CRÒNICA

Un conflicte fins ara ignorat que comença a fer-se lloc en l’opinió pública

El procés d’extradició es debat als mitjans, en la política i fins i tot a la perruqueria

Que davant la presó de Neumünster, a Schleswig-Holstein, una allau de periodistes alemanys s’interessin per l’estat de les autonomies o per quants polítics hi ha a les presons espanyoles és un petit senyal. Que el portaveu del ministeri d’Exteriors alemany, Rainer Breul (SPD), demani a Catalunya que s’afanyi a formar govern per poder dialogar és un matís rellevant a les habituals apel·lacions a la Constitució espanyola dels portaveus de la cancellera Angela Merkel. I que la ministra de Justícia alemanya, Katharina Barley (SPD), recordi que Carles Puigdemont serà “un home lliure en un país lliure” si també es rebutja l’extradició per malversació és la demostració que alguna cosa s’està movent a Alemanya, on l’opinió pública comença a llegir l’actualitat catalana amb una altra sensibilitat o perspectiva.

Les principals capçaleres van interpretar la decisió de la justícia alemanya com una victòria de Puigdemont ( Der Spiegel : “Schleswig dona un cop de puny a Espanya”; Frankfurter Allgemeine Zeitung : “Victòria per etapes de Puigdemont”) i algunes, com el Süddeutsche Zeitung, comentaven que la decisió posava Alemanya en un compromís i parlava de la necessitat d’una mediació europea o alemanya en el cas. Televisions i ràdios obrien programes amb l’alliberament del president. Quan Puigdemont va quedar en llibertat divendres deu minuts abans de les dues del migdia, la premsa alemanya va semblar que aplaudia gairebé a l’uníson. Premsa regional com el Hannoverische Allgemeine Zeitung i la Südwest Presse parlava de com “una justícia prudent i justa marca la diferència”, i d’una justícia “que no es deixa instrumentalitzar políticament”. El diari Die Welt titulava “Triomf de Puigdemont” i es referia a una “dura derrota per al govern central espanyol”. A la regió de Baden-Württemberg, on coneixen bé Catalunya per la cooperació a través dels Quatre Motors d’Europa -el consorci que uneix Catalunya, Baden-Württemberg (Alemanya), la Llombardia (Itàlia) i Roine-Alps (França)-, el diari Badische Tagblatt exigia que els “conflictius” catalans busquessin una solució política amb Madrid, però “respectant les regles del joc i amb solucions factibles”.

A la roda de premsa d’ahir al centre cívic del barri de Kreuzberg, l’informatiu de referència de la televisió pública va fer una connexió en directe per a l’edició del migdia. “Carles Puigdemont demana diàleg al govern espanyol amb els representants dels catalans”, explicava després el Süddeutsche, o “Rajoy ha de fer la seva feina d’una vegada per totes”, titulava Der Spiegel. Ha creat molta expectació el fet que hagi triat Berlín i no pas Kiel, capital de Schleswig-Holstein, on el van arrestar, o Hamburg, igualment al nord. Temen que vulgui fer política a la capital federal.

Des de fa unes setmanes els alemanys han començat a ubicar Catalunya: la bibliotecària, la professora de l’escola, la caixera del Lidl... Anar al dentista o a la perruqueria ja té nou tema de conversa: deixar clar que Catalunya no és com Baviera, que el català és una llengua i que Espanya no és un estat federal.

Pressió sobre Merkel

La voluntat d’internacionalitzar el conflicte s’ha complert a Alemanya. Des de la detenció de Puigdemont, el país va ple de referències a un Procés que abans pràcticament havien ignorat. I amb comptagotes, a foc lent, també es va fent un lloc a l’esfera política. Qui des del principi ha parlat clarament de conflicte a resoldre políticament és el partit d’esquerres Die Linke. El seu portaveu europeu, Andrej Hunko, és el més actiu des de fa mesos, a les xarxes i en actes i manifestacions. El president de les Esquerres Europees, Gregor Gysi, també ha demanat obertament a l’executiu de Merkel que no es converteixi en “l’ajudant del govern espanyol”; Diether Dehm (Die Linke) va oferir casa a Puigdemont i Dietmar Bartsch, colíder de la fracció Die Linke al Bundestag, ha criticat Espanya per abusar de l’instrument de l’euroordre. Entre els liberals de l’FDP, el vicepresident del Parlament, Wolfgang Kubicki, ja va dir fa setmanes que Puigdemont no podria ser acusat de rebel·lió per l’absència de violència, i les declaracions de la ministra Barley (SPD) han obert una escletxa. Potser a partir d’ara no només des de l’oposició es parlarà clar sobre Catalunya. Klartext, que acostumen a dir els alemanys.

Més continguts de