Política 11/09/2018

El clam per la República i la llibertat desborda la Diagonal

Un milió de persones vingudes d'arreu del país omplen un any més Barcelona en una nova demostració de força de l’independentisme

Isidre Estévez
6 min
Imatge de la manifestació de la Diada

BarcelonaUn any més, i ja en són set, ha tornat a passar. Tot i els dubtes, tot i la sensació de cansament, tot i el desànim. L’ANC ha aconseguit tornar a mobilitzar centenars de milers de persones (al voltant d'un milió, segons la Guàrdia Urbana) que han desbordat l’avinguda Diagonal i han tornat a evidenciar la força de l’independentisme. Un clam per la República i la llibertat que, com sempre, deixa moltes imatges per a la història, però que sobretot envia al món un missatge molt potent: el desig que Catalunya es converteixi en un nou estat europeu es manté inalterable.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ha passat un any des de la Diada que va tenir el seu epicentre al passeig de Gràcia i el carrer Aragó. Faltaven tres setmanes per al referèndum, el Govern treballava per fer-lo possible i l’Estat greixava la maquinària per impedir-lo. Un any després, res no és el mateix. El referèndum es va fer, les forces de seguretat espanyoles van exercir una violència que va sorprendre el món, el Parlament va proclamar la independència, Madrid va tancar la cambra catalana, va destituir el Govern legítim i va acabar amb l’autogovern, la maquinària judicial impulsada per la Moncloa va empresonar polítics i líders cívics, part del Govern es va exiliar, es van convocar unes eleccions que va tornar a guanyar el sobiranisme… Un any de presons, escorcolls, prohibicions d’actes, tancaments de web, violència policial i de la ultradreta, processos judicials que conculquen drets fonamentals… Sí, efectivament, res no és el mateix.

Imatge de la manifestació de la Diada 2018

I, malgrat tot, o potser per això, hi ha un fet que es manté inalterable: una multitud està disposada, any rere any, a fer quilòmetres, a passar incomoditats, per sortir al carrer i reivindicar allò que és una realitat per a milions de persones d’arreu del món: que el seu país sigui independent. Elecció rere elecció, i enquesta rere enquesta, es constata que l’independentisme és el sector principal de la política catalana. La minoria majoritària, per dir-ho en termes políticament correctes. I la Diada constata aquesta força, aquesta musculatura. Ja fa anys que l’establishment polític i mediàtic madrileny insisteix en la idea que l’independentisme és un suflé que es refreda, i aquesta vegada no ha sigut una excepció. Certament el cansament, la frustració d’una independència avortada, les divergències entre els partits sobre què cal fer a partir ara… feien dubtar de quina seria la resposta popular en aquesta Diada. Les imatges d’una Diagonal desbordada de gent, d’estelades, de samarretes de color corall, esvaeixen els dubtes. Han passat molts anys i moltes coses, però el desig de fer de Catalunya un estat independent encara és aquí.

La Diagonal, en la confluència amb el passeig de Gràcia

L’onada que fa caure el mur

Com en anys anteriors, la concentració ha tingut un element de ‘performance’. A les 17.14 h en punt, i després de tres minuts de silenci, ha començat una onada sonora que ha avançat per tota l’avinguda, des de la confluència amb el carrer Castillejos, a tocar de la plaça de les Glòries, fins al Palau Reial, a Pedralbes. Aquesta era, si més no, la idea, perquè mantenir en silenci sis quilòmetres de Diagonal, amb centenars de milers de persones, no ha sigut fàcil. Més simple ha sigut l’esclat sonor posterior, amb la multitud cridant "Independència" i "Llibertat presos polítics" i fent onejar les banderes. A Pedralbes, a la part final del recorregut, l’onada de so ha fet caure un mur, un símbol de la força del poble a l’hora de superar obstacles. El mur, fet de grans peces de tela, ha caigut, tros a tros, entre crits d'"Aquí comença la nostra independència", "Ni un pas enrere", "Els carrers seran sempre nostres" i "Sempre ferms". També ha avançat, però molt més lentament, una estelada gegant, que s'ha anat movent per damunt dels camps dels concentrats.

