De cremar Joan Carles a cremar Felip VI: 10 topades entre la CUP i els Mossos

Episodis com el desallotjament del 15-M, el setge al Parlament o Can Vies han tensat les relacions. Els cupaires concreten que el problema és, sobretot, amb la gestió de l'ordre públic i de les unitats d'informació

La detenció, aquest dilluns, dels cinc investigats per cremar fotografies del rei Felip VI durant la Diada d'aquest any ha estat l'enèsima topada entre l'esquerra independentista i els Mossos d'Esquadra, unes desavinences que vénen de lluny. Els desacords es remunten a fa gairebé dues dècades, tot i que han guanyat notorietat mediàtica des que la CUP és al Parlament. 

La CUP assegura que no té "cap problema" amb el cos, sinó que hi ha crítiques en "actuacions específiques" dels Mossos. El diputat anticapitalista Benet Salellas resumeix que les reclamacions de la CUP en matèria de seguretat s'enfoquen en dos flancs: la gestió de l'ordre públic (l'existència de la Brigada Mòbil, la Brimo; l'ús de pilotes de goma…) i les unitats d'informació, que "fitxen i investiguen" membres de l'esquerra independentista i que han permès obrir casos com l' operació Pandora o la investigació per la crema d'imatges del monarca. 

Salellas demana separar aquests dos departaments dels altres mossos que fan una "feina extraordinària" en matèries com la violència de gènere, els accidents de trànsit o la protecció del medi ambient. Així, la CUP demana una " policia democràtica" que estigui "al servei de la gent del país" i no "al servei dels interessos dels poderosos". 

Per a la CUP el tema és central. Quan la CUP i Junts pel Sí negociaven per la investidura, els cupaires van publicar el document ' Fil a l'agulla' en què reclamaven la "retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts i pendents per temes de persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes, atès que l'acusació pública ja correspon a les fiscalies". De forma discreta, les dues formacions van acabar concretant, tal com va revelar l'ARA, set procediments dels quals la Generalitat s'havia de retirar.

La detenció de les cinc persones per la crema de fotos aquest 11-S és només un capítol de la relació enverinada entre el cos de seguretat català i la formació anticapitalista i el seu entorn polític i social.

Crema de fotografies del rei (13 de setembre del 2007)

Un "setge total" dels Mossos d'Esquadra

El 13 de setembre del 2007, aprofitant una visita dels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, un grapat d'independentistes van cremar fotografies del monarca a la plaça del Vi de Girona. L'Audiència Nacional va condemnar dos joves –Jaume Roura i Enric Stern– a pagar una multa de 2.700 euros pels delictes d'injúries a la Corona. Diversos col·lectius de l'esquerra independentista es van concentrar pocs dies després per protestar contra la condemna, que consideraven una persecució a la llibertat d'expressió. La manifestació va tenir lloc enmig d'un gran desplegament judicial, que els convocants van titllar de "desmesurat" i de "setge total". Al voltant de la plaça del Vi, es van desplegar més de 20 dotacions dels antiavalots. Aleshores ja es cridava "Fora les forces d'ocupació". 

Anys després, el cas espera la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que va admetre a tràmit el recurs dels dos joves; això significa que el tribunal va obrir diligències contra Espanya en entendre que es podria haver vulnerat la llibertat d'expressió. Així doncs, Espanya s'enfrontaria a una sentència que anul·laria la infracció dels dos joves i la multa que ja han pagat i sancionaria l'Estat. Abans d'elevar el cas a Estrasburg, es va interposar un recurs d'empara al TC, que va ratificar la sentència de l'Audiència. 

Moviment estudiantil anti-Bolonya (19 de març del 2009)

Quatre mesos d'ocupació acaben amb una batalla campal

La introducció del pla Bolonya al sistema universitari (les titulacions s'estructuraven en graus, màsters i doctorats per ser reconegudes a qualsevol país) va desfermar una onada de crítiques entre el sistema estudiantil que anaven molt més enllà de la frontera de l'esquerra independentista. Tot i així, un dels episodis de més tensió va ser el desallotjament del rectorat de la UB, que feia quatre mesos que era ocupat per estudiants anti-Bolonya. La batalla campal entre els estudiants i els Mossos va acabar amb 6 joves detinguts i 21 ferits. 

