ELECCIONS MUNICIPALS 2019

Els deu reptes que ha d’entomar Barcelona

La crisi de l’habitatge, la lluita contra les desigualtats i la convivència entre turistes i veïns seran els principals desafiaments per al nou govern

L’habitatge va ser el gran hit en la campanya electoral que va propulsar Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona. Molts barcelonins van confiar en l’exportaveu de la PAH per fer front a la sagnia dels desnonaments i millorar les condicions de vida als barris més vulnerables. Tres anys després, a les portes d’una nova campanya electoral, tot apunta que -amb permís de la situació política del país i la possible confrontació entre blocs- la crisi dels lloguers i la necessitat de frenar l’expulsió de veïns centraran el debat en la pròxima batalla electoral.

Habitatge

Frenar l’expulsió de veïns i corregir la falta de pisos públics

La gran promesa electoral de BComú va ser mobilitzar 8.000 pisos públics nous -entre els comprats i els cedits- durant el primer mandat, però la xifra es quedarà en 1.500, entre els comprats i els construïts, tot i l’esforç per provar fórmules noves per ampliar l’escàs parc públic de lloguer amb propostes com els habitatges en mòduls prefabricats. El govern vol doblar, de cara al 2022, el parc actual. I l’única manera de fer-ho és implicant-hi els promotors. L’equip de Colau vol que els constructors posin a preus assequibles el 30% dels habitatges nous. Aquesta proposta, que si s’aprovés suposaria una radical modificació del Pla General Metropolità, surt d’entitats com la PAH i el Sindicat de Llogaters. Si demà s’aprova durant la comissió d’Urbanisme, es publicarà dimarts oficialment i entrarà en vigor.

Els experts també apunten que cal pressionar la Generalitat i l’Estat per modificar la regulació dels lloguers -una de les reivindicacions que més repeteix Colau- com l’element clau per pal·liar la crisi de l’habitatge. Josep Lladós, professor d’economia i empresa a la UOC, remarca la necessitat d’abordar la problemàtica des d’una perspectiva metropolitana -perquè el que passa a la primera corona afecta, cada cop més, la segona i la tercera- i de fer una gran política pactada perquè aquest tipus d’actuacions no es poden abordar en quatre anys i canviar en sec quan arriba un nou govern.

Desigualtats

Crear llocs de treball de qualitat i atendre les urgències socials

Tot i que les dades de l’últim any evidencien certa recuperació de la classe mitjana, la renda familiar al barri més ric, Pedralbes, continua multiplicant per set la del barri més humil, Ciutat Meridiana. L’actual govern municipal treu pit d’haver multiplicat el pressupost destinat a l’àmbit social i haver millorat l’atenció a les famílies en risc de quedar-se sense casa, però la solució a aquest problema és urgent.

“Hem vist bones intencions, que és més del que havíem vist fins ara, però s’ha quedat en això”, denuncia Filiberto Bravo, de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana, que situa la creació de llocs de treball com el primer repte per a les zones castigades i elogia, això sí, la feina que s’ha fet des de la unitat d’atenció a persones en risc de ser desnonades. Tot i així, diu, al barri hi continua havent tres o quatre desnonaments cada setmana.

Per al professor d’economia Josep Lladós, la clau és que ja no n’hi ha prou de tenir una feina per sobreviure i, malgrat que és difícil incidir en això des de la política local, remarca que es poden impulsar mesures com ara cursos per capacitar digitalment les persones amb independència de la feina que facin perquè, defensa, les tasques menys creatives són les més fàcils d’automatitzar i perquè aquesta formació permet adaptar-se al mercat.

