Els consellers s’inclinen per desmarcar-se de la unilateralitat

MadridLa fiscalia busca una rendició en tota regla; les defenses, que surtin de la presó sigui com sigui abans de l’inici de la campanya, i el jutge, que la citació acabi ràpid. Els vuit consellers empresonats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declaren avui davant del magistrat d’instrucció Pablo Llarena al Tribunal Suprem amb l’objectiu d’acabar amb més d’un mes entre reixes, tot i mantenir estratègies de defensa diferents. La contrarellotge judicial està en marxa i ara l’únic interrogant és fins a quin punt hauran d’apostatar de les seves idees per poder tornar a Catalunya. La pressió de la fiscalia ha aconseguit posar “nerviosos” els consellers, segons expliquen a l’ARA fonts de les defenses, que s’inclinen per desmarcar-se explícitament de la unilateralitat si és per aconseguir sortir de la presó.

Els recursos presentats pels quatre consellers d’ERC -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa- ja aplanen el camí cap a aquesta resposta, però en cap cas és explícita: diuen que apostaran pel diàleg i insisteixen en l’acatament de l’article 155 de la Constitució. La seva intenció és cenyir-se al màxim a aquest text i només respondre al seu advocat, Andreu van den Eynde, en cas que el jutge permeti a la fiscalia sortir-se del guió i preguntar sobre el fons de la investigació per rebel·lió i sedició en la preparació del referèndum de l’1-O. Fonts jurídiques, però, assenyalen a l’ARA que el propòsit de Llarena és acotar l’interrogatori a les condicions per sortir en llibertat provisional i intentar que les declaracions acabin el més ràpid possible.

Per la part dels consellers Josep Rull i Jordi Turull i de l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, la seva estratègia anirà en sintonia amb la d’ERC. El seu advocat, Jordi Pina, no ha facilitat l’escrit de defensa, però, segons ha pogut saber aquest diari, la intenció és tenir un to “pactista” davant del lletrat. Ja en el recurs que van presentar a l’Audiència Nacional assenyalaven que havien acatat el 155 sense “resistència”.

Borràs respondrà a la fiscalia

Qui preveu respondre a totes les parts des d’un primer moment és la consellera Meritxell Borràs, que no es presenta a les eleccions del 21-D. El seu advocat, Xavier Melero -el mateix que tenia Artur Mas en el judici pel 9-N-, ha pres nota de la via oberta per Ramona Barrufet, que també és clienta seva.

La secretària quarta de la mesa del Parlament, en la declaració al Suprem el 9 de novembre passat ja va acceptar respondre a totes les parts i acatar des d’un primer moment, amb contundència, tant el 155 com la Constitució. Com a resposta, el fiscal va demanar presó eludible amb una fiança que deixava en mans de Llarena. I ara Borràs planeja seguir el mateix camí. De fet, el seu recurs davant del Suprem només té un paràgraf i no presenta cap argumentació, a diferència dels d’ERC. Està predisposada a respondre a tot el que li preguntin.

Tampoc esquivarà preguntes el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Igual que Borràs, no es presenta el 21-D. La defensa de Joaquim Forn és l’única que no ha deixat veure encara les seves cartes. Té com a lletrat Daniel Pérez-Esqué, del despatx de Cristóbal Martell. Tots els membres del PDECat han canviat els seus advocats respecte a la primera declaració a l’Audiència, i les estratègies no han sigut coordinades.

El Suprem ha preparat el dia d’avui preveient que les declaracions seran, de dos en dos, a partir de dos quarts de deu del matí. En tractar-se d’un tribunal que no acostuma a rebre presos, els deu investigats seran traslladats des de les presons de Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco fins als calabossos de l’Audiència Nacional. Allà esperaran fins que els cridi Llarena i el trajecte de només 100 metres entre els dos tribunals el faran amb furgons policials. L’entrada serà per una de les portes secundàries del Suprem, la mateixa per on va sortir Forcadell cap a la presó. Després de més d’un mes empresonats, encara no se’ls podrà veure la cara.

Els esperarà a les portes del Suprem, igual que en totes les cites judicials fins ara a Madrid pel Procés, una àmplia comitiva de representants d’ERC, la CUP i el PDECat. Entre d’altres, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els republicans Sergi Sabrià i Lluís Salvadó, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, i la número sis de la llista dels anticapitalistes, Bel Olid. A més d’una àmplia representació de diputats i senadors a Madrid.

Un cap de setmana més a presó?

Però la comitiva tampoc els podrà veure sortir a peu del Suprem. Les defenses calculen que, si són posats en llibertat, molt probablement no podran sortir de la presó fins dilluns. Si la citació s’allarga fins a la tarda i al final es decreta presó sota fiança -tal com es va fer amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell-, caldrà que tornin a la presó per recollir les seves coses i pagar la fiança. Com que els bancs estan tancats durant el cap de setmana, la seva posada en llibertat podria ser justament la vigília de l’inici de la campanya electoral.

L’ANC va avançar ahir que tenia les caixes de resistència a punt per fer front a la fiança, malgrat no saber encara quina pot ser la quantitat que marqui el Tribunal Suprem. Llarena va imposar una fiança de 150.000 euros per a Forcadell. Les defenses consideren que aquest serà el llindar mínim. Multiplicat per deu, el cost de la fiança podria arribar al milió i mig d’euros, segons els càlculs de l’associació.