Els deures del nou Govern

El Govern d’Aragonès començarà a caminar aquesta setmana i, malgrat no haver definit els titulars de totes les conselleries, ja té tasques pendents. Les reivindicacions sectorials, i els acords assumits per ERC amb JxCat i la CUP, plantegen reptes com augmentar la despesa en Salut, impulsar una renda bàsica, abordar l’emergència habitacional, repensar el model d’ordre públic i aprovar un doble rescat social i cultural contra els efectes de la pandèmia, que marcaran tota l’acció de govern.

PRESIDÈNCIA

Un departament que recupera competències i dificultats

Tradicionalment la conselleria de Presidència ha sigut un calaix de sastre -s’hi col·locaven àmbits sense un destí clar-, però també un lloc per situar temes concrets que el president de torn volia potenciar. En el cas de l’executiu pilotat per Pere Aragonès, la conselleria de Presidència -per a la qual es perfila Laura Vilagrà-és el segon: al pacte signat entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez (JxCat) s’incorpora a Presidència una oficina per al pla pilot de la renda bàsica. Aquest és un dels punts que s’ha compromès Esquerra a desenvolupar amb la CUP, una manera de donar importància al seu compromís malgrat que només es desenvolupi un assaig d’aquest instrument. A diferència de l’anterior legislatura, també guanya més competències: assumeix Relacions Institucionals -que abans se situava al departament d’Exteriors- i la Funció Pública, que fins ara estava en mans de Polítiques Digitals i això implica la gestió del sector públic de la Generalitat. Una de les mesures de l’acord de govern és professionalitzar els directius a través de processos de selecció i adoptar mesures de simplificació.

ECONOMIA I HISENDA

Una cartera amb molt poder... i amb trampes amagades

Amb el pas dels anys, la d’Economia s’ha convertit en una cartera imprescindible per als equilibris interns dels governs de coalició. Tradicionalment, aquest departament l’ocupava algú del mateix partit que manava a la presidència, però això va canviar el 2015, quan Oriol Junqueras va ser nomenat vicepresident econòmic. Els últims anys, amb Pere Aragonès, ha passat el mateix: el president era Carles Puigdemont o Quim Torra, i el número dos del Govern era d’Esquerra.

Ara serà a la inversa, amb ERC a la presidència i algú designat per JxCat a Economia, però en aquest cas no serà algú del partit com s’havia especulat sinó un independent. En concret, serà Jaume Giró, que fins al 2019 va ser director general de la Fundació La Caixa, com va avançar divendres l’ARA.

La d’Economia és una cartera amb molt poder, bàsicament perquè totes les decisions de despesa de la Generalitat passen per allà. Això acostuma a generar tensions amb els diferents departaments, que sempre intenten aconseguir més diners dels que els donen en un principi. A més, l’equip d’Economia ocupa càrrecs rellevants en institucions de tota mena, des de la Fira de Barcelona fins a l’Institut Català de Finances. Aquesta última institució, per cert, fa una dècada que té el projecte d’aconseguir la fitxa bancària, una llicència que li permet convertir-se en un banc formalment acceptat pels supervisors i reguladors. Un dels objectius que JxCat li ha encarregat a Giró és aconseguir aquesta fitxa.

Entre els reptes del departament, a banda de quadrar els comptes perquè no es dispari el dèficit (una situació particularment complicada si la crisi econòmica del covid empitjora), també hi ha la negociació que possiblement s’obrirà amb la reforma fiscal que prepara el govern espanyol. La reforma del finançament autonòmic, històrica assignatura pendent, de moment Hisenda ni se la planteja.

ACCIÓ EXTERIOR I TRANSPARÈNCIA

Tornar a projectar Catalunya al món en la postpandèmia

Catalunya disposa de més delegacions a l’exterior que mai, quinze, però la pandèmia va frenar una part de l’activitat i dels viatges institucionals a l’estranger que es promovien des del departament. El repte serà tornar a recuperar el ritme. També necessitarà una certa estabilitat. És una conselleria de nova creació –es va establir el 2016–, però ja ha tingut quatre màxims responsables en poc més de cinc anys. A més, haurà de viure pendent de si el Tribunal de Comptes manté la vigilància permanent a què ha sotmès antics responsables del departament com Raül Romeva, a qui demana fiances milionàries per la gestió. En l’àmbit de la transparència haurà d’implementar millores, com per exemple en el registre de lobis.