Mobilitat

Solucionar la connexió a la Diagonal i reivindicar Rodalies

Sens dubte el gran anunci que quedarà per complir d’aquest mandat serà el de connectar les dues xarxes de tramvia per la Diagonal. Qui assumeixi les regnes de la ciutat haurà de resoldre la connexió per l’avinguda -per on no es preveu ara cap línia de la nova xarxa de bus-. Per a l’associació de Promoció del Transport Públic, no hi ha dubte que el mitjà escollit hauria de ser el tramvia perquè l’autobús no suposaria, asseguren, un gran canvi en la mobilitat. El seu portaveu, Ricard Riol, remarca la necessitat de connectar aquesta gran avinguda amb transport públic, però, sobretot, de pressionar per definir un full de ruta “creïble” per millorar Rodalies. “L’Ajuntament ha de tenir clar què és prioritari”, com ara l’estació de Sant Andreu Comtal, diu. Demana, també, millores als carrils bus que ara són massa estrets i corregir la coordinació dels semàfors per augmentar la velocitat comercial de l’autobús. També quedarà pendent el desplegament de la xarxa ciclista, després del fre municipal dels últims mesos a l’ambiciós projecte inicial de triplicar el nombre de quilòmetres. El metro arribarà, això sí, a la Zona Franca els pròxims mesos, que era un dels deutes històrics que mantenia la ciutat.

Turisme

Revisar la regulació i controlar l’oferta il·legal

Mantenir la prohibició de crear nous apartaments turístics i limitar les places hoteleres són dos dels projectes estrella del mandat d’Ada Colau, però últimament els grups de l’oposició i els representants dels col·lectius afectats pressionen el govern perquè revisi el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) i el faci més flexible, sobretot en zones menys saturades. El govern municipal està satisfet dels resultats de la limitació, però no es tanca a revisar el pla. El repte, en aquest àmbit, continua sent seduir els turistes perquè visitin altres punts de la ciutat i no es concentrin al centre i la Sagrada Família. També cal fer desaparèixer l’oferta il·legal. Els experts remarquen que l’acord assolit amb Airbnb per retirar anuncis d’apartaments sense llicència o l’esforç extra d’inspeccions per detectar i precintar pisos irregulars són passes que avancen en la bona direcció perquè són aquests pisos els que més perjudiquen la vida dels veïns.

Espai verd i per al vianant

Restar pes al vehicle privat i avançar en les vies pacificades

El mandat que ara enfila la recta final serà el de l’estrena d’una nova estructura urbana: les superilles, que ja funcionen al Poblenou i Sant Antoni, tot i que amb esquemes diferents. El futur de la ciutat passa per avançar cap a un repartiment més just de l’espai entre els vianants i els cotxes. Per això, Salvador Rueda, el pare de la idea de la superilla, defensa que cal desplegar el conjunt del mapa previst, però sobretot fer-ho des d’un consens polític ampli, i adverteix que, després de culminar les xarxes de bus i bici, cal encarir encara més el preu de l’aparcament en calçada. Rueda calcula que reduint només un 13% la circulació de vehicles es pot arribar a destinar un 70% de l’espai al vianant -amb l’esquema de les superilles- i apunta que la reducció de trànsit ha de ser més dràstica per motius mediambientals i de salut. El govern de BComú ha donat un impuls a les vies pacificades amb projectes com ara la reforma de Gran de Sant Andreu. A la trama de l’Eixample treballa amb la idea de pacificar un de cada tres carrers.

L’altra gran assignatura pendent -un repte que Colau diu que ha entomat de manera personal-és fer una ciutat més amable per als infants. L’aposta ara és instal·lar grans estructures de joc i incloure la mirada infantil en les reformes urbanístiques per dissenyar espais més jugables. I, sobretot, una ciutat més verda, amb grans parcs com el de la plaça de les Glòries o el que s’ha de fer a l’antiga presó Model i el que es vol dibuixar a l’avinguda Roma. La proporció de verd per habitant a Barcelona se situa ara a l’entorn dels 6 metres quadrats i es treballa amb l’objectiu de guanyar un metre quadrat més per habitant en l’horitzó 2030.

