Crònica d'un sabotatge

MadridEl lletrat de l'administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joaquín Martínez Sánchez va actuar ahir com un veritable testimoni de càrrec en el judici per rebel·lió/sedició, o qui sap què, de l'Audiència Nacional. En relació a quin fet? A la reunió celebrada al TSJC, al passeig de Lluís Companys, a les 12.00 hores de l'1 d'octubre del 2017.

Flashback. El comissari Ferran López ja va explicar al tribunal que el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O, malgrat ser amb ell el dissabte 30 de setembre a la nit, va ometre dir-li que s'havia trencat l'actuació conjunta de Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

L'endemà, el diumenge 1, l'hi va dir cap a les nou del matí. López li va enviar per correu cap a les 8.45 hores una sol·licitud de suport perquè s'enviessin efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a uns 230 col·legis. I després es va desplaçar al Palau Montaner, , seu de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, on s'havien convocat quatre reunions al llarg de la jornada de la votació a partir de les 9.00 hores. Pérez de los Cobos va dir, al veure López, que s'havia despistat sobre la cita, i li va anunciar que s'havien suspès les quatre trobades convocades per seguir l'actuació conjunta de les tres forces. C'est fini.

Flash forward. Al saber que Pérez de los Cobos havia declarat unilateralment la fi del dispositiu, el major Josep Lluís Trapero va trucar per telèfon al lletrat de l'administració de justícia del TSJC, Martínez Sánchez. Què li va dir?

Vet aquí el seu relat.

"El senyor Trapero em va trucar al mòbil entre les 10 i les 11 del matí de l'1 d'octubre. Em va demanar que traslladés a la magistrada Armas el seu interès en venir a parlar amb ella per explicar-li les circumstàncies que segons ell estaven passant, i que eren greus. Vaig parlar amb ella. Els dos érem al TSJC i em va dir que el convoqués a les 12.00 hores. Jo vaig estar present a la trobada i hi va comparèixer el senyor Pérez de los Cobos. Jo no el vaig citar".

"El senyor Trapero va traslladar a la magistrada allò que ja m'havia avançat, que s'estaven produint circumstàncies en la seva opinió greus. No sé si ho va dir explícitament o va ser sobreentès, que era per l'actuació d'altres cossos policials. La magistrada es va dirigir cap al senyor Pérez de los Cobos perquè donés una explicació sobre el que manifestava el senyor Trapero. El senyor Pérez de los Cobos va reconèixer que, efectivament, s'estaven produint situacions –no sé si va dir difícils o complicades– i va acabar concloent que malgrat això tenia la situació sota control".

"Arran d'aquestes manifestacions, la magistrada els va dir que si hi havia alguna cosa que haguessin de comentar sobre les respectives actuacions o sobre una possible descoordinació que s'hagués posat de manifest podien quedar-se al despatx on eren i podien comentar-ho. La magistrada i jo ens vam absentar i ells dos es van quedar sols. La magistrada se'n va anar al seu despatx i jo era al despatx contigu al d'on ells estaven reunits. Vaig sentir que marxaven..."

Vet aquí la part més rellevant del relat. És evident que qui va convocar De los Cobos va ser la mateixa magistrada.

Agafaven ganes de preguntar-li al lletrat si va poder sentir alguna cosa sobre el que van parlar tot sols, però ningú va fer la pregunta.

Ironies a banda, ara es pot reconstruir el puzle amb les tres versions (la de Ferran López, la de Diego Pérez de los Cobos i la del lletrat del TSJC). El coronel, en contacte amb el secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, a Madrid, decideix trencar la coordinació i l'actuació conjunta per intervenir unilateralment, sense denunciar la situació a la magistrada Armas, que en la seva interlocutòria del 27 de setembre havia puntualitzat: "Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional hauran d'actuar conjuntament per a l'efectivitat del que ordena [impedir el referèndum il·legal], prestant-se en tot moment l'auxili i suport necessari que faci possible l'estricte compliment del que aquí es disposa".

Va ser Trapero, doncs, qui va denunciar al TSJC el sabotatge i l'incompliment del que ordenava la magistrada Armas.