50 moments claus de la història d'ETA
Des de la fundació, el 1959, a la dissolució, repassem 50 moments fonamentals en la història de l'organització armada
31 DE JULIOL DEL 1959
Dissidents del col·lectiu juvenil Ekin, sorgit el 1952 d’una escissió del PNB, funden Euskadi Ta Askatasuna per aconseguir la independència d’Euskal Herria.
2 D’AGOST DEL 1968
ETA comet el seu primer atemptat planejat i mata Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa, per les tortures que infligia. La primera mort es va produir el 7 de juny, quan ETA mata el guàrdia civil José Antonio Pardines en un control.
13 DE SETEMBRE DEL 1974
L’explosió d’un artefacte a la cafeteria Rolando de Madrid, al costat de la direcció general de Seguretat, causa 12 morts en la primera acció indiscriminada. Un mes després es produeix l’escissió entre ETA militar i ETA político-militar. La segona branca, que no es volia limitar a la lluita armada, s’acaba dissolent el 1982.
6 DE JUNY DEL 1975
Ovidio Díaz, cap de la policia, tirotejat al port de Barcelona, es converteix en la primera víctima a Catalunya.
29 DE SETEMBRE DEL 1980
ETA mata José Ignacio Ustarán Ramírez, membre de la UCD, i deixa el cadàver a la porta de la seu del partit a Vitòria, en l’any més sagnant de l’organització, amb gairebé 100 morts, alguns dels quals relacionats amb el tràfic de drogues.
19 DE DESEMBRE DEL 1983
Els GAL assassinen Ramón Oñederra, Kattu, el primer dels 27 membres d’ETA que aquests grups armats parapolicials assassinen amb la col·laboració d’alts funcionaris del ministeri de l’Interior.
9 DE SETEMBRE DEL 1985
Explota el primer cotxe bomba a Madrid, que causa la mort d’un turista i ferides a 16 guàrdies civils. És l’antesala d’un altre atemptat a Madrid un any més tard, amb 12 guàrdies civils morts i 50 ferits.
10 DE SETEMBRE DEL 1986
ETA assassina Yoyes, exdirigent que va abandonar l’organització en desacord amb la línia dura i que, després d’onze anys d’exili, s’havia acollit a la reinserció social.
19 DE JUNY DEL 1987
ETA comet el seu atemptat més sagnant a l’Hipercor de Barcelona, amb 21 morts, la majoria civils. L’organització ho va arribar a titllar d’“error” i sempre ha remarcat que havia avisat la policia.
20 DE DESEMBRE DEL 1973
El president del govern espanyol, Luis Carrero Blanco, mor en esclatar una càrrega explosiva al pas del seu cotxe per un carrer de Madrid en el primer atemptat a la capital espanyola.
8 DE GENER DEL 1989
ETA declara la primera treva, fins a l’abril, coincidint amb la represa de les negociacions amb el govern espanyol.
29 DE MAIG DEL 1991
Deu morts en esclatar un cotxe bomba prop de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, en una sèrie d’atacs a Catalunya per captar l’atenció de tot el món arran de l’elecció de Barcelona com a seu olímpica.
29 DE MARÇ DEL 1992
La desarticulació de la direcció d’ETA a Bidarte (País Basc francès) provoca la crisi més gran registrada al si de l’organització.
23 DE GENER DEL 1995
Comença l’assassinat sistemàtic de polítics (fins a 41) amb l’atemptat contra Gregorio Ordóñez, regidor del PP a Sant Sebastià i president dels populars a Guipúscoa.
17 DE GENER DEL 1996
ETA segresta el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara i el manté tancat en un zulo fins que és alliberat per la Guàrdia Civil 532 dies després.
6 DE FEBRER DEL 1996
ETA assassina Fernando Múgica, membre històric del PSE, d’un tret al clatell en un carrer de Sant Sebastià. Vuit dies després mata l’expresident del Tribunal Constitucional Francisco Tomás y Valiente.
19 D’ABRIL DEL 1995
El president del PP, José María Aznar, surt il·lès d’un atemptat d’ETA amb cotxe bomba a Madrid, que causa la mort d’una persona.
10 DE JULIOL DEL 1997
El regidor del PP a Ermua, Miguel Ángel Blanco, és segrestat -l’últim dels 77 segrestos d’ETA- i assassinat dos dies després. El seu assassinat es produeix en resposta a l’alliberament d’Ortega Lara.
16 DE SETEMBRE DEL 1998
ETA anuncia una treva unilateral i indefinida després de l’acord de Lizarra entre les forces sobiranistes basques.
28 DE NOVEMBRE DEL 1999
ETA proclama el final de l’alto el foc per al 3 de desembre, després que les negociacions amb el govern del PP es trenquin.
