ERC, el PSC i la CUP acaben amb 32 anys d'hegemonia convergent a Sant Cugat

Els republicans tiren endavant l'acord de govern malgrat la pressió de la direcció nacional

Acabar amb 32 anys d'hegemonia convergent no podia ser una tasca fàcil, i menys quan JxCat havia sigut la força més votada en les municipals del 26 de maig. Però les negociacions –discretes– per a un tripartit d'esquerres entre ERC, el PSC i la CUP havien aconseguit avançar tant que, en els últims dies, pràcticament tenien a tocar l'acord de govern. Ni la pressió de l'espai postconvergent ni tampoc la de l'ANC –que avui s'ha concentrat davant l'Ajuntament contra el tripartit– havien aconseguit aturar la voluntat de les tres formacions de teixir una alternativa a Sant Cugat del Vallès. I tampoc van triomfar les pressions d'última hora de la direcció nacional d'Esquerra. Si no hi ha un gir radical, segons ha pogut confirmar l'ARA, aquest dissabte Mireia Ingla es convertirà en la primera alcaldessa d'ERC en un dels feus històrics de CiU.

I això que la pugna per l'alcaldia ha estat oberta fins divendres a la tarda. L'alcaldessa en funcions, Carmela Fortuny, s'ha reunit amb Ingla al matí per oferir-li l'últim cartutx a la desesperada: repartir-se l'alcaldia entre elles dues. Un oferiment que finalment no ha estat acceptat per la líder republicana, que des d'ahir a la nit tenia el vistiplau de les bases per abraçar el tripartit. Una nova assemblea aquest divendres ha acabat de refermar la decisió.

Segons diverses fonts consultades per l'ARA, l'assemblea local dels republicans ja va validar ahir el pacte en una reunió tensa que es va allargar fins a les 23 h i, després d'acabar de tancar els últims serrells amb el PSC, l'acord s'acabarà fent públic aquest divendres. Ahir, l'equip negociador i l'alcaldable republicans van exposar els resultats de les converses a la militància, apostant decididament pel canvi a Sant Cugat. Però l'operació representava un terratrèmol de tal magnitud que es va intentar avortar des del mateix partit.

El secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, i el secretari de política municipal, Marc Sanglas, van acudir convidats a l'assemblea local amb la intenció de forçar que es fes marxa enrere i es permetés governar a JxCat, que a aquella mateixa hora també es reunia en assemblea. Van fracassar tot i intentar-ho de forma molt vehement, segons expliquen les fonts. La militància fa mesos que s'ha conjurat per intentar acabar amb tres dècades d'alcaldes i alcaldesses convergents i va resistir les pressions internes. Les cúpules d'ERC i JxCat, de fet, fa setmanes que s'havien compromès a no fer-se mal als municipis i, en les últimes hores, eren quatre els pactes locals que tensaven les relacions entre els dos socis a la Generalitat.

Els quatre pactes locals que amenacen la relació entre ERC i JxCat

Ingla fins i tot va visitar la setmana passada el president del partit, Oriol Junqueras, a la presó de Soto del Real, apunten algunes fonts. Les converses van tirar endavant, malgrat que l'executiva nacional s'havia posat en contacte amb diversos líders municipals per instar-los a no fer caure governs de JxCat. Ahir, un cop l'assemblea va validar el pacte, els militants van començar a celebrar una fita que consideren històrica al crit "d'alcaldessa".

L'assemblea de la CUP també va validar el pacte aquesta setmana focalitzant els arguments en la política local. Els cupaires han estat els més actius els últims anys a l'hora de reclamar el punt final a les alcaldies convergents. Per això, el fet d'aliar-se amb el PSC en aquest cas era per a ells secundari, apunten algunes fonts.

