ESCENARI POSTELECTORAL

La divisió del vot unionista invisibilitza el PP al territori

Els populars només obtenen regidors en sis capitals de comarca

Les victòries estèrils de Badalona i Castelldefels i els dos regidors aconseguits in extremis a Barcelona van evitar que el 26-M el PP quedés en la irrellevància total a Catalunya. Es van convertir en un pedaç per intentar tapar els nefastos resultats que el partit va aconseguir a tot Catalunya. Però les xifres parlen per si soles. Arreu del país, els conservadors han perdut 147 regidors i s’han quedat amb només 67, el nombre més baix de tota la seva història. Han perdut representació a grans ciutats com Girona, Sant Cugat del Vallès, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, i de les 41 capitals de comarca, només han obtingut representació en sis -Barcelona, Tarragona, Lleida, Puigcerdà, Gandesa i Mollerussa-, lluny de les 22 on van tenir regidors el 2015. “Hem salvat els mobles”, diuen des de la direcció. Entre les bases, però, regna el pessimisme i veuen amb preocupació el futur del partit.

La fragmentació del vot unionista és un dels factors que explica que el PP s’hagi “fet més invisible”, explica la politòloga Berta Barbet. A moltes de les grans ciutats on el PP s’ha quedat fora del consistori, com Terrassa, els populars han patit una fuga cap a Vox. De fet, en diversos municipis, la suma del percentatge de vot de les dues formacions arriba al llindar del 5% necessari per entrar al consistori. “La competició entre el PP, Ciutadans i Vox a Catalunya és per un percentatge de vots molt baix”, apunta el professor de ciència política de la UOC Ivan Serrano, cosa que explica que hi hagi més possibilitats de quedar-se sense representació institucional.

Tot i que en alguns municipis Cs ha tornat a esgarrapar vots al PP -en casos com Valls o Vilafranca del Penedès el partit taronja ha entrat al consistori, mentre que els populars n’han quedat fora-, el cert és que els d’Albert Rivera no han aconseguit tampoc capitalitzar tota la fuga de vots populars, ja que han perdut votants en benefici del PSC. “Hi ha un canvi de dinàmica en el debat: votants de Cs han optat pel PSC perquè el veuen com una formació que pot donar estabilitat i governabilitat”, explica Barbet. De fet, la suma de regidors del PP i Cs s’ha quedat en 305, 85 menys que el 2015.

Tres regidors a tot Girona

Però la davallada del PP no només s’explica per la fragmentació del vot unionista. Els populars tenen “un problema d’implantació al territori” -igual que Ciutadans-, explica Serrano. Un fet que s’agreuja en moments de crisi i que, en el cas del PP, es va posar en evidència el 26-M. El partit que dirigeix Alejandro Fernández va presentar menys de la meitat de candidatures respecte al 2015 -va passar de 525 a 233-. A la província de Girona, per exemple, la formació conservadora va perdre la meitat de llistes respecte a fa quatre anys i el 26-M només va aconseguir tres regidors en tota la demarcació. “Girona és la província que cau primer quan passem per un mal moment”, admeten des de la direcció.

A la demarcació on els conservadors han obtingut més regidors -un 56% del total-és a la de Barcelona. Ara bé, en el conjunt dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana el PP només ha obtingut representació en sis -Barcelona, Badalona, Castelldefels, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Gavà-. Els populars tenien posades les esperances a Badalona i Castelldefels per poder governar dues grans ciutats, però, tot i guanyar les eleccions, un pacte de les forces d’esquerres va tornar a prendre l’alcaldia a Xavier García Albiol i Manuel Reyes.

La conjuntura estatal i la catalana han acabat passant factura als conservadors. “La marca del PP ha patit un desgast i ara no funciona”, afirma Barbet. Tot i que el factor personal pesa en unes municipals, Barbet defensa que la posició que el partit ha adoptat a tot l’Estat i la corrupció els han acabat passant factura als municipis. De fet, la direcció popular atribueix la davallada, principalment, als escenaris polítics català i estatal. I la recepta d’Alejandro Fernández per remuntar la crisi és no repetir “errors” del passat com els pactes amb partits nacionalistes. “Ens hi va la pròpia supervivència”, afirma.

Més continguts de