Diverses organitzacions ara afins a la CUP, com el SEPC o Endavant, van demanar la dimissió del conseller d'Universitats, Josep Huguet, a qui van acusar de ser "un dels impulsors de l'estratègia repressiva" contra el moviment estudiantil català. 

El desallotjament de plaça Catalunya (27 de maig del 2011)

121 ferits i un judici entre David Fernàndez i un mosso

Després de prop de dues setmanes d'acampada i amb l'argument que calia netejar la plaça –l'endemà el Barça guanyaria la Lliga de Campions a Wembley–, els Mossos d'Esquadra van desallotjar a la força la plaça Catalunya, on s'aplegaven centenars d'indignats del 15-M. La càrrega policial va acabar amb 121 ferits (37 dels quals eren policies) i un detingut. Tots els partits, excepte CiU, van condemnar l'operació policial, que van titllar de "desproporcionada".

Les conseqüències polítiques del cas no van anar a més, però les judicials sí. L'Audiència de Barcelona va condemnar el mosso que va pegar a qui al cap d'uns anys seria diputat de la CUP al Parlament,  David Fernàndez. En el judici, el subinspector dels Mossos d'Esquadra, Jordi Arasa, va admetre que va colpejar Fernàndez i ho va justificar dient que va rebre la instrucció d'usar la força per obrir un pas per a la sortida dels camions de la neteja i els manifestants no van fer cas de les seves ordres. El jutjat penal va absoldre el subinspector, però la CUP va recórrer la decisió i l'Audiència de Barcelona va acabar condemnat l'agent a pagar una multa de 225 euros i una indemnització de 200 euros més. 

El setge al Parlament (17 de juny del 2011)

Unes conseqüències judicials que encara perduren

El dia que es debatien els pressupostos pactats per CiU i el PP, un centenar d'indignats es van aplegar al Parc de la Ciutadella per protestar contra les retallades. Els concentrats van provocar aldarulls i la protesta va acabar amb insults i agressions als diputats. La tensió va ser tal que el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i una part del Govern i de l'oposició van haver d'arribar a la cambra en helicòpter. La cambra va condemnar unànimement les "agressions i coaccions" que havien rebut diputats, treballadors i periodistes. 

Els fets, que es van saldar amb 40 ferits, entre mossos i manifestants, i 4 detinguts, es coneixen com 'el setge al Parlament'. Els indignats es van desmarcar de les agressions als diputats i, en un manifest, van afirmar que l'esperit del moviment és pacífic. 

La CUP, un cop va ser al Parlament, va atribuir la manifestació a una condemna als pressupostos i a les retallades i va criticar amb contundència que la cambra es presentés com a acusació particular contra els indignats acusats. Anys després, les conseqüències judicials dels fets encara duren. El Suprem va condemnar a tres anys de presó els acusats, però el cas és ara al Tribunal Europeu de Drets Humans. La mesa del Parlament (amb el vot favorable de JxSí, PSC i CSQP i l'abstenció de Ciutadans) va donar suport als condemnats perquè no hagin d'ingressar a la presó i va admetre que la sentència del Suprem comportava "penes desproporcionades". 

Cas Ester Quintana (14 de novembre del 2012)

Un dels símbols en contra de l'acció de la policia

En plena manifestació de la vaga general del 14-N del 2012, Ester Quintana va perdre un ull per un projectil disparat pels mossos d'esquadra. Després que la conselleria d'Interior, comandada aleshores per Felip Puig, donés fins a sis versions diferents dels fets, el director general de la policia, Manel Prat, va acabar dimitint i també es va degradar el responsable de la Brimo, Sergi Pla. 

