CRÒNICA

Una ofrena amb l’himne espanyol i viudes enganyades per Salvini

La gent escridassa l’extrema dreta davant el monument de Rafael Casanova

Segurament no hi havia dos grups tan diferents en tota la cua. Elles, amb el mocador verd al coll, cabell blanc ben pentinat tot i el temporal i jaqueta d’entretemps per evitar constipats traïdors en aquesta època de l’any. Ells amb camisa blanca arremangada, ulleres modernes i pantalons arrapats.

Tots dos grups esperaven plegats, un al costat de l’altre, el seu torn per fer l’homenatge a Rafael Casanova. Les deu viudes, amb el seu cistellet de vímet, van ajudar fins i tot a portar la pancarta dels joves italians on es llegia “Som catalans”. Elles, una fidel representació de totes les iaies compromeses amb el Procés, no van fixar-se en les banderes que duien els seus companys d’espera. De la Lliga. De Matteo Salvini. Van separar-se’n a temps, just abans que el grup d’italians arribés davant del monument i rebés l’escridassada de la gent aplegada al carrer. “Aquests són nazis de veritat”, exclamava un jove independentista, intentant explicar a la gent del seu voltant qui eren la vintena de fills de Salvini que escoltaven impertèrrits Els segadors. Els italians van marxar seriosos mentre una de les encarregades de l’ofrena llançava petons desafiant la gent que els feia fora a crits.

Una ofrena a Casanova passada per aigua enceta una Diada "excepcional"

Als espectadors pacients de l’homenatge, en canvi, no els van fer falta les explicacions del jove quan van aparèixer una vuitantena de membres del Moviment Identitari Català i la Renaixença Nacional Catalana, entre proclames i insults contra la CUP, bengales de colors i crits de “Catalunya catalana”. Allò “d’aquests són nazis de veritat” ja no es va sentir aquest cop, tot i que un antifeixista s’entestava en deixar-li clar a l’extrema dreta catalana que no era benvinguda per moltes barretines que lluís en l’homenatge.

Bou, en solitari

No li va fer falta la barretina a Josep Bou per enfilar sol, sense rastre del PP, el camí al monument de Rafael Casanova, un “ espanyolasso ”, segons el portaveu popular a l’Ajuntament de Barcelona, que va dipositar les flors amb un llaç amb la bandera d’Espanya i la senyera. Bou es va perdre la música que un client de l’hotel NH Collection, a 100 metres dels actes, va fer sonar eixordadora des de la seva habitació, una performance perfectament preparada, amb altaveus instal·lats expressament per a l’ocasió: va fer sonar l’himne d’Espanya mentre el govern de Quim Torra feia l’ofrena.

La música de l’hotel va tornar a denotar que l’independentisme té dos compassos diferents. Per a la portaveu del govern, Meritxell Budó, va ser un acte “incívic”. En canvi, el president del Parlament, Roger Torrent, evitava caure en provocacions: “A mi no em molesta cap himne”. Precisament ERC va rebre, no pels gustos musicals de Torrent sinó per la seva política, alguns crits en contra de gent que els emplaçava a deixar el “lliri” i “espavilar”. Hi va haver més pressió per als republicans que per a Ramon Espadaler i el grup d’Units per Avançar, que va passar per davant dels curiosos enmig d’un silenci sepulcral, d’una total indiferència.

Els que gairebé es queden sense ofrena van ser Demòcrates i els Castellers de Barcelona. La diligència de Flors Navarro, que en lloc de lliurar-los les corones florals les va dipositar directament al peu de l’estàtua, van provocar uns moments de desconcert. Al final, les van poder recuperar per fer l’ofrena, tot i que els castellers, quan van fer el seu habitual pilar, van patir una petita caiguda de l’enxaneta, atrapada per sort per un membre de la colla abans de caure a terra. Qui segur no es quedava sense ofrena va ser el Barça. “Sempre envien un pobre noi a la matinada per ser els primers”, explicava un mosso d’esquadra sota la pluja.

Més continguts de