“Un diputat em va dir «Nena» i li vaig dir «A mi, il·lustre diputada»”

Cap de PolíticaAina Vidal, número 2 d’En Comú Podem per al 28-A, arriba al futbolí i es justifica d’entrada per una possible derrota. “Jugo regulero ”, s’excusa, però amb els primers gols s’anima i promet remuntar. Una bona remuntada és el que necessiten els comuns si no volen que la patacada del 28-A els obligui a gastar el que l’espai no té (ICV encara deu més de 9 milions, “menys del que ens deuen els bancs a tots nosaltres”) en ibuprofens.

“La remuntada pinta bé. Les enquestes sempre ens han anat malament”. Un tòpic de partit dèbil en campanya, que Vidal pot sustentar en anècdota personal: “El 2015 anava de número 9 per Barcelona, i en cap cas m’imaginava ser diputada. Aquella nit estava tremolant”, recorda. La nit prèvia a una legislatura com a diputada, amb una missió complexa com garantir el futur de les pensions i una altra d’encara més difícil: sobreviure al masclisme. “Que et qüestionin com vas vestida, que et mirin quan baixes les escales... Recordo un diputat que a la tercera vegada que em va dir «Nena» i li vaig contestar «Disculpi, a mi, il·lustre diputada»”. La il·lustre diputada es mostra oficialista quan parla del partit. Tot i que el nombre de baixes a la direcció podria equiparar els comuns a qualsevol episodi de Joc de trons, nega que hi hagi purgues: “Els comuns no han fet cap purga. Una altra cosa és la gent que ha marxat per buscar una cadira”, dispara, més fort que qualsevol xut al futbolí. N’hi ha que no tindran cap altra cadira, i aquí rebat: “No es poden posar tots al mateix sac”. Com a candidat a futurible d’ERC, descarta Jaume Asens, a qui, tot i encaixar ideològicament amb els republicans, veu còmode als comuns. On sí que accepta matisos és al qualificar la vessant youtuber d’Ada Colau, en què es vanta d’anar amb gent “ superpower ”, fent servir els típics termes d’un adult que ja no coneix l’argot dels adolescents. Vidal elogia l’alcaldessa i líder de l’espai (sembla sincera, no per por a les no purgues), però després reconeix: “Probablement és com quan jo als meus nebots els dic que alguna cosa és «superguai»”.

Acabada la partida -victòria de l’ARA; el partit de tornada, sense càmeres, és per a Vidal-, li plantejo, amb Notre-Dame encara calenta, quin monument cremaria. “Incendiaria el Valle de los Caídos, o li fotria dinamita”. De l’exhumació a la incineració explosiva.