Un any després que ETA anunciés l'alto el foc encara s'espera la dissolució de la banda

DonostiAquest dilluns es compleix un any des que ETA va proclamar el cessament de les seves "accions armades ofensives", un primer pas al qual en van seguir altres, però sense que hagi arribat l'anunci de l'abandonament definitiu de la violència. ETA va realitzar el seu anunci el 5 de setembre de l'any passat, a través d'un vídeo enviat a la BBC britànica, i només vint dies després, el 25 de setembre, es va signar l'acord de Gernika per part de cinc formacions nacionalistes –EA, Aralar, militants de l'esquerra abertzale, Alternatiba i els francesos Abertzaleen Batasuna. A l'acord, es demanava a ETA un "alto el foc permanent" i al govern espanyol que iniciés un "procés democràtic" per al final del terrorisme. Finalment, la banda va declarar el 10 de gener el tan reclamat "alto el foc permanent, de caràcter general i verificable internacionalment". 



A la declaració la va seguir, el 7 de febrer, la presentació de Sortu, la nova marca política de l'esquerra abertzale cridada a substituir la il·legalitzada Batasuna. El nou projecte polític va significar el rebuig exprés dels abertzales a la violència d'ETA. No va ser prou per al Suprem, que el 23 de març va rebutjar la inscripció de Sortu com a partit legal, amb una sala dividida entre 9 magistrats que consideraven la nova formació un intent de prosseguir l'acció de Batasuna i els 7 que estimaven que complia els requisits per ser legal. 



Després d'aquest rebuig del Suprem, el 5 d'abril es va registrar la coalició electoral Bildu, formada per EA, Alternatiba i "independents" de l'esquerra abertzale, amb la intenció de concórrer a les eleccions del 22 de maig. Les candidatures de Bildu també van ser recorregudes per l'Estat davant el Suprem i, mentre es reunien proves per anul·lar-les, el 28 d'abril la banda terrorista va comunicar als empresaris del País Basc i Navarra el cessament definitiu de l'anomenat "impost revolucionari", l'extorsió econòmica dels terroristes i una de les fonts d'ingressos de la banda. El Suprem va vetar la presentació de les candidatures de Bildu, però el Constitucional les va admetre, i va permetre d'aquesta manera la concurrència als comicis del 22-M. 



Triomf de Bildu a les urnes

La participació de Bildu en aquestes eleccions es va saldar amb el major triomf de l'esquerra abertzale en la democràcia, especialment a Guipúscoa, on va aconseguir, entre d'altres fites, el govern de la Diputació Foral i de l'Ajuntament de Sant Sebastià, després de ser la força més votada en ambdues institucions. L'esquerra abertzale havia passat en unes setmanes de la il·legalització a ser la força que més ajuntaments governa al País Basc. 



Les properes passes

En aquests mesos, alguns moviments d'etarres a França, la detenció d'activistes destacats i un enfrontament a trets amb la Gendarmeria francesa a Vallières, en què va resultar ferit un gendarme, van fer sospitar de la veracitat d'aquesta declaració d'"alto el foc" de la banda terrorista. Tot i això, passats aquests incidents, es compleix el primer aniversari des de l'anunci d'ETA sense que s'hagi produït cap acció violenta amb morts o ferits, excepte l'esmentat de França, i per primera vegada, les festes de les capitals basques han transcorregut aquest agost sense violència urbana. La propera marca en el calendari és la posada en llibertat o no del màxim dirigent de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi. Més enllà, només el futur dirà si es produeix l'esperat comunicat d'abandonament definitiu de la violència o si ETA torna a les armes.