Per a la CUP, aquest va ser un dels seus principals cavalls de batalla durant la primera legislatura. El 13 de desembre del 2012, quan encara no era formalment diputat, David Fernàndez va fer la seva primera roda de premsa al Parlament, amb una pilota de goma a la mà. "Aquest país té un problema, els Mossos tenen un problema, i aquest problema es diu Brigada Mòbil", va sentenciar. Al cap de si fa no fa un any, i després d'una comissió d'investigació que va aixecar una gran expectació mediàtica, el Parlament va prohibir les bales de goma

Després d'un llarg periple judicial, l'Audiència de Barcelona va absoldre els dos mossos d'esquadra acusats de fer perdre l'ull a Ester Quintana perquè va ser "impossible de determinar" l'arma i l'agent que van lesionar la dona, que va ser indemnitzada amb més de 260.000 euros però que encara es recupera de les lesions a l'ull. Els Mossos han obert una investigació interna per esclarir els fets, però sembla molt difícil reobrir el cas judicialment. 

Cas Benítez (6 d'octubre del 2013)

La CUP acusa Interior de "fomentar la impunitat" per no expulsar els implicats

La mort de Juan Andrés Benítez  en ser reduït per sis mossos va provocar serioses discrepàncies entre la CUP i Interior. Els cupaires van acusar el departament d'Interior de "protegir" els agents condemnats i de fomentar la "impunitat" policial en no expulsar-los del cos. Els sis agents van ser condemnats a dos anys de presó per un delicte d'homicidi imprudent i un altre contra la integritat moral. La sentència recollia que la maniobra dels agents va ser excessiva i desproporcionada, tant pel nombre de mossos que hi van participar –fins a vuit– com pel temps que va durar –12 minuts–, amb "puntades de peu, cops de puny i de genoll". 

Ara bé, a través d'un pacte de conformitat entre les defenses i les acusacions,  van evitar el judici i, per tant, la presó. Els condemnats van acceptar que es van posar "de comú acord" per "lesionar" Benítez de manera que van "incomplir" els protocols policials, i el pacte també assegurava que la mort es va produir per la suma de les lesions que va rebre, la situació d'estrès que va patir i la malaltia cardíaca que arrossegava. 

Tres anys després dels fets, els agents formen part dels Mossos –van ser suspesos de feina i sou durant dos anys–. No només la CUP va demanar que s'apartessin del cos els policies implicats en el cas, sinó que també ho van reclamar el Síndic de Greuges i l'Ajuntament de Barcelona.

Can Vies (26 de maig del 2014)

La Generalitat no es retira del procés judicial i la CUP l'hi demana

El desallotjament del centre social de Sants Can Vies va tenir lloc el maig del 2014, quan els Mossos d'Esquadra van començar a buidar l'edifici, on hi havia una dotzena de persones tancades –algunes d'encadenades i d'altres d'atrinxerades–, i van començar a tirar a terra l'edifici. Aquell mateix vespre van esclatar els aldarulls, que es van repetir durant quatre nits i que es van acabar quan l'Ajuntament de Barcelona va aturar l'enderroc del centre social autogestionat.

ERC i la CUP van demanar explicacions a l'aleshores conseller d'Interior, Ramon Espadaler, pel desplegament policial. ERC va apuntar que l'operatiu era "totalment desproporcionat" i la CUP el va titllar d'"assalt".

Els aldarulls van acabar amb 84 detinguts i amb 341 persones identificades: hi ha una dotzena de mossos a un pas del judici per presumptes lesions a manifestants i es va condemnar a dos anys de presó un manifestant per lesionar un agent d'una pedrada.

La CUP va reclamar durant les negociacions per la investidura de Mas que la Generalitat es retirés del judici contra els implicats perquè consideraven el cas un "acte de reivindicació política". El Govern es va replantejar el seu paper com a acusació en els processos contra activistes però va avisar que es mantindria en aquells processos on hi hagi lesions d'empleats públics

Banc Expropiat (23 de maig del 2016)

La CUP planta Junqueras en contra de la "brutal agressió" a Gràcia

El desallotjament d'una antiga seu de la Caixa de Catalunya que havia ocupat un grup de joves, on es feien classes de català i castellà, es donava suport social a gent del barri amb necessitats i hi havia una botiga de roba de segona de mà, va provocar una nova topada entre CUP i Mossos. La manifestació en contra del desallotjament va acabar amb un cotxe, motocicletes, una furgoneta de BCNeta i contenidors cremats, un altre cotxe bolcat i diversos establiments destrossats. 

