La corrupció esperona el xoc generacional al PP

BarcelonaEn les reunions dels òrgans de direcció del PP, la immensa majoria de vegades ningú aixeca la veu per portar la contrària o plantejar els seus dubtes sobre l’estratègia del partit, i els que ho fan són gairebé sempre els mateixos. Perfils consolidats i que sempre han anat per lliure, com ara l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. Fins i tot en moments d’alta tensió interna, després de dures desfetes electorals, el malestar i les crítiques creuades que els populars mostren en privat es transformen en silenci i assentiment quan es reuneix el comitè executiu. L’escena és un clàssic tant a la seu de Génova, a Madrid, com a la del carrer Urgell, a Barcelona, i són molts els que la descriuen amb un punt sorneguer. “La direcció arriba, exposa el seu argumentari i, quan s’obre el torn de paraula, tots aquells que en privat l’havien posat a parir, dissimulen”, resumeix un dirigent amb més de 20 anys de militància. “Ningú vol que després l’assenyalin com un díscol”, afegeix un jove militant del partit.

L’allau de casos de corrupció que fustiga els populars ha trencat en part aquesta dinàmica. En les últimes setmanes, han augmentat les veus que en públic s’atreveixen a qüestionar dirigents històrics del partit com Rita Barberá. Ahir mateix, la vicesecretària d’estudis i programes del PP, Andrea Levy, reconeixia en declaracions a La Sexta que l’exalcaldessa de València estava “fent mal al partit”. També Pablo Casado -una altra de les cares noves que el PP va promocionar a la direcció per agafar aire després de la desfeta de les eleccions municipals- s’ha mostrat especialment bel·ligerant a l’hora de demanar explicacions als seus companys quan hi ha hagut casos de presumptes irregularitats. Hi ha, però, dirigents populars que veuen en aquest fet més una estratègia del partit que no pas una rebel·lió generacional. Per a la direcció “és més fàcil” que siguin Levy o Casado els que critiquin Barberá que no que ho facin Cospedal o Rajoy, apunta un regidor. Admet, però, que entre els membres del partit que tenen entre 30 i 40 anys fa temps que hi ha la sensació que, amb l’esclat dels casos de corrupció, ha arribat el moment de desfer el tap generacional que suposen dirigents com Javier Arenas, amb tota una vida a Génova.

Debat viu entre els ‘cadells’

A més dels casos de corrupció, entre les files del PP admeten que també ha contribuït a accentuar la sensació de final d’etapa el bloqueig de la investidura i la gestió que Rajoy n’està fent. També els més joves han sigut els primers a posar en qüestió el lideratge del president del govern espanyol en funcions. Un reportatge a finals de febrer a El Mundo, en el qual cinc dels vuits joves de Noves Generacions apostaven pel relleu de Rajoy, va fer saltar les alarmes a la direcció i va obligar la secretària general, María Dolores de Cospedal, a convocar una reunió d’urgència amb els dirigents més joves de la formació. Els cadells són un dels sectors en què el debat sobre el futur del partit és més viu.

A Catalunya, en l’última reunió de la junta directiva, els representants de Noves Generacions van comunicar a la direcció que celebraran al maig unes jornades sobre la regeneració al partit en què s’abordaran qüestions com la necessitat de limitar mandats, definir millor el règim d’incompatibilitats i revisar el posicionament del partit sobre els aforaments. Són molts els que creuen que ja ha arribat el seu torn, i piquen amb força a una porta que, corcada per la corrupció, cada cop resisteix pitjor les envestides.