24/06/2021

El dilema d’Esquerra amb el peix al cove

2 min
El líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en una imatge d’arxiu a la cambra baixa.

BarcelonaHi ha una frase que el president, Pere Aragonès, repeteix sovint i que suposa un canvi substancial respecte a l’etapa prèvia a l’1-O. “Nosaltres sempre serem allà on hi hagi en joc un euro per als catalans”. Traduït a la pràctica, vol dir que ERC, un cop vist que la independència no és per a demà i que es necessita sumar molts més suports, no renunciarà a participar en els fòrums estatals en què hi hagi en joc els interessos dels catalans, tot i que la prioritat sempre serà negociar bilateralment amb l’Estat.

La idea que hi ha al darrere és molt simple: l’independentisme ha de demostrar que també és capaç d’aconseguir guanys concrets que millorin la vida de les persones i, si això significa negociar un nou millor finançament o noves competències o traspassos, doncs es fa. En aquest pas, Aragonès no està sol. Aquesta setmana el vicepresident, Jordi Puigneró, de Junts, ha reclamat la gestió dels ports i els aeroports catalans. ¿És un retorn al peix al cove? Segurament, més del que els mateixos polítics independentistes estan disposats a admetre.

Per això el gran repte de la nova etapa postindults que ara s’obre, i que ha sigut batejada com la del diàleg, serà el de combinar les grans reivindicacions del moviment (amnistia i autodeterminació) amb la consecució de cessions per part de l’Estat que tinguin un impacte real en la ciutadania. I és que l’estratègia de Sánchez és, precisament, mantenir el no a l’amnistia i l’autodeterminació (sí que es poden fer passos, però, per desactivar les mines que ha posat el poder judicial en el conflicte) i oferir a canvi millores concretes de l’autogovern basades en el famós document de 46 punts que Carles Puigdemont va fer arribar a Mariano Rajoy l’abril del 2016 amb els incompliments de l’Estat en matèries com el finançament o les infraestructures.

La pregunta és: ¿fins on està disposat a arribar Sánchez en matèria d’autogovern? I també: ¿com impedirà ERC que, si entra en una dinàmica de negociació, encara que sigui bilateral, per obtenir guanys dins del marc autonòmic, no els acusin de tornar al peix al cove i d’estar enterrant el procés independentista?

Doble plànol

Del que no hi ha dubte és que ERC ha preparat el terreny per poder jugar en els dos plànols alhora: la reivindicació d’un referèndum, d’una banda, i la negociació del dia a dia, de l’altra. Però per poder-la mantenir, els guanys haurien de ser molt concrets i, en certa manera, disruptius. El traspàs de l’aeroport, per exemple (que eldeep state va aturar el 2006), estaria en aquesta categoria. Un sistema de finançament clarament beneficiós, també. Però Sánchez no es voldrà arriscar a fer passos si no pot vendre als seus que ha domesticat l’independentisme. El que ve ara, doncs, és complexitat i grisos. Política, en definitiva.

stats