El 155 dur dona ales als comicis simultanis a l’Estat i Catalunya

MadridEl 155 dur que Mariano Rajoy va aprovar dissabte i que suposarà la liquidació de l’autogovern català tindrà un important impacte en la política espanyola. Fins ara, el president espanyol ha confiat en els vots del Partit Nacionalista Basc (PNB) per superar les proves més dures de la legislatura, especialment els pressupostos generals de l’Estat d’aquest any, aprovats gràcies als vots dels jeltzale juntament amb el diputat canari del PSOE. La resposta a l’1-O de l’executiu espanyol, però, ja havia aparcat la negociació dels comptes d’aquest any, que ha allunyat el PNB del PP. Però l’aprovació final del 155 ha acabat dinamitant els ponts entre les dues formacions. I això pot tenir conseqüències de més gran abast, perquè pot fer créixer la temptació en el president espanyol de fer coincidir les eleccions espanyoles amb les catalanes, si s’acaben convocant a través del 155.

En l’horitzó de sis mesos que s’ha marcat el govern espanyol per convocar els comicis a Catalunya després de la intervenció, la moneda haurà girat. Rajoy sabrà aleshores si disposa d’una majoria al Congrés que li permeti continuar governant i aprovant pressupostos o no. I cada cop sembla més improbable que el PNB vulgui formar part d’aquesta majoria. Diversos dirigents nacionalistes bascos van aixecar la veu dissabte contra el 155. “La mesura és extrema i desproporcionada. Dinamita els ponts. La Generalitat té el nostre suport per buscar un futur constructiu”, va tuitejar el lehendakari Iñigo Urkullu quan va saber l’abast de la intervenció, i va afegir després que el 155 era “un cop a la democràcia”. Era la primera vegada que el dirigent basc s’acostava a donar suport a una desobediència de les decisions del govern espanyol. No va ser l’únic. També el portaveu del partit al Congrés, Aitor Esteban, va apujar el nivell de la crítica i va afirmar que “el 155 no és vàlid per al que la Moncloa ha decidit, i aquesta interpretació tan laxa i abusiva suposa un precedent perillós”.

Les seves paraules van ser premonitòries, perquè ahir el vicesecretari de política sectorial del PP, Javier Maroto, va avisar que declaracions com les d’Urkullu posen en “risc l’estabilitat d’Euskadi” i que hi ha “ingredients” que poden fer que segueixi el mateix camí que Catalunya si es deixa encomanar pels “aires de ruptura”. Era una amenaça prou explícita contra l’autogovern basc que de segur que no ajudarà a construir les noves majories.

Amb el PNB fora del quadre, l’única opció per a Rajoy per aprovar els pressupostos passaria per eixamplar la sintonia que ha tingut amb el PSOE les últimes setmanes per combatre el Procés a uns altres àmbits. Però, de moment, els socialistes mostren el suport al PP en la “protecció de la Constitució” com un fet limitat a aquest espai, i no semblen disposats a facilitar l’aprovació dels pressupostos.

Cap a la recentralització?

A més de caducar el termini del 155, d’aquí sis mesos es compleix també el termini pactat entre el PP i el PSOE per dur una proposta de reforma constitucional que abordi el debat territorial. Previsiblement, les espurnes saltaran entre tots dos partits i no hi ha cap certesa que la sintonia continuï aleshores. I a Rajoy se li plantejaria la temptació, conscient que la dinàmica del vot a les eleccions generals podria restar suport als independentistes en les eleccions catalanes, suposant que es presentin a aquests comicis en el marc autonòmic. La temptació, a més, seria doble, perquè els comicis es podrien plantejar com un plebiscit per avalar la seva resposta dura al Procés. De moment, Ciutadans ha sigut el gran beneficiat a l’Estat de la situació a Catalunya, abanderant el discurs de més centralització i mà dura. Algunes enquestes, de fet, assenyalen que el creixement de la formació d’Albert Rivera permetria ja sumar una majoria absoluta de dretes al Congrés dels Diputats, amb el PP. Si l’escenari s’acabés de confirmar, la política espanyola faria aleshores un viratge cap a la recentralització que deixaria fora de joc les propostes de reforma constitucional dels socialistes, i encara més les del referèndum pactat de Podem, que de moment està patint un desgast pel seu posicionament.