Els polítics a presó: així s’encara l’impacte d’estar entre reixes
Les seves conviccions i el suport social compensen l’angoixa que poden patir
BarcelonaAmb el precedent de les inhabilitacions de Mas, Ortega i Rigau per haver celebrat la consulta del 9-N, les amenaces abans de l’1-O no es van fer esperar. El president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, va avisar al govern de la Generalitat que hi hauria “mals majors” si fos necessari. Després del referèndum, la presó provisional dels Jordis i dels vuit consellers cessats va ser la constatació d’aquestes paraules. El rebuig social que ha generat aquesta decisió en una part de la societat catalana és evident, però hi ha un altre element que cal tenir en compte: l’afectació a nivell psicològic dels empresonats.
Conèixer amb tot detall com estan vivint la presó preventiva els presidents de l’ANC i Òmnium i els vuit alts càrrecs del govern català és complicat. Les fonts expertes que ha consultat l’ARA han volgut deixar clar que s’hauria de parlar amb les persones que tracten els presos per saber amb exactitud les implicacions psicològiques que comporta aquest escenari. “Les persones estan molt lligades a la seva història personal, i és difícil conèixer la seva adaptació a les circumstàncies”, apunta Antonio Andrés, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona. Les opinions dels experts pretenen acostar-se a la situació real basant-se en altres casos amb certes similituds.
En principi, les circumstàncies no haurien de causar un gran impacte en els deu afectats. “Estem parlant de persones amb un nivell cultura elevat -apunta Ramon Escobar, psicòleg del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya-. Segurament viuen la situació amb més resistència atesa la fermesa de les seves creences: en general, aquells que hi entren per conviccions és difícil que canviïn d’idees”, afegeix Escobar.
Un altre factor important a l’hora de suportar l’estada a presó és l’ambient que rodeja els encausats. Tots conviuen entre ells -comparteixen cel·la en grups de dos- i, com que estan en presó preventiva, estan allotjats en un mòdul amb els presos menys conflictius. Ara bé, si coincidissin amb presos d’una condició més marginal “el desgast seria important”, explica Escobar.
A diferència d’altres presos, tant els Jordis com els consellers també es veuen reforçats “pel suport públic que saben que tenen” i per la “fortalesa” dels seus advocats, assenyala Andrés. De fet, una advocada especialitzada en dret penitenciari consultada per l’ARA que va coincidir amb els presidents de l’ANC i Òmnium -i que ha preferit restar en l’anonimat- recorda veure’ls “molt centrats”.
Incertesa sobre el futur
El 3 de novembre, l’Audiència Nacional va decidir mantenir els Jordis sota presó provisional. Això significa que encara no se’ls considera culpables de cap delicte. “Si fossin persones penades, es trobarien davant d’unes dures expectatives que haurien d’anar digerint”, diu Andrés. No obstant això, la presó preventiva es pot arribar a prorrogar fins a quatre anys, un fet que també genera “una gran incertesa sobre el futur immediat”, opina aquest catedràtic. En cas que la situació s’allargués, es podria arribar a produir un procés que els experts anomenen despersonalització, pel qual les persones ja no es consideren amos del seu temps i se senten estranyes davant el món exterior. “L’evolució depèn de cadascú, però sol ser més complicada en persones que no tenen un perfil delinqüencial”, assenyala Escobar. Malgrat tot, també creu que “no serà el cas” dels deu encausats.
A banda, els experts assenyalen que els consellers i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart podrien patir episodis d’ansietat per una acumulació de fets que els poden irritar. “A banda d’estar tancats dins d’un centre penitenciari, són conscients que es troben en un moment polític molt concret, i la seva situació no és la millor” per seguir formant-ne part activament.
Fent balanç del que reforça i el que debilita els encausats, l’advocada en dret penitenciari consultada per aquest mitjà creu que la situació “els afectarà poc”. De fet, matisa, “en sortiran reforçats, perquè l’ingrés a presó era un fet que ja tenien assumit”.