ACCIÓ CLIMÀTICA I AGRICULTURA

Les renovables i la preservació del medi ambient

No ho té fàcil la nova conselleria d’Acció Climàtica i Agricultura per satisfer la urgència de fer baixar la crisi climàtica a la política real. La llei de canvi climàtic espera des de fa quatre anys un autèntic desplegament. L’expansió de les renovables, amb un decret que ha generat conflicte al territori i que divideix ERC -que proposa una moratòria per millorar-lo- i JxCat -que fins ara s’ha oposat a aturar-lo- serà el primer tema a afrontar. La transició energètica és clau per complir els objectius de reduir emissions un 50% ja el 2030, però això va unit a canvis en les formes de produir i consumir que van, per força, més enllà dels límits del departament.

L’expectativa de les organitzacions ecologistes de tenir una conselleria exclusiva de Medi Ambient -fins i tot una vicepresidència amb més poder per condicionar l’agenda d’altres departaments- ha quedat aigualida: si abans anava de bracet amb territori, ara la política ambiental s’haurà d’obrir pas amb agricultura. Caldrà quadrar la preservació de la biodiversitat amenaçada amb el desenvolupament agrari i ramader -reduint la petjada ecològica i avançant cap a la sobirania alimentària- i trobar l’equilibri entre la gestió forestal encaminada a l’explotació comercial dels recursos (fusta, paper) i la conservació dels seus valors naturals.

CULTURA

Època de vaques magres i poc lluïment: el rescat és urgent

Sis consellers en cinc anys és un trist balanç per a una conselleria que de paraula s’anuncia com a emblema i motor del país però que veu com el pressupost de l’última dècada es manté per sota de l’1%. El repte no és petit. Un sector tan fràgil com la cultura, que encara arrossegava la precarietat de la crisi anterior, ha quedat arrasat per la pandèmia (amb caigudes del negoci del 50% al 80% en tots els camps). El pròxim titular del Palau March haurà d’entomar una altra època de vaques magres i poc lluïment. Objectiu número 1: ajudes per fer sortir de la precarietat artistes i empreses. Objectiu número 2: ajudes per reactivar el consum. A més, caldrà pensar i plantejar un pla estratègic perquè l’audiovisual català no perdi pistonada amb l’arribada de les plataformes de streaming. El compromís parlamentari és assolir el 2% del pressupost el 2026. I s’haurà de donar rumb a les grans institucions culturals i fomentar l’entesa amb l’Ajuntament de Barcelona, que lidera la inversió cultural per habitant.

FEMINISMES I IGUALTAT

L’ocasió per donar perspectiva de gènere al Govern

La creació per primer cop d’una conselleria de Feminismes -en plural- i Igualtat ha estat celebrada per les organitzacions que treballen pels drets de les dones i dels col·lectius LGTBIQ+. Aquesta és una oportunitat per garantir que es fan polítiques amb perspectiva de gènere des de totes les conselleries. El nou departament també afronta el repte de desplegar i dotar de recursos la llei contra la violència masclista. Tot i els progressos aconseguits, en la pràctica persisteixen desigualtats entre homes i dones que el covid ha aguditzat i que s’hauran d’afrontar. Altres temes sobre la taula: més cases d’acollida per a víctimes de violència masclista, ajudes per a famílies monoparentals i educació sexoafectiva.

SALUT

Vells i nous reptes accentuats pel covid: més diners, més contractacions i més atenció a la salut mental

La renovació de les autoritats sanitàries arriba ara que Catalunya comença a deixar enrere el pitjor de la pandèmia. Amb tot, la petjada del covid no s’esborrarà ni a curt ni a mitjà termini i el missatge del sector -que és un mantra que fa anys que es repeteix i que ara s’ha tornat imperatiu-és clar: cal augmentar els recursos del sistema sanitari.

Des que va esclatar l’emergència, els centres han assolit més autonomia de gestió, les plantilles s’han ampliat per donar resposta a l’elevada demanda i les consultes s’han començat a desburocratitzar amb la creació de noves figures administratives. Tot plegat gràcies a les partides pressupostàries extraordinàries, que han donat aire a un sector que ha patit un infrafinançament crònic i per al qual tota injecció de recursos es queda curta. Però amb les fites assolides no n’hi haurà prou.

