Els comuns agafen la iniciativa per a l’alliberament dels presos

La Moncloa preveu la reforma del Codi Penal, però el Govern vol l’amnistia
M. ESTEVE / O. SERRA / M. FERRER

Els líders independentistes condemnats han començat a sortir de la presó gràcies a l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que els permet anar a treballar o a fer voluntariat durant el dia, però en paral·lel es treballa per a l’alliberament. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha anunciat que portarà al Congrés una reforma àmplia del Codi Penal, en la qual s’inclouria el delicte de sedició, però els comuns han pres la iniciativa i ja concreten algunes vies.

El líder d’En Comú Podem, Jaume Asens, ja va deixar caure fa mesos l’opció de la reforma del Codi Penal per sobre de l’amnistia i l’indult, per bé que en campanya assegurés que aquesta última era la manera més efectiva. Unides Podem també ha acabat assumint el marc del canvi legal, que com a opció preferida tindria la derogació del delicte de sedició. En reiterades ocasions el mateix Asens l’ha qualificat d’“antigalla” legal que no tenen gaires ordenaments jurídics europeus i que significa, segons ha expressat el diputat dels comuns en els últims mesos, “una bomba de rellotgeria que afecta el dret a la protesta”.

Ara bé, si el PSOE no s’hi avé, els comuns també estarien disposats a acceptar una reforma d’aquest delicte per aclarir-ne la descripció. Així, defensen especificar que “l’alçament tumultuari” requereixi una actuació explícitament violenta, una condició que, segons la tesi d’Asens, permetria també que els presos sortissin en llibertat perquè en la sentència del Procés no queda acreditada una violència estructural durant la tardor del 2017.

Els comuns també veuen vàlid un escenari de rebaixa de penes i que el delicte de sedició passi a ser castigat amb entre 3 i 5 anys de presó, per exemple. D’aquesta manera, la majoria dels líders independentistes empresonats també podrien sortir de la presó perquè amb el temps que fa que hi són haurien complert bona part de la pena que, amb aquesta reforma, comportaria la sedició. A més, els comuns consideren que el fet que el Tribunal Suprem interpretés que la malversació de fons públics -estan condemnats per aquest delicte tots els exmembres del Govern excepte Joaquim Forn i Josep Rull- va ser un mitjà per a la sedició, suposa que si cau aquest últim delicte també ho faria el de malversació.

L’indult de Dolors Bassa

Els sindicats majoritaris estan a l’espera que els comuns els donin detalls de la reforma que defensen. Fonts de la UGT admeten contactes amb el partit d’Ada Colau i asseguren que tenen previst reunir-se en els pròxims dies. “És un tema delicat i el volem conèixer de primera mà”, apunten. De tota manera, expliquen que continuen apostant per l’indult i ho veuen com un camí paral·lel a la reforma del Codi Penal perquè els presos quedin en llibertat. Així, les mateixes fonts expliquen que a hores d’ara estan en fase d’escriure la petició d’indult per a l’exconsellera de Treball i afiliada al sindicat Dolors Bassa. Des de CCOO a Catalunya asseguren que no tenen coneixement del que proposen els comuns i reiteren que donaran suport a qualsevol “fórmula jurídica” que tingui “el consens polític” suficient per tal que els líders independentistes surtin de la presó.

Públicament, però, no es percep consens. El dirigent de JxCat Jordi Sànchez apuntava dissabte al FAQS que la reforma no és la millor solució i reclamava que no serveixi per “abaratir” la sedició. Els socis de govern posen l’accent en l’amnistia, un dels principals punts que volen tractar a la taula de diàleg amb la Moncloa. Fonts consultades, però, avisen que el TC la podria tombar. De moment, el PSOE manté la discreció. Aquesta setmana Campo va tenir una primera presa de contacte amb els portaveus de Justícia del Congrés i no va concretar la seva fórmula.