Educació

Pal·liar la falta de places públiques en determinades zones

Famílies de zones com ara Gràcia o l’Esquerra de l’Eixample que es van quedar inicialment sense plaça a l’escola pública han posat de manifest que, davant la tendència de cada cop més persones a apostar per l’educació pública i malgrat l’esforç d’aquests últims anys per obrir nous centres -aquest curs han obert sis escoles i un institut i el curs que ve engegaran una escola i un institut-, Barcelona necessita incrementar la seva oferta. Sobretot en barris com Sant Antoni, on hi ha una única escola pública. El repte pendent també és ampliar l’oferta a les escoles bressol. El curs vinent la xarxa municipal arribarà als 101 centres, però l’oferta continua sent insuficient. S’ha d’estudiar, també, la manera d’aplicar la tarificació social sense castigar les classes mitjanes.

Infraestructures

Acabar l’estació de La Sagrera i els túnels de les Glòries

Barcelona pateix des de fa temps un important dèficit d’infraestructures. Alguna de les més importants ja s’ha desbloquejat, però d’altres encara continuen en un calaix a l’espera d’inversió. D’entre les desbloquejades, la més important és l’estació de La Sagrera. L’anterior ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va ordenar a l’abril que es reprenguessin les obres. Tot el que queda pendent, incloent-hi l’estació, hauria d’estar acabat el 2020, segons el seu compromís. La possibilitat que es reprenguin les obres de la L9 per dins de la ciutat són mínimes. Aquesta línia, que ha de connectar diferents municipis amb els barris nord de la ciutat i l’aeroport del Prat, milloraria el transport d’una manera radical, però les úniques obres de metro que s’esperen són per construir dues noves estacions de la L10 a la Zona Franca. El pròxim mandat també serà el que haurà de desencallar l’ampliació de la ronda Litoral en el tram del Morrot. L’Ajuntament reclama que els dos nous carrils previstos no siguin de velocitat ràpida, sinó laterals, i que serveixin per “fer ciutat”. El projecte s’ha de redefinir.

Ciutat metropolitana

La dificultat de pensar en la Gran Barcelona

Totes les veus apunten que cal pensar les ciutats des d’una visió metropolitana i no només municipal. Malgrat tot, el repte de tenir una administració que englobi i representi els diferents municipis continua sent una assignatura pendent. El govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es limita a gestionar serveis públics, però poca cosa més. Els pocs avenços que s’han fet en aquest sentit han sigut en temes puntuals. Al Consorci del Besòs, per exemple, s’hi ha afegit també l’Ajuntament de Badalona, i estan repensant entre tots què fer a les Tres Xemeneies de Sant Adrià. També s’ha creat un observatori i un operador d’habitatge metropolità.

Seguretat i narcopisos

Erradicar un conflicte que està perjudicant molt el Raval

Des de fa prop de dos anys han proliferat a Ciutat Vella, especialment al Raval, els pisos que venen droga i que, a més, permeten que se’n consumeixi a l’interior. El fenomen ha provocat enormes problemes de seguretat, no només per un tema de salut pública -davant del risc que augmenti el consum de droga-, sinó també perquè els traficants amenacen els veïns que, en alguns casos, estan absolutament desesperats. La solució a aquest problema no només és municipal, ja que s’hi barreja també la justícia (calen ordres judicials per entrar als pisos) i la policia. Quan el fenomen ha començat a aparèixer als diaris han incrementat les operacions policials, però ara mateix encara és un dels principals problemes de seguretat de Barcelona.

Participació

Recuperar la multiconsulta i seguir innovant en transparència

“No es pot permetre que no es faci cap cas d’iniciatives que han recollit milers de signatures”, avisa Albert Recio, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Recio és molt crític amb el paper que han jugat els partits amb la multiconsulta ciutadana que s’havia de celebrar a l’estiu. Té clar que aquesta és una iniciativa que s’ha de recuperar i, de fet, les entitats que, com la FAVB, havien fet propostes per sotmetre a votació, estan intentant invalidar el ple que va tombar la celebració de la consulta. La FAVB elogia el “salt de gegant” que s’ha fet aquest mandat en matèria de transparència.

Més continguts de