21 DE GENER DEL 2000
L’assassinat a Madrid del tinent coronel Blanco García marca la ruptura de la treva.
21 DE NOVEMBRE DEL 2000
És assassinat a trets al pàrquing de casa seva a Barcelona l’exministre socialista Ernest Lluch.
29 DE JUNY DEL 2002
Entra en vigor la llei de partits, que suposa la il·legalització de Batasuna el 2002.
18 DE FEBRER DEL 2004
ETA declara una treva a Catalunya després d’una reunió amb Josep-Lluís Carod-Rovira, president de la Generalitat en funcions.
3 D’OCTUBRE DEL 2004
La policia francesa deté els principals dirigents d’ETA, Mikel Antza i Anboto.
18 DE MAIG DEL 2005
ETA informa que suspèn les accions contra càrrecs electes.
22 DE MARÇ DEL 2006
L’organització declara un alto el foc permanent que entra en vigor el 24 de març.
30 DE DESEMBRE DEL 2006
Una furgoneta bomba explota a l’aeroport de Madrid i mata dos civils. Suposa la fi de la treva.
1 DE DESEMBRE DEL 2007
ETA mata dos guàrdies civils a Capbreton (França) en una topada fortuïta.
7 DE MARÇ DEL 2008
Isaías Carrasco, un exregidor del PSE, és assassinat a Arrasate, tot i que ETA va dir que no actuaria contra càrrecs electes.
20 DE MAIG DEL 2008
Detingut a Bordeus (França) Francisco Javier López Peña, Thierry, considerat el número u d’ETA. Sis mesos més tard, el 17 de novembre, el cap militar de l’organització, Garikoitz Aspiazu Rubina, Txeroki, és arrestat als Pirineus francesos.
3 DE DESEMBRE DEL 2008
L’organització assassina a trets Ignacio Uría, empresari de la línia de tren d’alta velocitat a la qual ETA s’oposa.
18 D’ABRIL DEL 2009
Jurdan Martitegi, el nou cap militar d’ETA en substitució de Txeroki, és arrestat al País Basc francès.
30 DE JUNY DEL 2009
El Tribunal Europeu de Drets Humans avala per unanimitat la il·legalització de Batasuna.
30 DE JULIOL DEL 2009
Assassinats dos guàrdies civils en una explosió a Palma.
27 DE FEBRER DEL 2010
Membres de Batasuna i d’EA presenten un moviment per actuar exclusivament per “vies democràtiques”.
16 DE MARÇ DEL 2010
Mor un gendarme en un tiroteig a França, en el primer assassinat de l’organització d’un agent francès. És l’última víctima d’ETA.
20 DE MAIG DEL 2010
La policia francesa arresta el líder militar d’ETA, Mikel Kabikoitz Karrera Sarobe, Ata, a Baiona.
10 DE GENER DEL 2011
ETA anuncia un alto el foc permanent, general i verificable després que l’esquerra abertzale reclamés al setembre el final de la lluita armada.
20 DE JUNY DEL 2012
El TC permet que Sortu sigui inscrit com a partit polític.
20 DE JULIOL DEL 2014
ETA anuncia que “ha desmantellat” les “estructures derivades de la lluita armada”.
22 DE SETEMBRE DEL 2015
Cau la cúpula d’ETA amb la detenció a França de David Pla i Iratxe Sorzabal.
5 DE NOVEMBRE DEL 2016
Detingut a França el presumpte cap d’ETA Mikel Irastorza.
17 DE MARÇ DEL 2017
S’anuncia el desarmament definitiu d’ETA per al 8 d’abril.
8 D’ABRIL DEL 2017
La Comissió Internacional de Verificació confirma el lliurament a les autoritats franceses dels arsenals d’ETA. El mateix dia Baiona acull un acte per la pau amb representants de la societat civil basca i dels artesans de la pau, que apel·len a la pau i a la construcció de la convivència.
4 DE MAIG DEL 2018
ETA es dissol i s’oficialitza en un acte a Kanbo (País Basc francès) a la Villa Arnaga.
20 D’ABRIL DEL 2018
ETA reconeix el dany causat i demana perdó a les víctimes col·laterals de la lluita armada.
2 DE JUNY DEL 2012
Els presos d’ETA es declaren “conscients del múltiple dolor generat” per la violència.
20 D’OCTUBRE DEL 2011
ETA anuncia el cessament definitiu de l’“activitat armada” després de la Conferència de Pau d’Aiete, en què experts internacionals reclamen a Madrid i París negociar sobre “les conseqüències del conflicte”.
17 DE DESEMBRE DEL 2011
L’esquerra abertzale demana perdó a les víctimes “provocades tant per la violència d’ETA” com per la “guerra bruta” d’Espanya i França.