Els reptes a què s’enfrontaran els nous responsables de Salut són àmpliament coneguts: els experts s’han afartat de dir que cal invertir més diners en salut, redefinir els objectius sanitaris per fer més eficient la cartera de serveis i reorganitzar els nivells assistencials per evitar la sobrecàrrega dels hospitals i el menysteniment de l’atenció primària. I ara que la crisi ha obligat a prendre decisions que fa anys que es reclamen i ha accelerat transformacions encallades, el sector no tolerarà passos enrere.

El terrabastall del covid també accentuarà necessitats fins ara invisibilitzades, com l’atenció a la salut mental i a les malalties infeccioses, a les quals caldrà destinar recursos i espais. I el mateix passarà amb l’obesitat, les cures davant l’envelliment de la població -caldrà decidir quin paper ha de tenir Salut a les residències- i els efectes de la crisi climàtica sobre la salut.

RECERCA I UNIVERSITATS

Recuperar la veu pròpia i millorar el finançament

Quinze anys després, el món universitari i de recerca de Catalunya tornarà a tenir veu pròpia a l’executiu, una reclamació que va unir milers de persones del sector en un manifest que ha acabat tenint efecte. Però després de l’anunci d’Aragonès de recuperar la conselleria, els rectors d’universitat i els directors dels centres de recerca posen deures al nou Govern: les peticions passen sobretot per una millora del finançament -serà clau el repartiment dels fons europeus- i del marge de gestió. Damunt la taula hi ha carpetes importants, com acabar la llei de la ciència i la concreció de les carreres del personal docent investigador per rejovenir les plantilles. En aquest sentit, caldrà entendre’s amb el ministeri de Manuel Castells, que prepara una reforma de la llei.

POLÍTIQUES DIGITALS I INFRAESTRUCTURES

El futur dels peatges, el 5G i recuperar el transport públic

La fusió de dos departaments i un munt de fronts oberts. Un dels primers, negociar amb l’Estat el futur model de peatges que hi haurà a les carreteres: la proposta del model de vinyeta que vol Catalunya enfront del pagament per ús que defensa el ministeri. Avançar cap a una mobilitat amb menys emissions i recuperar les xifres del transport públic -tocat per l’efecte de la pandèmia- correspon també al departament. Alhora, grans projectes endarrerits han de veure la llum: la T-Mobilitat i accelerar la L9 del metro.

Habitatge serà un repte capital en un escenari d’emergència social que demana una solució per frenar desnonaments i garantir pisos assequibles. Fer arribar el 5G a tot el país, complir els objectius de l’Agenda Urbana de l’ONU i seguir el programa dels nanosatèl·lits també serà responsabilitat del futur conseller.

EDUCACIÓ

Universalitzar l’accés a les llars d’infants, més diners per a l’escola inclusiva i reformar el batxillerat

El primer gran anunci que va fer el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va ser tornar a finançar les escoles bressol. Concretament, va dir que el Govern es tornaria a fer càrrec de la part que li correspon del finançament, retirat arran de la crisi econòmica, cosa que va obligar les famílies a pagar dos terços de la quota. Els pressupostos del 2020 preveien 70 milions per a les bressol, però el nou Govern tindrà el repte d’universalitzar aquesta etapa, on encara hi ha molta desigualtat en l’accés. També és urgent seguir desplegant el decret de l’escola inclusiva, amb més contractacions que garanteixin una bona atenció als alumnes més necessitats.

A més, està previst avançar en la segona etapa del pla digital, per fer arribar portàtils als alumnes de 5è a 2n d’ESO, després que se n’hagin repartit a les etapes superiors.

Però hi haurà carpetes que no necessàriament requereixen més inversió, com les reformes del batxillerat (per fer-lo més competencial i menys memorístic i no condicionar-lo a la selectivitat), de la formació professional i de la formació del professorat, que Bargalló ha dit que és un dels “principals dèficits del sistema”.

El nou conseller també haurà d’afrontar la sentència definitiva sobre la renovació dels concerts a les escoles que separen per sexe, després que la justícia obligués preventivament a renovar-los la subvenció. I, òbviament, haurà de seguir gestionant la pandèmia als centres i mantenir-los oberts, de nou, tot el curs.

