02/12/2012

La crisi castiga més que el sobiranisme

3 min
Un ciutadà tria la papereta de CiU diumenge passat en un col·legi electoral.

POLITÒLEGLa inesperada pèrdua de vots de CiU el 25-N ha representat un fort sotrac en el mapa polític. Les enquestes i la resta de senyals apuntaven, des de l'11 de setembre, a uns resultats molt millors per a Artur Mas. Com interpretar el que va passar? Per què no es van complir els pronòstics i, més aviat, els resultats de CiU es van alinear amb el que deien les enquestes abans de l'estiu?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Des de la mateixa nit de les eleccions, dirigents polítics i comentaristes han llançat les seves hipòtesis, sovint interessades. N'hi ha que ho han atribuït a una mala campanya, excessivament messiànica i distant. D'altres, a un excés de confiança, que hauria portat molts votants a donar suport a altres opcions convençuts que Mas faria un gran resultat. És cert que l'entorn convergent va fabricar unes expectatives exagerades que estaven lluny de la majoria d'enquestes, però, tot i així, aquestes explicacions, per si soles, semblen insuficients. Les campanyes poden tenir un paper, però és sempre modest: els resultats acostumen a dependre de factors més de fons.

D'entre les hipòtesis més de fons n'hi ha dues que semblen les més plausibles. La primera diu que CiU ha patit un càstig per la situació econòmica i per la seva gestió de la crisi, basada en l'austeritat estricta. És raonable, perquè pràcticament tots els governs europeus que, en l'actual context, s'han hagut d'enfrontar a les urnes n'han sortit perjudicats. D'altra banda, és la hipòtesi que encaixa millor amb el fet que les enquestes abans de l'estiu ja apuntessin a una davallada de Mas.

El cost del gir ideològic

L'altra hipòtesi que s'ha fet circular vincula el retrocés de CiU al gir sobiranista. Segons aquesta explicació, una part de l'electorat convergent, davant la creixent intensitat del discurs sobiranista de Mas, hauria decidit apostar per forces defensores de l' statu quo . No seria sorprenent: quan un partit opta per fer un gir en les seves posicions ideològiques, sempre s'arrisca a perdre una part dels antics votants, que el poden percebre com a massa distant de les seves posicions.

A falta d'enquestes postelectorals que ens ajudin a saber quin factor ha pesat més, podem mirar la distribució territorial de les pèrdues electorals de CiU per tractar d'intuir què ha passat. Al mapa hi veiem amb claredat com el gruix de les pèrdues del 25-N es concentren a l'àrea metropolitana, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. A les comarques gironines, i a bona part de la Catalunya Central, Ponent i el Pirineu, els resultats de CiU no han sigut tan dolents. De fet, en moltes zones Mas fins i tot ha incrementat en percentatge. Són les zones amb més vot sobiranista tradicional i, per tant, és raonable pensar que en aquests territoris l'aposta per l'estat propi ha sigut rendible.

¿I els votants metropolitans que han abandonat Mas, ho han fet per la seva agenda nacional o per la política econòmica? És difícil de dir, perquè els municipis més afectats per la crisi, amb més atur, tendeixen a coincidir amb els que tenen una composició sociològica a priori menys favorable a l'opció sobiranista.

El que sí que sabem, però, és que CiU ha perdut més vots allà on el 2010 en va guanyar més. És a dir: els votants que ara fa dos anys es van acostar per primera vegada a la federació nacionalista han estat els que més han abandonat Mas aquesta vegada. Aquell va ser un vot conjuntural, de descontentament amb la crisi i la gestió del govern tripartit i, per tant, que va confiar en Mas bàsicament per raons econòmiques. Ara podria haver-lo abandonat precisament per aquestes mateixes raons. El que sí que és cert, però, és que el gir sobiranista no ha ajudat a retenir aquests votants circumstancials.

Transvasament a Ciutadans

Una dada que no és gaire coneguda és la gran coincidència territorial entre les pèrdues de CiU i l'avenç de Ciutadans. Molt més que amb el PP i que amb Esquerra que, de fet, ha avançat més precisament allà on CiU també ha fet més bons resultats enguany. A priori no sembla que la federació i Ciutadans hagin de compartir electorat, però si mirem els resultats a nivell de mesa electoral veiem indicis clars d'un transvasament entre tots dos. Ciutadans, a diferència del PP, ha combinat el discurs espanyolista amb el rol de partit protesta contra la gestió de la crisi, la corrupció i el malbaratament de recursos. Aquest doble rol el pot haver convertit en una opció refugi per a un segment d'electors molt afectats per la crisi i que no són sobiranistes. Sembla, per tant, que els dos factors s'han alineat per portar Mas a una inesperada davallada.

En qualsevol cas, la pregunta rellevant és quins haurien estat els resultats de CiU sense el gir sobiranista. És difícil de respondre, no ho sabrem mai. Però si ens fixem en els resultats als països que tenen circumstàncies similars a la nostra, podem pensar que hi hauria hagut menys participació, però també una davallada de vots de la força de govern molt més acusada.

stats