El 'no' es consolida al capdavant de les enquestes tot i que l'independentisme podria arribar al 50% en unes eleccions

BarcelonaLes relacions entre Catalunya i Espanya continuen sent la principal preocupació dels catalans, que, instal·lats des de fa anys en la pugna política entre els que volen exercir l'autodeterminació i els que la neguen, mantenen posicions pel que fa a la independència. Tal com va avançar l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del juliol, aquest desembre el no es consolida al capdavant vorejant el 48%, quatre punts per sobre del sí, que aquest cop se situa en el 43,7%. La tendència d'aquest 2019 és clarament favorable als partidaris de la unitat d'Espanya, que van començar sent minoria en el primer baròmetre de l'any, del mes de març, amb un 44,1% i que ha invertit posicions amb l'opció independentista, que aleshores se situava en el 48,4%. "Malgrat tot, continua havent-hi per sobre del 40% de catalans que continuen volent la independència. Estem en aquest empat gairebé permanent des de fa mesos i mesos", ha assenyalat aquest divendres el director del CEO, Jordi Argelaguet.

Ara bé, en unes eleccions al Parlament es podria donar l'efecte contrari. Segons la mateixa enquesta del CEO, l'independentisme podria superar per primera vegada el 50% dels vots, gràcies als bons resultats d'ERC i al creixement respecte a enquestes anteriors que protagonitzen tant JxCat com la CUP.

Malgrat que el no es consolidi al capdavant quan es pregunta directament per la independència, la majoria de catalans coincideixen que el nivell d'autonomia de Catalunya és insuficient (61,8%) i, quan es recorre a la pregunta de resposta múltiple, continuen sent més els que prefereixen un estat independent (36,7%) respecte als que opten per seguir sent una comunitat autònoma (28%) i als que preferirien un estat federal (21,7%).

Protesta social com a "instrument eficaç"

La sentència del Procés ha marcat els mesos que l'han seguit d'ençà que el 14 d'octubre el Tribunal Suprem va optar per condemnar per sedició els nou presos polítics. Les protestes es van multiplicar especialment en els dies posteriors d'una sentència que va generar majoritàriament "ràbia, vergonya i tristesa" entre els catalans. Especialment entre els votants independentistes, per sobre del 9 sobre 10 entre els de JxCat i la CUP, i del 8 en els d'ERC; però també entre els dels comuns, amb un 6 sobre 10.

La concentració a l'aeroport del Prat convocada per Tsunami Democràtic aquell mateix dia també va provocar bàsicament "tristesa" entre els catalans. Entre els independentistes, en canvi, el sentiment va ser d'"orgull i satisfacció" i entre els unionistes de "vergonya, tristesa i ràbia". Pel que fa a l'actuació policial per reprimir les manifestacions, la majoria va sentir "tristesa, vergonya i ràbia", i només entre els votants de Cs i PP hi va primar "l'orgull i la satisfacció". "Tristesa, vergonya i ràbia" també són els tres sentiments més generalitzats a l'hora de definir els aldarulls posteriors a la sentència.

Sigui com sigui, d'aquelles mobilitzacions n'ha acabat sortint un incipient moviment de desobediència civil, que té en Tsunami Democràtic i els CDR els seus màxims exponents. El baròmetre no pregunta estrictament sobre aquestes dues organitzacions, però sí que demana l'opinió dels enquestats sobre la protesta social com a eina per aconseguir que els representants polítics rectifiquin o canviïn de rumb –no necessàriament sobre el moviment independentista–: un 62,8% dels catalans consideren que és un instrument "útil". Entre els votants de la CUP el percentatge arriba gairebé al 90%, i entre els de JxCat i ERC està al voltant del 80%. També entre els comuns un 74,6% creu que és un instrument útil, i fins i tot és majoria la gent que pensa així entre els del PSC (52,1%). En canvi, entre els de Cs i el PP són majoria els que pensen que és "inútil" que la ciutadania protesti.

Fitxa tècnica

El tercer baròmetre del CEO d'aquest 2019, l'últim de l'any, consta de 1.500 enquestes a domicilis fetes de manera proporcional pel que fa al nombre de població entre les quatre demarcacions catalanes. Gesop va ser l'empresa encarregada de recollir les dades després de les eleccions generals del 10-N, entre el 14 de novembre i el 5 de desembre. El nivell de confiança de l'enquesta és del 95% i el marge d'error del 2,53% per al conjunt de la mostra.