La delegació del govern espanyol demana al Suprem que anul·li la moció d'independència aprovada per Celrà l'any 2012
L’alcalde del municipi considera que és una ingerència a la política municipal
BarcelonaLa delegació del govern espanyol a Catalunya ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li tota la moció d'independència que va aprovar Celrà l'any 2012. Així, ha presentat un recurs de cassació al Suprem contra la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que anul·lava cinc dels setze acords de la moció, que l'ajuntament d'aquesta localitat del Gironès va aprovar per majoria absoluta.
Ara l'Estat reclama que se suspenguin tots els punts de la resolució, inclosos aquells que no fan referència explícita a la plena sobirania. En la moció es declarava el municipi "territori català, lliure i sobirà". Celrà no va ser l'única població que va aprovar un text d'aquestes característiques, sinó que també ho van fer també municipis com Tortosa, Argentona, Sant Pere de Torelló i Arenys de Munt.
L'alcalde del municipi, Dani Cornellà (CUP), s'ha mostrat sorprès pel que considera un "nou atac" a les decisions i els acords que prenen els consistoris i critica que hagi estat el govern socialista el que ho hagi tirat endavant "malgrat haver dit que aturaria la judicialització de la política municipal". "Continuen exactament en la mateix línia que el PP", ha denunciat.
Un jutjat de Girona va anul·lar la moció el 2015
El jutjat contenciós número 1 de Girona va dictar una primera sentència l'octubre del 2015 en què anul·lava la moció arran del recurs contra els acords de ple que va interposar l'Estat. L'Ajuntament va presentar un recurs d'apel·lació que el TSJC va estimar parcialment.
En la sentència el tribunal va confirmar l'anul·lació de cinc dels setze acords del document. Concretament, aquells que feien referència explícita a la independència i a instaurar-la per la via dels fets, al marge de procediments. Va excloure, en canvi, els que es dirigien a les institucions sense demanar que s'utilitzessin vies "de fet" per aconseguir-la.
Entre ells, el punt que instava el Parlament a "declarar que el Principat de Catalunya és i ha de ser per dret, estat lliure i independent en igualtat de drets i obligacions que la resta d'estats independents del món" o el que instava a "constituir immediatament un govern d'unitat nacional, de transició a la independència, que prepari totes les estructures institucionals necessàries de l'estat català". També l'acord que proposava "crear l'assemblea de càrrecs electes dels Països Catalans per estendre i difondre aquesta declaració a la resta de comunitats integrants de la nació catalana".
El tribunal, en canvi, mantenia la nul·litat de part del preàmbul de la moció, el punt que declarava el municipi de Celrà "territori lliure i sobirà" i el que declarava "els veïns i les veïnes de Celrà moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i els seus símbols". També el que instava el Parlament a assumir "la completa sobirania nacional del territori del Principat de Catalunya, valorant consultar la ciutadania, per la via del referèndum, i iniciar el procés per declarar i constituir l'estat català".
