda farà públiques dimecres les dades, que justifiquen el saldo fiscal negatiu de Catalunya pel fet de ser un territori més ric

Catalunya, Madrid i Balears són les tres comunitats autònomes que tenen més dèficit fiscal, segons les balances fiscals o comptes territorialitzats que publicarà aquest dimecres el govern espanyol i que detallaran el repartiment d'ingressos i despeses de les comunitats autònomes. Tanmateix, fonts pròximes al Ministeri d'Hisenda han assegurat a Europa Press que una de les principals conclusions d'aquestes balances és que, tot i que hi ha coses a millorar, la redistribució a Espanya funciona i només una petita part dels saldos fiscals hauria de ser revisat per millorar-lo.

En concret i en el cas de Catalunya, les fonts asseguren que la xifra de dèficit fiscal que es coneixerà dimecres serà considerablement inferior a la que estudia la Generalitat (entre 11.000 i 15.000 milions) i només una petita part, gairebé un 10%, podria ser causa d'un tracte discriminatori. En aquest sentit, expliquen que el fet que Catalunya tingui un dèficit fiscal superior a altres territoris és perquè, sobretot, és una regió amb una renda mitjana superior a les altres, cosa que fa que els impostos siguin més alts, igual que passa en altres comunitats com Madrid i Balears.

Així, només una petita part d'aquest dèficit fiscal hauria d'estar subjecte a revisió per veure si realment el tracte que es dóna no és l'adequat. Segons les fonts, les dades no llancen cap resultat "estrany" i simplement mostren que les regions més riques paguen més, que és el normal.

Aquesta situació no només es dóna a Catalunya, sinó que passa en altres territoris que poden llançar un dèficit fiscal de certa magnitud, tot i que només una petita part d'aquesta quantitat hauria de ser revisada, ja que la part més gran de la xifra és pel fet que és un territori més ric que la resta.

El finançament beneficia les comunitats forals

En qualsevol cas, de les balances fiscals sí que es dedueix que hi ha una sèrie de partides de despesa que es poden millorar, com el finançament autonòmic, que actualment beneficia les comunitats forals. Segons les fonts, el més normal seria que tots els ciutadans es poguessin beneficiar d'un repartiment igualitari del finançament, perquè tenir un saldo positiu o negatiu no ha de sumar o treure drets.

Segons la seva opinió, el més lògic seria utilitzar les balances fiscals no per reformar el finançament en si, sinó per veure les diferències que existeixen entre unes comunitats i altres. Fins ara, només es podien comparar les diferències entre les regions de règim comú, però la nova metodologia homogeneïtza les dades de les 17 comunitats, cosa que redundarà en una millor anàlisi.

Revisar algunes ajudes regionals

També podrien analitzar-se les ajudes regionals o les destinades a sectors concrets que, segons les fonts, poden generar algunes desigualtats. En aquest sentit, han posat com a exemple les Canàries, que té un règim fiscal més favorable que la resta de regions per compensar l'efecte de la llunyania. Per als experts, no és clar que aquest sigui un bon sistema.

En qualsevol cas, les fonts han reiterat que els resultats notreuen  conclusions excessivament rares i que la redistribució a l'Estat funciona, tot i que hi ha aspectes millorables. A més, han ressaltat el valor que es realitzi un exercici de transparència d'aquest calibre. De fet, han recordat que aquest exercici es pretén fer de manera anual, el que aportarà molta més transparència en aquest sentit.

Mètode càrrega-benefici

El govern espanyol va escollir un grup de tres experts –capitanejats per Ángel de la Fuente– per elaborar la nova fórmula amb la qual calcular les balances fiscals i determinar les diferències entre el que cada comunitat aporta al sistema i el que rep. Els resultats d'aquest treball es coneixeran aquest dimecres.

Després de discutir la possible metodologia, el grup d'experts va optar pel mètode 'càrrega-benefici' i no pel del 'flux monetari', ja que el primer considera qui es beneficia de la despesa i el segon només té en compte criteris geogràfics per a la imputació del mateix. Segons el mètode escollit, per tant, es considera que Catalunya es beneficia de despeses que es fan a altres territoris com el museu del Prado o la monarquia.