La diplomàcia catalana espera una reacció internacional si l'Estat impedeix el 9-N

Prada (Conflent)El secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, ha admès aquest divendres a Prada que no esperen "cap pronunciament públic" de cap estat sobre el procés català, però "si s'impedís la votació, esperem una reacció de la comunitat internacional", ha dit Royo. "No sé de quina manera pretén l'Estat bloquejar el procés sense posar en perill el seu prestigi democràtic", ha subratllat en aquest sentit.

Royo ha explicat que quan s'aconsegueixi "un mandat democràtic clar" del Govern o del Parlament de Catalunya, "ens podem trobar amb actituds més pragmàtiques" dels governs d'Europa i d'altres països del món. Ara bé, Royo ha puntualitzat que, en privat, "alguns estats són més transparents" i mostren "un compromís clar per a l'autodeterminació".

Després que la cònsol major d'Andorra la Vella hagi obert la porta a reconèixer Catalunya si s'independitza, Royo ha agraït el posicionament i ha recalcat que "no és el primer que es produeix", i ha citat els casos de Letònia i Lituània, que després van haver de desdir-se de les seves declaracions per pressions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo.

El cap de la diplomàcia catalana ha manifestat que la Via Catalana va ser un punt d'inflexió a l'hora d'internacionalitzar el procés independentista. "Abans es pensaven que el procés no tenia per objectiu últim arribar a la independència, sinó trobar un altre encaix, com ara un millor finançament", ha subratllat Royo. Aquest últim any ha servit per posar de relleu que el procés "va de baix cap a dalt" i ha reconegut que els països són ara "més receptius al que passa a Catalunya".

Royo ha fet aquestes valoracions a Prada, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), on ha participat en una xerrada per explicar el procés d'internacionalització de Catalunya. A la taula rodona també hi era l'advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals, Ana Stanic.

En una entrevista al diari Ara, Stanic ja va avançar que si Catalunya s'independitza, o Espanya i Catalunya es mantenen a la UE o tots dos en queden fora, de manera que és probable que Espanya hagués de demanar el seu reingrés a la Unió. En aquesta línia ha dit que caldria insistir en el fet que no es tracta d'una "secessió", sinó de la "dissolució" de l'estat espanyol.