NOVA ETAPA

La diplomàcia catalana mira ara a Espanya

El Diplocat pretén crear un estat d’opinió “favorable” al referèndum per aprofitar l’escenari post 20-D

“La diplomàcia pública té com a objectiu arribar als cors i a les ments de la gent”. Així defineix l’activitat del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) un alt càrrec governamental per diferenciar-la de l’acció exterior que du a terme el Govern, ara en funcions. Mentre la primera s’esforça a influir en l’opinió pública mundial, la segona se centra en les relacions de la Generalitat amb la resta de governs a escala europea i internacional. En els últims anys el Diplocat s’ha dedicat a explicar la situació política de Catalunya a l’exterior per propiciar una opinió favorable al procés sobiranista. A partir d’ara continuarà aquesta tasca, però amb una novetat: també mirarà cap a Espanya.

En els pròxims mesos s’esforçarà per crear a Espanya un estat d’opinió “favorable” al dret a decidir, segons avança el secretari general del Diplocat, Albert Royo, a l’ARA. “Tard o d’hora hi haurà d’haver una negociació”, assenyala Royo, que afegeix que anar a explicar a l’Estat el que passa a Catalunya és una mostra de “compromís amb el diàleg” amb tots els actors polítics i socials. La nova estratègia s’activa arran dels resultats a les eleccions espanyoles, que han col·locat un “centenar de diputats” al Congrés espanyol a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya -en al·lusió a Podem, ERC, Democràcia i Llibertat, el PNB, EH Bildu i IU-. És per això que, de cara als pròxims mesos, paral·lelament al contacte amb la comunitat internacional, el Diplocat també es projectarà cap a la societat espanyola: l’estratègia passa per seduir amb arguments periodistes, acadèmics i polítics. El dubte és quines facilitats trobaran a l’altra banda, tenint en compte que fins ara -reconeixen fonts de la diplomàcia catalana- els ha costat “molt” organitzar-hi actes acadèmics. Les xifres parlen per si soles: en els últims anys només han aconseguit fer-hi tres sessions sobre el procés sobiranisra. Ara, però, ja tenen una cita prevista a Bilbao el 8 de febrer.

Tot i això, des del Govern també afirmen que convèncer la societat espanyola no és una “prioritat” i que cal intensificar encara més l’activitat a l’exterior. De fet, el Diplocat està pendent de renovar el seu mandat a principis l’any que ve, ja que també està subjecte a la formació d’un nou executiu.

Una estratègia triangular

Al llarg dels últims anys, el Diplocat ha estructurat la seva estratègia en tres pilars: fer forat en l’agenda mediàtica a escala internacional, propiciar el debat acadèmic sobre la qüestió catalana i entrar en contacte amb els principals partits europeus. S’han fet prop d’una quarantena de conferències per incentivar l’estudi de la qüestió catalana en els cercles acadèmics. Per què? Per “prestigiar” el procés com a moviment polític i democràtic “únic” a Europa, expliquen des del Diplocat. També per estimular l’estudi sobre l’ampliació interna de la Unió Europea, en la línia d’escatir les vies plausibles per resoldre un encaix de Catalunya. “Aquests acadèmics tenen influència sobre els mitjans de comunicació i moltes vegades acaben assessorant governs”, exposen des de l’organisme diplomàtic.

Durant els pròxims mesos es promouran noves conferències al continent que estudiïn la qüestió catalana des de quatre enfocaments: l’encaix institucional, la ciutadania europea, i l’accés al mercat únic i a la zona euro (amb especial atenció a la relació amb el BCE). L’objectiu és escampar com una taca d’oli el debat sobre el procés català entre els principals think tanks i universitats europees. No es deixarà de banda, tampoc, el contacte amb les cambres parlamentàries. Des del Diplocat asseguren que a hores d’ara tenen contacte “directe” amb els principals partits polítics europeus, sobretot els alemanys -democristians i socialdemòcrates- i anglesos, des dels conservadors fins als laboristes, passant pels liberals. Si fins ara aquest contacte havia tingut ressò mediàtic, com va ser el cas del debat a la cambra danesa o la compareixença als Parlaments d’Irlanda i Bèlgica, en la nova etapa es prioritzaran contactes discrets.

Noves delegacions

L’executiu català també té la voluntat de posar la directa en l’acció exterior, tot i que la concreció del full de ruta dependrà del nou executiu. Fonts governamentals assenyalen que en els últims quatre anys ja s’ha fet un salt qualitatiu important respecte d’altres legislatures. Destaquen l’aprovació de la llei d’acció exterior -que coordina l’activitat de les conselleries a l’estranger-; la creació de l’Alt Representant de Catalunya a la UE dotant-lo de més pes, i l’obertura de noves delegacions a l’exterior. A les oficines de la Generalitat a Berlín, París, Londres, Washington (abans Nova York) i Brussel·les s’hi sumen ara les delegacions a Viena, Roma, Lisboa, Rabat i la Santa Seu. Si es constitueix el nou executiu se n’obriran en més capitals europees, concretament en països de l’Est i escandinaus, on el Govern encara no hi és present. També als estats més importants de l’Amèrica Llatina i l’Àsia.

El procés aterra en una desena de Parlaments

Una de les prioritats del Diplocat just abans del 27-S era visualitzar el seu contacte amb les principals cambres parlamentàries europees. Representants del Govern van comparèixer en un total de set Parlaments. El secretari d’Exteriors del Govern, Roger Albinyana, va ser a la comissió d’afers estrangers del Parlament belga; a la cambra irlandesa; a la de l’Uruguai; a la del Paraguai, i a la subcomisió d’afers europeus de la cambra dels Estats Units. Però l’entrada més sonada del debat català en una cambra va ser al Parlament de Dinamarca, el primer que es va pronunciar a favor del diàleg entre Catalunya i Espanya, i va situar les dues entitats polítiques al mateix nivell. Per les eleccions catalanes també es va organitzar una delegació parlamentària internacional perquè coneguessin “de primera mà” el 27-S: van ser una quinzena de parlamentaris europeus i americans. Des del Diplocat esgrimeixen que el contacte amb diputats i Parlaments és més plausible que la relació entre la Generalitat i les cancelleries europees, monitoritzades pels interessos dels estats. Una visió que també comparteixen des del Govern però que redueixen als contactes amb les autoritats d’alt rang, bàsicament ministres.

Més continguts de