Una estelada gegant passa per davant de l'escola Ramon Llull, un dels col·legis reprimits l'1-O

"El general Franco estaria orgullós"

Un cop caigut el mur ha arribat el torn dels parlaments. Han parlat, entre d'altres, Aamer Anwar, l’advocat escocès de Clara Ponsatí, que ha sigut contundent: "El general Franco estaria orgullós de l’Espanya contemporània". "A Catalunya li dic: «Teniu els arguments, esteu a la banda correcta de la història»", ha dit Anwar, que ha recordat que el dret a l’autodeterminació "és un dret humà fonamental". L’advocat ha acusat el govern espanyol de "terrorisme d’estat", perquè no proposa una negociació sinó fer "xantatge". "Els feixistes d'Espanya no passaran", ha dit, abans d'acabar el seu parlament amb un "Vencerem, i Catalunya serà una república independent".

Ben Emmerson, l'advocat que defensa els drets de Puigdemont i la resta de parlamentaris perseguits per l'Estat, ha assegurat que "Catalunya serà una república independent l'any que ve". Emmerson ha apuntat que "en una democràcia no és cap delicte demanar un canvi polític". "Els ciutadans tenen dret a fer un referèndum vinculat sense violència", ha dit l'advocat, que ha lamentat haver visitat una presó no per trobar-se "amb un delinqüent" sinó "amb líders polítics i socials". "Tenen l'última oportunitat de fer el que toca", ha dit fent referència al govern espanyol.

El tram final de la concentració, al Palau Reial

"Sentit d'estat i unitat"

L'acte l'han tancat els representants de les entitats convocants. Marcel Mauri, el cap visible d'Òmnium en absència de Jordi Cuixart, ha donat les gràcies als assistents, i també "a tots els espanyols que ens feu arribar el vostre suport". "Som aquí per tornar a recordar la força i la persistència que tenim", ha dit Mauri, que ha qualificat l'1-O de "l'acte de desobediència i autodeterminació més gran fet mai". El vicepresident d'Òmnium ha afirmat que "ningú aconseguirà dividir la nostra societat, perquè només farem República si som un sol poble". "Ni la presó, ni l'exili, ni la seva violència són cap límit per nosaltres", ha reblat. I ha adreçat unes últimes paraules a Pedro Sánchez –"Ja no ens valen Estatuts que vostès mateixos es carreguen"– i també als polítics catalans –"Us demanem sentit d'estat i unitat".

L'última a parlar ha sigut Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, que s'ha adreçat als assistents per dir-los: "Heu demostrat que la repressió no ens ha vençut". "L'1-O vam votar i vam guanyar i, el més important, vam vèncer la por", ha dit Paluzie, que ha lamentat: "No vam saber concretar aquesta victòria, els obstacles ens van semblar insuperables i no vam saber defensar la República, però el 21-D vam tornar a guanyar a les urnes". "Què podem fer ara, en aquesta cruïlla?", s'ha preguntat la presidenta de l'ANC, que ha dit que l'entitat treballarà per "estar més preparats" quan es torni a impulsar la independència, una autoexigència que s'ha tornat demanda als polítics independentistes i al Govern: "Us demanem que prioritzeu l'interès col·lectiu al de partit. Us demanem que no malbarateu el que hem fet, les victòries que hem aconseguit, no digueu que allò no va ser un referèndum". Paluzie ha sigut molt exigent amb el Govern: "Som adults, som conscients de les dificultats, però us demanem rigor i determinació".

La manifestació de la Diada mirant cap a Francesc Macià

"Escolti la veu del poble"

Un cop acabada la concentració i en declaracions a TV3 el president Torra ha demanat a Pedro Sánchez que "escolti la veu" del poble de Catalunya i que "doni una resposta" al clam de la societat. Des de la Casa de la República de Waterloo, on s'ha seguit la concentració per televisió, el president Puigdemont també ha enviat un missatge a Sánchez, després que el president del govern espanyol hagi piulat que “un dels principals problemes de Catalunya és la convivència”. “El problema és justament la democràcia, aquesta gent que es manifesta, la gent que és a la presó, la gent que som a l’exili i hem arribat fins aquí perquè el que volem és exercir la democràcia”, ha assegurat el president a l'exili.

stats