Les conseqüències del possible desacord pels pressupostos

BarcelonaDesprés de mesos parlant dels pressupostos de la Generalitat, sembla que hem arribat, ara sí, a la fase final i que el futur dels comptes es dirimirà en funció d’un últim debat: el Quart Cinturó. Aquesta és la darrera carpeta que queda sobre la taula dels equips negociadors del Govern i del PSC, que després de la reunió de dissabte a Arenys de Mar entre Pere Aragonès i Salvador Illa han quedat limitats a Laura Vilagrà i Alícia Romero. Elles dues tenen ara mateix a les mans que Catalunya tingui o no pressupostos el 2023 i, tenint en compte la distància entre PSC i ERC pel que fa a la ronda del Vallès, no és fàcil ser optimista.

Si finalment no hi ha acord i els pressupostos cauen, s’obrirà un escenari incert a Catalunya, amb Aragonès havent de suportar una pressió asfixiant perquè convoqui eleccions anticipades. Aquest ha sigut en tot moment el rerefons d’una negociació en què, amb Junts fora de l’equació –el suport dels de Laura Borràs als comptes no ha sigut mai una opció real–, el PSC havia de decidir si donava oxigen al govern en solitari d’Esquerra o, per contra, etzibava una estocada pràcticament definitiva a l’executiu dels republicans, que són ara mateix els seus principals adversaris electorals.

D’aquí que des d’un primer moment els socialistes hagin volgut subratllar la debilitat del Govern i que les converses s’hagin focalitzat en debats que generaven incomoditat en els republicans com ara el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i la B-40, l’escull que finalment pot acabar sent insuperable. L’acord pels pressupostos trontolla, doncs, malgrat que fa pocs dies tant al Palau de la Generalitat com a la Moncloa es donava per fet que s’acabaria duent a terme.

La distància de Sánchez

Però més enllà de la fragilitat de la legislatura a Catalunya –amb pròrroga, el Govern patiria un calvari al Parlament per tirar endavant una a una cada inversió que vulgui fer–, la trencadissa entre Esquerra i el PSC té moltes altres derivades. D’una banda, els socialistes, que sempre havien fet bandera de la seva predisposició a aprovar els comptes, hauran de suportar també la pressió de sindicats i patronals, que en les últimes setmanes els han demanat un esforç per tirar endavant els pressupostos. De l’altra, Esquerra podria tenir la temptació de pagar amb la mateixa moneda el PSOE, que encara té votacions clau per tirar endavant al Congrés aquesta legislatura com ara la reforma de les pensions, la llei de l’habitatge o la derogació de la llei mordassa.

El problema per als republicans és que, amb els seus últims pressupostos ja aprovats i bolcat com està ja en la campanya, Pedro Sánchez es mor de ganes de deixar enrere la carpeta catalana. El rumor que feia córrer la dreta a Madrid fa uns mesos –que al PSOE li podien interessar unes eleccions catalanes abans de les generals perquè una hipotètica victòria del PSC apuntalaria el seu relat de la fi del Procés–, torna ara a cobrar força de la mà del Quart Cinturó.