LA SETMANA DE...
Política 12/09/2020

La difícil missió de recuperar la confiança perduda

Gerard Pruna
2 min
Imatge del debat organitzat per l’ARA amb les formacions sobiranistes.

Explicava Elsa Artadi dijous al debat organitzat per l’ARA que una de les lloses a l’hora de travar una estratègia compartida de l’independentisme ha sigut que la repressió ha forçat un canvi d’interlocutors i que construir des de zero una relació de confiança porta temps. Posava com a exemple que, sense pràcticament conèixer-se, el març del 2018 ella mateixa i Marta Vilalta havien hagut d’agafar d’un dia per l’altre el relleu de Jordi Turull i Marta Rovira en la interlocució entre JxCat i ERC. Però més difícil que crear confiança és recuperar-la un cop s’ha perdut, i en l’independentisme encara pesa molt el desacord entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els dos volums del llibre de Puigdemont confirmen que la desconfiança entre els dos principals líders de l’1-O ve de lluny i que la ferida entre ells és un esvoranc que l’independentisme no ha sabut superar. Els intents de bastir ponts aprofitant que el tercer grau de Junqueras facilitava la comunicació entre tots dos -fins i tot hi va arribar a haver un retrobament telemàtic de tot el Govern de l’1-O, que no s’havia pogut veure les cares des del novembre del 2017- es van tallar de cop quan un recurs de la Fiscalia i la intervenció quirúrgica del Suprem va fer tornar els presos a una situació d’aïllament.

La interpel·lació directa d’Elisenda Paluzie a tots dos durant la Diada, reclamant-los que es posessin d’acord i que oferissin un horitzó compartit a l’independentisme, és una mostra més de com la tortuosa relació entre Puigdemont i Junqueras condiciona ara mateix tot el moviment. La tria entre presó o exili el 2017 va posar de manifest una bretxa estratègica que no ha fet sinó eixamplar-se amb el temps, i el dubte ara és si tots dos i els seus respectius partits són capaços de trobar un camí compartit entre l’aposta per esperar a “ser més i més ben preparats” i exhaurir la via del diàleg abans d’un altre embat amb l’Estat, com proposa ERC, i la d’optar des d’ara mateix pel xoc amb l’Estat a través del que el líder de JxCat anomena “confrontació intel·ligent”, perquè només des del conflicte s’ha aconseguit ampliar substancialment la base independentista.

La dificultat dels dos partits per trobar acords fa pensar que hauran de ser les pròximes eleccions al Parlament les que intentin resoldre, a través del vot dels catalans, quina de les dues estratègies s’imposa si és que alguna ho fa nítidament. Fins aleshores, tot estarà condicionat per aquesta cita amb les urnes que encara no té data -ja ningú espera eleccions abans del principi del 2021- però que fa que la competició electoral s’hagi desfermat i es multipliquin les topades, les travetes i els retrets entre dos socis de govern que, com feien també dijous al debat de l’ARA tant Artadi com Vilalta, admeten que estan condemnats a tornar-se a entendre la pròxima legislatura per governar.

EL DETALL

  • Junts per Catalunya encara està immers en la recerca d’un candidat. Dijous, amb motiu de la presentació del llibre de l’expresident Carles Puigdemont La lluita a l’exili (La Campana) a Barcelona, van coincidir a la platea tres dels aspirants. Laura Borràs, Damià Calvet i Jordi Puigneró es van fotografiar al costat del president, Quim Torra. Però, a l’escenari, qui hi havia era Elsa Artadi.
  • Després de quinze mesos sense poder-se veure ni abraçar, Carme Forcadell i Dolors Bassa es van retrobar físicament dimecres passat per primera vegada des del judici del Tribunal Suprem. Totes dues van participar en un acte virtual previ a la Diada amb 400 militants d’ERC aprofitant que, a diferència dels seus companys de Lledoners, elles ara per ara poden continuar gaudint del tercer grau.
  • Al debat organitzat per l’ARA amb motiu de la Diada tots els dirigents van venir acompanyats d’algun assessor. En el cas de la secretària general del PNC, Marta Pascal, el seu suport va ser el regidor del partit a Figueres, Carles Arbolí, que en el passat havia sigut cap de comunicació dels consellers Lluís Recoder -implicat en la fundació del PNC- i de Santi Vila, que ara per ara es manté en un discret segon pla.

stats