Els 50 d’Homs demostren unitat a pas decidit

MadridSi una cosa ha après el sobiranisme l’últim any és a acompanyar imputats als jutjats. L’Estat ho ha posat fàcil: la d’ahir va ser la tercera vegada que s’organitzava una comitiva per acompanyar una víctima jurídica del 9-N, aquest cop a Madrid. Hi faltava la claca de la gent cridant “Independència!” que es va poder sentir l’any passat a les declaracions d’Irene Rigau i Joana Ortega, i després a la d’Artur Mas. Però la comitiva de mig centenar de persones que va acompanyar Francesc Homs a declarar al Tribunal Suprem va mostrar la mateixa solemnitat.

Els 50 d’Homsvan fer una parada tècnica a 15 metres del tribunal. Calia recompondre files, donar temps als fotògrafs per agafar posicions i avançar coordinats. La coreografia estava mil·limetrada. Estar imputat assegurava sortir a la foto: a primera fila, Homs acompanyat de Mas i Rigau -i sense Joana Ortega, que no hi va assistir-. Completaven la pole position Xavier Trias, que també sap què és enfrontar-se a l’aparell de l’Estat, Neus Munté i Marta Pascal.

Homs i Mas es van mirar als ulls. El president va estendre la mà i les van encaixar abans d’acotar tots dos lleugerament el cap mentre aixecaven les celles, coordinats. “És el que toca”, deia el gest. Dos petons a Rigau, saludar la resta, i Homs va enfilar cap al tribunal enmig d’un aplaudiment de 50 segons. Aleshores va començar el xou de les declaracions a la premsa. La de Mas, la primera, després Munté i Joan Tardà. Així fins a vuit, però amb una cadència àgil; menys de cinc minuts per cap, de vegades molt menys. Tot i així, alguns periodistes, ajupits davant dels oradors per no tapar les càmeres, van començar a notar el mal de genolls. “Només hi falta el president de l’escala de veïns”, mussitava el redactor d’un mitjà de Madrid. La unitat té un preu.

L’‘infiltrat’ habitual

La comitiva sobiranista havia recorregut el quilòmetre que separa la seu de la Generalitat a Madrid i el Suprem a bona marxa i sense entrebancs. Després de parlar als mitjans tocava la tornada, encara més àgil, i ja sense solemnitat: ara ja hi havia selfies - “una foto per a la posteritat”, demanava una dona a Jordi Sànchez- i capelletes. També hi havia un infiltrat ben visible: el Martí Sagrera, un habitual als saraus polítics. Abillat amb una barretina, aquest sociòleg jubilat de 81 anys protestava ahir contra els independentistes. “Volen muntar un règim totalitari”, deia. Sagrera té “vuit cognoms catalans” i els recita tots d’una tirada. Sostenia una pancarta en què es podia llegir “Mals governs divideixen els pobles. Rajoy i Mas, pèssims”, perquè no només lluita contra la separació de Catalunya, també està en contra del PP, del PSOE i del rei: “Ningú em sembla bé, però el pitjor és el PP”.

De tornada a Blanquerna, els 50 d’Homshavien de fer temps per esperar que l’exconseller declarés. “Un cafè, no?”, es va sentir preguntar. I la unitat es va desfer: Mas i els consellers -d’ERC només Meritxell Serret- van passar a la planta noble de Blanquerna i la resta van buscar un bar. La primera opció va ser La Terraza de Marta, Cariño, un acollidor local a pocs metres de la delegació que és restaurant de dia i bar de copes gai de nit. Però estava tancat. La segona opció, un clàssic amb cafès a tres euros: el Círculo de Bellas Artes. En tornar Homs es va recompondre la unitat: el sobiranisme ja havia demostrat a Madrid que camina amb pas decidit.