Com si fos un preludi de la negativa a aprovar els pressupostos del 2016, la CUP va evidenciar el seu descontentament amb l'actuació dels Mossos a Gràcia plantant Oriol Junqueras el dia que presentava els comptes per a aquest any a tots els partits polítics. De fet, la CUP de Barcelona va presentar una denúncia contra un agent antiavalot dels Mossos per agressions al seu regidor, Josep Garganté.

Detenció de Montse Venturós (4 de novembre del 2016)

El Govern defensa el paper dels Mossos, molt criticat per la CUP

La detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per un delicte electoral (va mantenir l'estelada al balcó de l'Ajuntament els dies d'eleccions) va fer xocar la CUP i el Govern. Els cupaires van assegurar que Interior "no hauria de donar compliment a l'ordre de detenció perquè estem en un procés de desconnexió". "Un Govern independentista hauria d'actuar d'una altra manera", va assegurar el diputat de la CUP Benet Salellas a la sortida del jutjat. 

El diputat va assegurar que obeir una ordre de la justícia espanyola contravé els principis del procés sobiranista: "Fins a quin moment pensa la conselleria seguir executant ordres injustes?" A més, van admetre sentir-se "especialment dolguts" pel moment i el lloc que ha escollit la policia per efectuar la detenció. "S'ha buscat un moment en què era sola a casa. El més normal hauria estat anar a detenir-la a plena llum del dia i a l'Ajuntament, quan tothom pogués veure què passava. En canvi, se l'ha anat a buscar de matinada i a casa seva. Això diu molt poc de la política del departament d'Interior", va remarcar.

El Govern va defensar l'actuació dels Mossos i va demanar a la CUP que "no caiguin a la trampa" de l'Estat. "El problema no són els Mossos ni l'exercici de les seves funcions, sinó que el problema és l'Estat", va assegurar la portaveu del Govern, Neus Munté. A més, va avisar els cupaires que si es donen situacions similars, els Mossos hauran d'actuar de la mateixa manera, perquè no es pot esperar que el Govern ordeni a la policia que no compleixi una ordre judicial. El pròxim cas, probablement, serà el del regidor de la CUP de Vic Joan Coma, investigat per sedició.

Detenció per la crema de fotos del rei (12 desembre del 2016)

Els cupaires demanen la dimissió de Jordi Jané

Després de la detenció de tres dels cinc investigats per cremar fotos del rei la Diada d'aquest any (els dos altres investigats van quedar detinguts dimarts al matí), la CUP va apujar el to en relació al Govern. Els principals retrets se'ls va endur el conseller d'Interior, Jordi Jané. Els anticapitalistes van reclamar-ne el cessament immediat, així com el del director dels Mossos, Albert Batlle. "Entenem que no són les persones adequades. No estan a l'altura del moment polític", va afirmar Mireia Vehí a la tarda des del Parlament. Segons els anticapitalistes, "el Govern té un problema d'autonomisme que es diu Jordi Jané". 

Més enllà de l'obediència dels Mossos als tribunals espanyols (tenen funcions de policia judicial), la CUP va centrar les crítiques en el fet que els Mossos han actuat d'ofici per obrir la investigació. Per això, van acusar Jané de "torpedinar" el procés: "Cada cop que hi ha un avenç, els Mossos mouen fitxa", va dir Vehí. El conseller d'Interior va assegurar que no és veritat que hagués ordenat cap investigació. El Govern en bloc li va donar suport "explícit".

L'episodi arriba quan tot just falta una setmana perquè els anticapitalistes acceptin la tramitació dels pressupostos al Parlament.