I ahir a la nit van validar l'acord els socialistes. Sobre la taula tenien dues propostes, la del tripartit i una segona per compartir govern municipal amb JxCat, segons expliquen fonts pròximes. Des de JxCat reconeixen que, tot i que ERC sempre ha estat el seu soci predilecte, van establir converses amb els socialistes, inicialment per buscar que no s'aliessin amb els republicans i, finalment, fins i tot oferint-los l'entrada al govern municipal. L'assemblea socialista va acabar decidint optar per l'acord amb les esquerres.

La principal reticència tant dels cupaires com dels republicans era haver de compartir govern municipal amb el PSC, el partit que es va sumar al PP i Cs per donar suport a l'aplicació de l'article 155. Les bases santcugatenques de la CUP i també les d'Esquerra van decidir, però, que l'alternança a l'executiu havia de passar per davant.

Ahir, gairebé a mitjanit, un cop acabada l'assemblea d'Esquerra, els negociadors republicans i els socialistes es van reunir per acabar de trobar l'encaix a les últimes discrepàncies. No volien perdre ni un minut amb la intenció de poder presentar l'acord aquest mateix divendres, la vigília de la constitució de l'Ajuntament. Els representants de les tres forces polítiques assumeixen que el pacte de govern serà vist amb incomoditat per una part dels veïns. Convence'ls que la ciutat pot prosperar sense JxCat serà la missió prioritària a partir de demà.

Una ciutat d'un sol partit

Des del 1987 Sant Cugat del Vallès no coneix un alcalde que no provingui de CDC. No obstant això, els dos primers havien estat socialistes, Àngel Casas (1979-1983) i Josep Oriol Nicolau (1983-1987). Des d'aleshores, la ciutat s’havia mostrat un territori inexpugnable, sovint la ciutat més gran governada pels convergents. L’hegemonia era pràcticament total durant aquestes tres dècades, amb Joan Aymerich (1987-1999), Lluís Recoder (1999-2010), Mercè Conesa (2010-2018) i Carmela Fortuny des de l'any passat.

Recoder va compartir govern amb el PP durant el seu primer mandat, i amb ERC en el segon. Fins que van arribar les majories absolutes. Entre el 2007 i el 2015 CiU va governar amb comoditat sense necessitat de pactes, primer amb Recoder i després amb Conesa.

Però el 26 de maig va deixar oberta l’equació: les esquerres sumaven i el caldo de cultiu feia mesos (anys) que era propici per explorar un govern alternatiu que deixés JxCat a l’oposició. De fet, els postconvergents ja han governat en minoria els últims anys. ERC va doblar els resultats del 2015 passant de 3 a 6 regidors; el PSC va pujar d'1 a 4; i la CUP, que havia estat el principal partit de l'oposició l'anterior mandat amb 4, en va passar a tenir 3. De la seva banda, JxCat va retrocedir dels 11 als 9 regidors, Cs en va mantenir 3 i tant PP com els comuns van desaparèixer del consistori.

Les converses han anat avançant les últimes setmanes per fer que Mireia Ingla (ERC) rellevi Carmela Fortuny (JxCat) a l’alcaldia en un govern on també s’afegirien el PSC i la CUP. Tots tres sumats (6+4+3) arriben als 13 regidors i, per tant, a la majoria absoluta, i deixen enrere els 9 que va aconseguir l’encara alcaldessa en funcions. Una de les qüestions més delicades ha estat sumar la CUP a l'executiu, expliquen fonts coneixedores de les converses. Però, fins i tot l'assemblea dels cupaires va acceptar incorporar-se al govern encara que l'hagués de compartir amb els socialistes.

Tant ERC com el PSC han mantingut converses amb JxCat, però no han fructificat. Finalment serà Esquerra qui tindrà l'alcaldia. Els republicans, que van desaparèixer de l'Ajuntament el 2011, també amb Ingla de candidata, han consolidat el seu creixement en els últims quatre anys fins a convertir-se en l'ariet que ha acabat amb l'hegemonia convergent.

Més continguts de