INTERIOR

Canvis a la vista a la Brimo amb l’ordre públic de nou a debat

Una de les primeres preguntes que haurà de respondre qui lideri el departament d’Interior és què fa amb el punt del preacord d’ERC i la CUP que demana la suspensió de les bales de foam als Mossos d’Esquadra. Fa un mes es va difondre a la web dels Mossos una part del protocol d’ús, però sense la instrucció sencera, i la CUP va avisar que “en cap cas” s’havia complert el preacord.

La cúpula de la policia també prepara canvis a les unitats d’ordre públic que s’estudien en deu grups interns: alguns de dedicats al model i a l’estructura, a les estratègies operatives, al procediment i a la normativa i a la investigació dels fets. Una de les propostes que han transcendit és un possible canvi de nom de la Brimo, però el cos encara no ha pres cap decisió i insisteix que el model el decidirà el Parlament, on l’ordre públic tornarà a ser motiu de debat.

A part dels Mossos, a Interior caldrà abordar els altres serveis que pengen del departament, com ara els Bombers de la Generalitat: els sindicats ja han fet una crida urgent a resoldre les peticions de la plantilla.

JUSTÍCIA

Els presos polítics i el dèficit no resolt de jutjats

Tot i que els tribunals, a petició de la Fiscalia, han tornat a tombar el tercer grau als presos polítics, arribarà de nou el moment en què les juntes de tractament de les presons valoraran la seva classificació. Llavors la secretaria de Mesures Penals, que depèn del departament de Justícia, haurà de decidir si valida la nova proposta. Aquesta serà una de les qüestions que es trobarà qui assumeixi la cartera de Justícia, que també haurà d’afrontar el dèficit no resolt dels jutjats a Catalunya.

Els últims quatre anys s’han posat en marxa una vintena de nous jutjats, però la mitjana espanyola és d’11,5 jutges per cada 100.000 habitants i la mitjana catalana és de 10 jutges. Per això el departament haurà de mantenir aquesta reivindicació davant el govern espanyol, que és qui té la competència de crear nous jutjats.

El Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa va alertar fa un any, després d’una visita a Catalunya, de maltractaments als presos, sobretot a Brians 1. La resposta de Justícia va ser instal·lar càmeres a algunes presons l’estiu passat, mentre es plantejava que alguns funcionaris portessin càmeres unipersonals, cosa que s’haurà d’acabar de perfilar.

DRETS SOCIALS

De la renda bàsica a les llistes d’espera de la dependència

L’impacte de la pandèmia continuarà més enllà de la immunitat de grup. La Taula del Tercer Sector demana enfortir la xarxa de protecció i activar “un rescat social”. Les ONG han atès més de 800.000 persones que no tenien diners per menjar o pagar l’habitatge. Amb més pobres i més població en risc i el col·lapse dels serveis socials, urgeix accelerar les prestacions i provar la renda bàsica universal. El rostre de la crisi són les cues de la fam però també els desnonaments i els infrahabitatges a què els nous pobres o els que no tenen papers es veuen abocats. El covid ha destapat mancances en el model de residències de gent gran i en general de l’ajuda a la dependència. Les llistes d’espera són eternes i les famílies reclamen més ajudes per a l’atenció domiciliària dels dependents.

El compromís d’acollida de menors estrangers de Ceuta assenyala que no es pot obviar l’obligació de cuidar-los, i el mateix cal dir del infants autòctons, un de cada tres en situació de pobresa.

EMPRESA I TREBALL

Una gran conselleria amb molts reptes pendents

Tradicionalment no és el departament que més focus acumula, però la seva importància és capital, sobretot en plena crisi econòmica del covid-19 i ara que les àrees d’Empresa i Treball es tornen a unificar, com havia passat fins al 2015.

La llista de reptes pendents és molt llarga. Potser el més urgent és trobar una alternativa per a la fàbrica de Nissan, ara que la companyia japonesa abandonarà Catalunya. I, a banda d’això, un problema històric: l’atur. Abans de la pandèmia era de l’11% (ara arriba al 13%, però la xifra previsiblement pujarà quan s’acabin els ERTO), malgrat registrar anys consecutius de gran creixement econòmic. Vinculat a això, la Generalitat ha estat incapaç d’implantar una FP dual que realment funcioni, malgrat que és un dels temes que sempre es mencionen com a objectiu de les diferents legislatures. En paral·lel, aquest departament també intervé en el desplegament de les energies renovables, un altre dels reptes pendents.