Per què Abascal i Montero poden reincorporar-se immediatament a la feina després del coronavirus

Malgrat haver ajustat els terminis al màxim, tots dos han complert amb l'aïllament 

El 12 de març el líder de Vox, Santiago Abascal, va anunciar haver contret el Covid-19 i va exposar que, des de dos dies abans, el dimarts 10, s'havia imposat l'aïllament. El dia 18 va assegurar haver superat el virus –tot plegat diagnosticat per un laboratori privat, com ell mateix va explicar a Twitter– i aquest dimecres dia 25 el polític d'extrema dreta es va presentar al Congrés per participar en el debat sobre la pròrroga de l'estat d'alarma. Per què Abascal va poder anar a la cambra?

Tècnicament, i malgrat haver ajustat al màxim els terminis, ha complert amb l'aïllament de 14 dies, que va començar el mateix dia 10 i se li acabava, per tant, el dimarts 24. Un altre cas és el de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que el 12 de març va anunciar que havia contret el virus i que entrava en aïllament i que aquest dijous dia 26, dues setmanes exactes més tard, ha tornat a escena amb una entrevista a La Sexta des de casa. Fonts d'Igualtat asseguren que Montero pot reprendre l'activitat amb la relativa normalitat que permet l'estat d'alarma. Si cal, participant presencialment en reunions al ministeri. 

La recomanació general per als malalts lleus a casa –el cas de Montero i Abascal– és de 14 dies d’aïllament a partir dels primers símptomes o confirmació del test. En general, tant els que es fan la prova i els torna a sortir negativa com els que no se la fan ni abans ni després (la majoria de la població excepte polítics i professionals sanitaris) poden tornar a fer vida normal (malgrat el confinament) passat aquest període.

Qualsevol altre escenari és titllat d'arriscat i poc responsable pels experts. El cap de servei de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Roger Paredes, exposa que tornar a treballar passada una setmana d'aïllament "és només una possibilitat plantejable en cas de professionals de la salut, perquè són essencials i cal ponderar el risc i els beneficis" de la seva tornada. En professions que, per a Paredes, "no són cabdals ni serveis essencials, com podria ser la política, no s'hauria de fer cap distinció" i tots haurien de complir l'aïllament de com a mínim 14 dies. 

La investigadora del grup de coronavirus del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) Júlia Vergara-Alert destaca que "la recomanació dels 14 dies és per a tothom" i que qualsevol altre escenari seria temerari i "no s'hauria de plantejar". "Encara que la PCR (la prova) sigui molt sensible a la presència del virus a l'organisme, cal respectar els 14 dies perquè el contagiat podria excretar el virus en quantitats no detectables”, resol. 

Per tant, Montero i Abascal han complert amb l'aïllament, però el seu cas planteja un altre interrogant: la seva feina és prou essencial per no prestar-se al confinament a què  està sotmès gran part de la població? 

La polèmica amb Iglesias i Sánchez

De l'esfera política, el cas que més polèmica ha aixecat ha sigut el del vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias. Parella de Montero, el 12 de març va anunciar que, tot i no tenir el virus, seguiria els protocols i també entrava en aïllament els 14 dies recomanats. Va dir que l'afrontava amb la intenció de "cuidar la família i treballar per mitjans telemàtics". No ho va complir. El dia 15 va assistir a la Moncloa a la reunió del consell de ministres en la qual es va abordar l'estat d'alarma. I no ha sigut l'única vegada.

També hi ha el cas del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Tot i que no ha anunciat mai la voluntat d'entrar en aïllament, el seu cas també és remarcable perquè no ha fet la mal anomenada quarantena malgrat haver estat en contacte amb una infectada, la seva dona. Tots dos, però, han rebut l' indult del director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que ha justificat que els protocols "preveuen certes excepcions" que són "raonables" en funció de "l'activitat laboral" dels afectats. 

I aquí sorgeix de nou el debat. ¿Fins a quin punt els polítics són prou "essencials" per entrar dins dels supòsits i les "excepcions" que permeten no mantenir el confinament un cop han superat el virus, o no respectar l'aïllament quan han estat amb persones que l'han tingut?