El 20-D consolida Colau: en surt reforçada però busca pactes estables

BarcelonaErosionada per l’oposició en el primer mig any de mandat, amb un govern en minoria, Ada Colau recorda sempre que se l’interpel·la que el suport que percep al carrer és més ampli que el que indiquen els 11 regidors de Barcelona en Comú. Fins diumenge a la nit l’argumentari de l’alcaldessa se sustentava en l’abast del tomb electoral que va protagonitzar el 24 de maig -el “mandat ciutadà”, com li agrada a dir a Colau- i en les sensacions que tenia en el contacte directe amb els veïns en les seves visites als barris. Després del 20-D, aquesta impressió es pot sustentar amb dades. En Comú Podem -la candidatura impulsada per l’alcaldessa- va aconseguir a la capital catalana 41.486 vots més que Barcelona en Comú en les eleccions municipals. La confluència de l’esquerra alternativa es va imposar en vuit de deu districtes de la ciutat, mentre que el 24-M ho havia fet en sis districtes. El lideratge de Colau -i, per extensió, el govern municipal que capitaneja- ha sortit reforçat de la cita electoral. Malgrat l’aval obtingut, l’alcaldessa no prioritza fer camí en solitari. Manté la voluntat d’enfortir el govern amb aliances estables.

Només fa dos mesos i quatre dies que el plenari de Barcelona en Comú va validar presentar-se als comicis generals, pas previ per cosir la candidatura amb ICV, EUiA, Podem i Equo. L’organització entenia que era la millor manera de protegir el projecte municipalista de canvi. En aquell moment, l’esquerra alternativa encara digeria la patacada de Catalunya Sí que es Pot el 27-S -amb la rellevant absència de Colau i el seu equip- i observava amb temor l’ascens de Ciutadans, que havia penetrat en districtes que a les municipals havien conduït Colau fins a l’alcaldia, com Nou Barris. “Teníem dubtes, perquè sabíem que presentar-nos era una operació arriscada. Però n’hem sortit clarament reforçats, tant l’equip de govern com la figura de l’Ada”, exposa a l’ARA un electe de Barcelona en Comú, que també destaca la centralitat que ha recuperat la demanda del referèndum com a sortida negociada al procés sobiranista.

Sant Gervasi, únic terreny àrid

Un repàs al mapa de Barcelona després del 20-D permet certificar que la taca de suport a Colau és avui més àmplia. En cinc districtes -Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Sants-Montjuïc- la candidatura d’En Comú Podem va aconseguir un percentatge de vot superior al 30%, un llindar que a les municipals Colau només havia superat a Ciutat Vella i Nou Barris. Especialment significatius són els resultats en aquest últim districte, un sector de tradició socialista que a les municipals ja va exemplificar el gir polític viscut a la capital catalana. Colau, que va construir el seu assalt a l’alcaldia des de les zones perifèriques, va veure com Ciutadans aconseguia el 27-S convertir-se en la força més votada a Nou Barris, beneficiat per la polarització que implicava el plebiscit independentista. Diumenge el districte va revalidar la confiança en el missatge de l’esquerra alternativa i va relegar Ciutadans a la quarta posició.

En Comú Podem només va cedir dos districtes en aquestes generals: les Corts i Sarrià - Sant Gervasi, on Democràcia i Llibertat (DL) va ser la força més votada, tot i que amb menys marge que la que va aconseguir la marca de CiU a les municipals. En l’escrutini del 24-M Xavier Trias també havia conservat Gràcia i l’Eixample, que diumenge van passar a ser de color lila. A Sarrià - Sant Gervasi, terreny àrid per a la confluència d’esquerres, la llista apadrinada per Colau només va poder ser quarta força. A la resta del mapa es va escampar la taca d’En Comú Podem i l’alcaldessa va eixamplar suports en comparació amb els resultats de les municipals. Amb 93.363 vots més que la segona força -diumenge ERC va superar les sigles hereves de Convergència, que van recular fins a la tercera posició-, l’alcaldessa va evidenciar que no hi ha un projecte alternatiu al del seu govern.

L’horitzó dels pressupostos

Malgrat sortir refermada per l’allau de vots del 20-D, l’equip de Colau entén que l’escenari ideal passa per teixir aliances estables que reforcin un executiu que en aquest primer semestre de trajecte ja ha tastat les dificultats de governar en minoria. Però aquestes enteses, que només serien possibles amb les forces d’esquerres (ERC i el PSC), no semblen possibles abans que s’aclareixi l’escenari català, avui pendent de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP. “Fins al gener no hi haurà cap moviment decisiu”, admet un membre de l’equip de govern, que considera “inevitable” explorar un acord amb un o dos socis del flanc esquerre, ja sigui ampliant el govern municipal o pactant acords d’estabilitat. Fins ara el cicle electoral del 2015 -amb comicis a Catalunya i l’Estat- han anat posposant les converses.

Els pressupostos del 2016, que de moment es prorrogaran a l’espera que es desencalli la negociació, seran un examen per determinar si Barcelona en Comú és capaç de seduir futurs socis. “Un acord amb els pressupostos ho faria tot més senzill”, exposen des del nucli dur de Colau, que no descarta cap escenari. Fonts del grup municial d’ERC, que ahir van analitzar els resultats del 20-D, van recordar que a qui pertoca la iniciativa és al govern municipal. Els republicans admeten que el diàleg pels comptes són importants, però que la negociació s’ha de fer “en clau de ciutat” i basant-se en un “programa de govern”.