L’1x1 del primer assalt

Rivera va liderar els atacs a Sánchez, que va mantenir un perfil baix en el debat electoral de RTVE

Pedro Sánchez

Orgullós

Pedro Sánchez acudia al debat amb tres objectius: no sortir-ne malparat, presumir de l’acció de govern i advertir de la ultradreta. En el full de serveis i l’avís de la ultradreta va complir amb escreix: la part econòmica la va aprofitar per treure pit de les mesures socials i agrair, en un gest que li va bé, els vots de Podem. Va saber treure la carta de Vox quan es veia més acorralat.

Poc preparat per a la rèplica, va quedar superat per les envestides de la dreta i es va notar la seva incomoditat per parlar de Catalunya. Limitar-se a dir “mentider” a Casado i Rivera o presumir de la pròrroga dels pressupostos van ser arguments insuficients. Sí que va ser contundent al defensar que només “Sí és sí”, i deixant a la vista les incongruències del PP pels pactes amb Bildu.

Pablo Iglesias

Constitucionalista

Pablo Iglesias va ser l’únic que va aconseguir mantenir la tranquil·litat en tot el debat, aferrant-se a una Constitució que, davant l’acusació d’anticonstitucionalista, va brandar constantment, especialment en les polítiques socials. Va ser hàbil a l’hora d’insistir que Sánchez pot pactar amb Cs i de defensar el seu tros de pastís en les millores socials del govern socialista.

Igual que li ha passat a la campanya, la falta d’opcions d’Iglesias l’ha deixat en un segon pla, afegint-hi la seva voluntat de no entrar en l’intercanvi de cops de Casado i Rivera amb Sánchez. L’elogi del president espanyol als seus vots va acabar de definir-lo en el paper de crossa socialista, cosa que el va portar, en el minut final, a implorar el vot com una concessió.

Pablo Casado

Desdibuixat

Còmode en el primer bloc dedicat a l’economia, va desaparèixer a mesura que avançava el debat. Tot i que, superat per Rivera, també va aconseguir col·locar un dels seus missatges clau: que Sánchez és el candidat preferit “dels colpistes, els terroristes i els comunistes”. Va trontollar, però, quan el líder del PSOE li va recordar els pactes del PP amb Bildu.

En el seu intent de mostrar-se com l’única alternativa possible a un govern de Pedro Sánchez, va estar dubitatiu i va quedar molta estona en segon pla, deixant el protagonisme a Albert Rivera. Va ser repetitiu en els atacs al president espanyol, sovint innocus per culpa de la seva tendència a la hipèrbole i l’obsessió amb un passat, com ETA, que ja no existeix.

Albert Rivera

Sobreactuat

Incisiu, el candidat de Ciutadans va aconseguir colar en el debat tots els missatges, dards i acudits que portava preparats de casa. En la lluita contra el PSOE, va ser capaç de treure de polleguera Pedro Sánchez arrossegant-lo al cos a cos més vegades que Pablo Casado. Va provar de distanciar-se del PP i Vox en el flanc social i atacant els populars per la corrupció.

L’allau de material que va portar al debat va ser un despropòsit. Als clàssics gràfics que no s’aprecien en pantalla hi va sumar una targeta sanitària amb la bandera espanyola i una foto emmarcada de la reunió entre Sánchez i Torra que ell va situar a Pedralbes però que en realitat era del dia que es van trobar a la Moncloa. Ho va rematar amb un minut final massa sobreactuat.

Més continguts de